Quan les dones de Lorca parlen

«És un llibre d’alliberament, una història de llum, un procés de catarsi. He volgut simbolitzar que, com les dones de Lorca, totes estem aïllades i hem d’escoltar-nos», assenyala Bernal-Triviño. L’escriptora i la dibuixant esbossen a continuació els trets d’alguns dels principals personatges de l’obra del poeta andalús. 

Doña Rosita

D’aires romàntics, sembla que ha tingut una vida més dolça que la resta de les dones i que no ha patit la violència que han experimentat les altres, però la seva trajectòria també és molt amarga. A través d’ella, Lorca parla del menyspreu a les solteres. Per això, el que Doña Rosita li demana a Federico al llibre és estar «soltera de veritat», sense el pes de les enraonies i el retret social. Curiosament, encara avui hi continua havent una desconfiança cap a les dones que decideixen no casar-se.

La Sabatera

Casada molt jove amb un home gran, no és conscient que ha sigut en moltes ocasions víctima de violència. No se sent intimidada i encara les situacions amb desimboltura, tot i que en privat admet sentir-se superada per les crítiques que rep quan decideix separar-se del seu marit, amb qui al final torna. «Malgrat el què diran, em vaig buscar la vida. A les nits plorava, però de dia seguia cap endavant sense llàgrimes», els diu a les seves companyes la sabatera prodigiosa, un personatge que alleuja la tensió amb un punt còmic. 

Belisa

La dona del senyor Perlimplín –poc agraciat físicament– descobreix el desig a través d’una persona equivocada i arrossega una gran culpa perquè el seu marit acaba suïcidant-se. Travessada per un conflicte interior, revela la necessitat de trobar l’afecte més enllà del matrimoni concertat. A l’obra, explica que era una persona alegre fins que un home es va creuar en el seu camí i va deixar de ser un vers lliure per ser «un vers a l’ordre». A l’intentar trencar aquella rígida estructura, va ser castigada.

Bernarda Alba

Severa, tirànica i controladora. És la guardiana de l’honra de les seves filles i el seu bastó envoltat d’espines és símbol de comandament i reflex del sofriment que fa patir a les dones que l’envolten, obligades a viure el dol tancades a casa. Li preocupa el què diran, la mirada aliena, els murmuris del poble. Pensa que l’única sortida decent és el matrimoni i que les dones han vingut al món a patir. De vegades resulta abominable, però oculta molt dolor i lluita pel que creu bo per a totes.

La nòvia

La protagonista de ‘Bodas de sangre’ arriba a la cita amb la resta de personatges descalça i despentinada, una mica salvatge després de caminar per les muntanyes, i amb la mirada perduda. La puresa, representada a la corona de gessamins, es barreja amb la culpa que carrega per haver escapat el dia del seu casament. Una disputa a trenc d’alba acaba amb el seu nòvio i el seu amant assassinats i des d’aleshores viu sola i repudiada. Al llibre, aquesta culpa es va esvaint a mesura que les dones parlen i comparteixen experiències.

Dolores, la Conjuradora

És la fetillera a qui acudeix Yerma per quedar-se embarassada. Aporta la màgia i guia la resta en la seva recerca interior portant al present l’esperit de Lorca. A través d’ella es narra la història d’aquestes bruixes titllades de dones perilloses. Moltes van ser torturades i perseguides per tenir coneixements. Per això durant segles a la dona se li va vetar l’accés al saber. Simbolitzen la rebel·lia. Són supervivents, desafien les normes i són blanc de qualificatius que fins i tot avui intenten deshumanitzar la dona.

Compartir bombolles i temors

Representa la tragèdia de la dona estèril. Ha de lidiar amb un conflicte interior i es veu consumida per un desig frustrat, angoixada i infeliç perquè creu que, a diferència dels homes, que tenen unes altres vides, la finalitat de les dones no és cap altra que la de ser mares. Per això, no tenir fills és tant com ser una mala dona. Aquí es porta a l’extrem l’obligació social imposada a les dones, una càrrega que, de manera molt subtil, continua present en els mandats de la societat patriarcal.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Mariana Pineda

Víctima de la repressió a la Granada de 1831 per brodar ‘Llibertat, Igualtat i Llei’ en una bandera, aquesta dona inspirada en un personatge real no només desafia la norma social sinó la política, i s’enfronta al sistema. Per això és condemnada. Defensa la conquesta de la llibertat, concepte molt gastat i interpretat des d’un punt de vista masculí, i encarna aquestes dones que des de la Revolució francesa aixequen la veu per reclamar igualtat de drets per a la meitat de la població marginada d’ells.