Mosques contra els francesos | + Història

Aquell any, el rei Felip III l’Ardit va voler conquerir els territoris de la Corona d’Aragó. Tot havia començat cinc anys abans, quan la cúria va escollir un nou papa de nom Martí IV i d’origen francès. Com no podia ser d’altra manera, des de Roma el pontífex va voler ajudar al seu compatriota a expandir els dominis gals.

L’excusa per fer-ho possible va arribar el 1282 quan Pere II el Gran, comte de Barcelona i rei d’Aragó, va recuperar Sicília que havia estat ocupada pels francesos. L’interès per l’illa li venia per part d’esposa, perquè estava casat amb Constança de Sicília, legítima hereva al tron i més després que els de Felip III haguessin assassinat el seu pare. Per tant, Pere es convertiria en rei de Sicília.

Aleshores el rei de França va recórrer al poder papal. Cal tenir en compte que a l’Europa medieval, la institució eclesiàstica tenia una influència enorme, per això té molta transcendència el fet que Martí IV excomuniqués a Pere el Gran i declarés la croada contra el comte de Barcelona. De fet, el 1284, el papa va coronar com a nou rei d’Aragó al fill de Felip III, Carles d’Anjou.

Mentrestant Pere el Gran tot allò s’ho mirava des de casa i els va fer saber que si volien expulsar del tron l’haurien de treure. I així va ser com el 1285 la croada es va posar en marxa. Al juny un desplegament de milers de soldats i cavalls tan gran que no s’havia vist mai, es plantà a les portes de Girona. El rei Pere va ordenar la resistència a ultrança amb l’objectiu de desgastar les tropes enemigues. Van intentar-ho fins el 5 de setembre, quan van marxar pitant. Durant aquells dos mesos i mig els francesos van saquejar tot el que van trobar fora muralles. Fins i tot la Col·legiata de Sant Feliu, on hi havia les relíquies de Sant Narcís. I aquí és on apareix la llegenda.

Es diu que quan els malvats soldats de Felip l’Ardit van profanar el sarcòfag del sant, del seu interior en va començar a sortir un eixam de mosques que, amb les seves picades, van causar gran mortaldat entre homes i bèsties. Les mosques, llestíssimes, només pessigaven als francesos, que van fugir cames ajudeu-me.

Potser la realitat dels fets no és tan entretinguda com la llegenda, però val la pena saber-la. Els voltants de Girona, regats per quatre rius, eren (i són) una zona humida on fàcilment apareixien bassals. L’hàbitat idoni per insectes transmissors d’epidèmies, que efectivament és el que va causar nombroses baixes entre els assetjadors. A més, dos dies abans, el 3 de setembre, la flota de Roger de Llúria va derrotar, al Golf de Roses, els vaixells enviats per França a donar suport a les tropes terrestres. Per tant, Felip l’Ardit s’havia quedat sense efectius i ajuda logística. L’opció més intel·ligent era la retirada.

Val a dir que a les primeres cròniques medievals la història de les mosques no apareix. Només es parla de càstig diví. Va ser amb el pas del temps que es va anar confeccionant el relat que coneixem. La filòloga Anna Cortadellas ha estudiat el procés d’elaboració de la llegenda i ha arribat a la conclusió que estava inspirada en un relat d’un autor del segle VI anomenat Cassiodor on narrava el cas d’una ciutat de Mesopotàmia que va sobreviure al setge gràcies a la intervenció d’un bisbe i el seu estol de tàvecs i mosques. Cortadellas ha confirmat que els relats de Cassiodor eren coneguts a la Catalunya de l’edat mitjana, per tant, deuria ser fàcil a través de la transmissió oral, que es produís una adaptació a la gironina per explicar els fets històrics que s’havien produït l’estiu de 1285.

La llegenda va fer tanta fortuna que des d’aleshores, cada vegada que les tropes franceses es van acostar a les muralles, les gironines i els gironins corrien a pregar al seu patró perquè cridés a files totes les mosques hagudes i per haver.

 

---

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Generalíssim de l’Exèrcit

Girona era una plaça molt cobejada pels francesos cada vegada que feien incursions a terres catalanes perquè era un punt de pas vital per arribar a Barcelona. Això explica que fos atacada el 1653, el 1675, el 1684, el 1710 i durant els 1808-9 per les tropes de Napoleó. En aquell ocasió, Sant Narcís fins i tot va ser nomenat Generalíssim de l’Exèrcit.