En comunitat

Carta d’una lectora: «Mai ens han ocasionat tants problemes unes persones sense sostre»

Veïns d’un bloc de la travessera de Gràcia, a Barcelona, diuen prou. La convivència amb unes persones sense llar que viuen tocant a la seva façana des de fa mig any és complicada. Ho expliquen en una carta enviada a ENTRE TOTS.

Carta d’una lectora: «Mai ens han ocasionat tants problemes unes persones sense sostre»
4
Es llegeix en minuts
Luis Benavides
Luis Benavides

Periodista

ver +

A l’estret porxo del número 175 de la travessera de Gràcia, a Barcelona, s’amunteguen tota mena d’objectes. Són les pertinences de tres persones sense llar, la majoria recollides a contenidors pròxims. «Passen els dies i s’ha anat transformant en uns petits Encants», escriu una lectora, Núria Vidal, en un missatge dirigit a la secció Entre Tots per queixar-se per una situació que descriu com a «insostenible».

Si bé la presència de persones dormint amb cartrons s’havia convertit en una cosa tristament habitual per als veïns d’aquest bloc, mai s’havien sentit tan insegurs i, sobretot, tan incòmodes com ara. «Es permeten fer comentaris quan entres a casa, alguns fora de lloc i sempre dirigits a les noies», escriu aquesta veïna, de 57 anys, preocupada principalment per les seves dues filles i enfadada amb les autoritats per la seva suposada inacció. «Si un dia li toquen un cabell a la meva filla us asseguro que recordaré al districte i a qui faci falta les denúncies que hem posat i les respostes que hem rebut».

Vidal fa referència a les denúncies que han posat ella i altres veïns en els últims mesos. Estan farts de trucar a la Guàrdia Urbana, que acudeixi una patrulla i que tot segueixi igual. «Hem trucat perquè fan soroll a altes hores de la nit, criden i de vegades posen música», explica aquesta professora de primària, que admet haver escrit la carta en «calent» i vol deixar clar que no és una persona intolerant. «Hem conviscut anys i anys amb okupes als dos costats, també amb altres persones sense sostre, però mai ens han ocasionat tants problemes com aquestes persones», puntualitza.

En una botiga de roba infantil i juvenil situada a la mateixa vorera corroboren la versió de la veïna. «Un d’ells, el que fa més temps que hi és, de vegades s’encara amb la gent. A mi m’ha fet callar i m’ha insultat per sortir al carrer amb el mòbil i despertar-lo», explica la propietària, M. A., que diu haver trucat unes quatre vegades els últims mesos. L’última, quan aquesta persona va destrossar el retrovisor d’un cotxe.

Tanques en estudi

L’espai ocupat per aquestes persones és a peu de carrer –davant una sucursal bancària tancada, amb entrada també per Ramón y Cajal–, però tècnicament és propietat privada, per la qual cosa els veïns estudien tancar aquesta zona porxada de tot just cinc metres de llargada i un d’amplada. Als seus ulls, aquesta ingent acumulació d’objectes –roba, llibres, cartrons, mobiliari...– suposa, a més, un risc en cas d’incendi, tant per a les persones sense llar com per a ells. En el departament d’obres del districte de Gràcia, assegura la lectora, els van recomanar una tanca d’1,20 metres. No una paret d’obra o una tanca més alta, precisa. Però, una vegada demanin pressupost i s’aprovin els permisos d’obra, ¿podran col·locar-les si aquestes persones sense llar rebutgen desplaçar-se? 

Fonts de l’ajuntament consultades per aquest diari asseguren que «les persones sense llar que viuen en aquest punt estan ateses per serveis municipals», i que s’està «buscant la fórmula» per poder realitzar «la neteja de l’espai perquè es tracta d’una propietat privada». Sense voler entrar en més detalls, confirmen que es tracta d’un cas molt complex i que aquesta actuació requereix la coordinació de diversos serveis. 

«No hi ha solucions màgiques, immediates»

Segons l’últim recompte de la Fundació Arrels , unes 1.064 persones dormen al carrer a Barcelona. El perfil més habitual és el d’un home (91%) en situació de vulnerabilitat mitjana o alta (69%). L’edat mitjana són 43 anys i el 27% va començar a viure al ras durant la pandèmia. Els problemes de convivència entre aquestes persones i la resta del veïnat hi són, però són puntuals. «No tenim un servei específic de mediació, però si sabem d’algun cas solem intervenir. El més important és fer entendre el context d’aquestes persones, que és molt complex, que és la persona que viu al carrer la que es troba en més indefensió i vulnerabilitat», explica Marta Maynou, cap del programa d’acollida d’Arrels.

La fundació recomana en casos similars trucar en primer lloc al districte per donar a conèixer la situació d’aquestes persones i que es puguin activar els diferents serveis municipals. «No totes les situacions requereixen cossos policials», puntualitza Maynou, que demana sobretot paciència perquè «no hi ha solucions màgiques, immediates», i el procés sol allargar-se. 

Les respostes més habituals en aquest tipus de casos, com la neteja (retirada de les pertinences acumulades) i l’anomenada arquitectura hostil (col·locació de pilons o altres objectes als racons que utilitzen com a refugi), no solucionen el problema d’aquestes persones, al contrari. Per a la portaveu d’Arrels, aquestes mesures «són accions molt agressives, invasives, i només serveixen per generar més inquietud a la persona sense sostre, que acabarà desplaçant-se a un altre lloc». 

Deixant de banda que ara mateix hi ha llista d’espera per accedir als albergs, ningú pot obligar les persones sense sostre a abandonar el carrer o ingressar en el circuit de serveis socials. Prevalen els seus drets com a persona sempre, i només es pot actuar contra la seva voluntat quan estigui clarament en risc la seva salut o posin en perill els altres, una cosa que només poden dirimir jutges i metges psiquiàtrics.

Notícies relacionades

Si vols donar a conèixer el teu punt de vista entre la comunitat d’EL PERIÓDICO i que les teves queixes rebin resposta, uneix-te a Entre Tots, on podràs publicar les teves cartes i llegir altres articles.