Protesta per l’amiant en l’entorn de tres escoles de Barcelona

Després de 10 anys de la primera denúncia de les famílies de l’Escola dels Encants, des de l’associació veuen que tot continua relativament igual. «En els últims dos anys ha millorat molt la comunicació amb el Consorci d’Educació i el Districte de l’Eixample, però no veiem actuacions definitives, no avancem», explica a aquest diari una portaveu de l’AFA Escola dels Encants, Bea Beza, integrant d’un grup de treball per tractar l’amenaça de l’amiant. 

Les famílies van ocupar la calçada de Consell de Cent, entre Castillejos i Cartagena, per visibilitzar el seu descontentament, farts de bones paraules i sobretot després de conèixer els resultats de l’últim informe, elaborat el juny del 2021 i presentat a les famílies de les escoles –després d’insistir molt– el mes passat. Aquest estudi, centrat en la nau situada entre els tres centres educatius, davant el pati, conclou que en 20 de les 16 mostres fetes a la superfície de la teulada hi ha fibra d’amiant. «Ja van actuar en aquesta teulada amb un encapsulament, una mesura preventiva i provisional que aconsegueix aïllar aquesta fibra d’amiant durant un temps, una mena de pintura que aglutina i evita que surti a l’exterior, però ha passat més d’un any i sembla que ja no té efecte», explica Beza, mare d’un nen d’11 anys i molt preocupada pels efectes que pugui tenir en un futur no tan llunyà. «No és un risc imminent», recorda, i les conseqüències per a la salut poden aparèixer 10, 20 o 30 anys després. 

«No estan fent prou per retirar aquest material cancerigen de l’entorn on els nostres fills passen moltes hores», remarca una altra mare, Carolina Abadía, mare de tres alumnes i membre de la comissió de medi ambient de l’AFA. Apressa a prendre mesures i qüestiona mesures provisionals com les lones o tanques, sens dubte insuficients per contenir la circulació de fibra.

Punt negre

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Els tres centres educatius estan situats en una mateixa illa, en una zona en plena transformació, a pocs metres del verd de la Gran Clariana de la plaça de les Glòries. En el seu entorn més immediat es poden comptar fins a mig centenar de tallers naus, moltes de deteriorades i algunes en estat de ruïna. Un veritable punt negre del fibrociment en el mapa de la ciutat. L’AFA entén que la solució és complexa i costosa, però tractant-se d’un tema de salut pública relacionat directament amb nens i nenes hauria de ser una prioritat. Les administracions, entén l’associació de les famílies dels centres, estan capacitades per obligar les propietats privades a arreglar els edificis en mal estat que comporten un perill. «Han col·locat dues escoles i una escola bressol al Txernòbil de l’amiant», protesta Abadía, indignada perquè «no estan fent prou per retirar aquest material cancerigen» d’un entorn on la canalla passa moltes hores al dia. 

L’amenaça de l’amiant sobrevola més escoles a Catalunya. Unes 200 escoles tenen amiant a les seves estructures, ja sigui a la teulada o les baixants exteriors, segons l’últim inventari de la Generalitat. Una resolució del 2017 del Parlament instava la Generalitat a retirar tot el fibrociment dels centres educatius. Aquesta recollida o substitució s’està fent amb comptagotes.