¿Quines sèries i documentals sobre Franco i la Guerra Civil val la pena veure? | + Història

Però si la sèrie de Netflix és fluixeta, la que té al seu catàleg Amazon Prime Video (i també Filmin: quina decepció) és pitjor. Molt pitjor. Però de no haver-hi per on agafar-la. N’hi ha prou amb citar dos dels autors citats en la bibliografia que acompanya els crèdits de la sèrie dirigida per Pablo Chamorro: Pío Moa i César Vidal.

Per començar, ‘La gran historia de la Guerra Civil Española’ comença amb una falsa demostració d’equanimitat. «No hi ha res que no fessin uns i no ho fessin els altres». Bé, uns van fer un cop d’Estat i els altres no, uns van matar el doble i amb benedicció legal i eclesiàstica del primer a l’últim mort, etc, etc. Però és enganyós: el documental no és imparcial on no hi ha imparcialitat possible, sinó que reprodueix un rere l’altre els arguments del revisionisme neofranquista. La república va ser un règim violent i revolucionari des del primer dia, el primer cop d’Estat va ser la revolució de 1934 i els militars no van tenir més remei que posar ordre, el del Front Popular no va ser un Govern democràticament elegit i legítim perquè hi va haver tupinada i va perdre les eleccions en vots (sumar centre, dreta i qui passés per allà ajuda a quadrar els números)...

El 1939, quan acaba la guerra, no comença la dictadura sinó... «per a tots els espanyols, l’immens esforç de viure en pau sobre les ruïnes d’Espanya».

Vist el contingut, els aspectes formals no haurien d’importar tant. Però és que és de vergonya la concatenació de 12 capítols amb només una veu en ‘off’ i una pobresa d’imatges d’arxiu desoladora. La mateixa església cremant serveix per il·lustrar l’arribada de la república, la revolució d’octubre i el juliol de 1936. Un mateix guàrdia d’assalt recorre a galop un carrer de Madrid en tots els capítols: fins que en la seva enèsima aparició inverteixen la imatge per dissimular (les lletres dels comerços al revés no deixen lloc a dubtes). Prescindible no: s’ha d’evitar.

L’aplicació Just Watch, generalment fiable, diu que a Amazon trobarem la sèrie ‘La guerra civil española’ produïda per la britànica Granada TV el 1983 (però resulta que ens trobem amb la citada prèviament). Un signe que la lògica de les plataformes necessita carn fresca (sense mirar-s’hi gaire). Aquella sèrie que va comptar amb l’assessorament de Hugh Thomas, Javier Tusell i el gran referent de la història oral Ronald Fraser ja només es pot trobar a Youtube. El seu ritme lent potser no encaixa en els gustos de consum audiovisual d’avui (i menys en els de les plataformes devoradores d’hores d’atenció) i potser les aportacions dels últims 40 anys siguin absents, però la qualitat i la independència de criteri estan fora de dubtes. La data de realització va facilitar que encara pogués comptar amb impagables testimonis (molt més que bustos parlants d’historiadors) d’espanyols corrents i protagonistes en primer pla de la història. Dels dos bàndols: de Serrano Súñer a Federica Montseny o Josep Tarradellas.

Entre el 2016 i el 2019, la productora Minoria Absoluta va produir per al canal DMAX tres sèries que a priori haurien de comptar com a la seva principal carta l’element purament visual. Poder veure acolorides, i amb un nivell de qualitat notable, hores i hores d’imatges. ‘España dividida, la guerra civil en color’ (3 +3 capítols), ‘España después de la guerra, el franquismo en color’ (4 +4 capítols) i ‘Franco, la vida del dictador en color’ (2 +2 capítols) en l’actualitat estan disponibles a la plataforma Discovery + i en DVD.

La producció de Francesc Soriano aportava l’experiència acumulada a TV-3, impulsora de nombrosos documentals monogràfics sobre la Guerra Civil i el franquisme. La contribució d’historiadors com Anthony Beevor i Santos Juliá com a assessors i la sobrietat del guió, concebut com un relat factual bàsic però precís que dona peu, a cada capítol, a un episodi addicional en el qual els historiadors de diverses tendències debaten el període en qüestió, fa que, en comparació amb l’oferta disponible a Netflix i Amazon, les sèries estiguin a un nivell més alt. Molt més enllà de l’acolorit.

La plataforma d’RTVE a la carta també té alguna cosa per oferir. Per començar, els dos capítols dedicats al franquisme i la Guerra Civil de la sèrie ‘Memoria de España’ (2004). Un projecte dels temps de José María Aznar en la presidència del Govern, dirigit per l’historiador Fernando García de Cortázar. Per descomptat, una visió de la història d’Espanya gens pròxima a la plurinacionalitat, i teleològicament dirigida cap a la seva unitat des de temps remots. Els dos capítols en qüestió en donen una de freda i una de calenta. Superen en precisió, correcció i matisos qualsevol dels guions de les sèries disponibles a les dues plataformes majoritàries. El dedicat a la Guerra Civil pot generar més debat sobre la imputació de responsabilitats a la República. El dedicat al franquisme, en canvi, és difícilment imputable de condescendència amb el dictador. Així defineix el seu règim: «La dictadura militar suprimeix totes les llibertats democràtiques, els partits i sindicats queden prohibits, els estatuts d’autonomia del País Basc i de Catalunya són derogats i les seves llengües perseguides, els mitjans de comunicació són sotmesos a la fèrria censura de l’Estat, els funcionaris públics són depurats, la salutació feixista amb el braç en alt és declarada ‘salutació nacional’. Els espanyols es converteixen en súbdits».

No resulta fàcil trobar, en canvi, els episodis dedicats a la Guerra Civil i el franquisme el 1984 dins de la sèrie ‘España, historia inmediata’ de TVE, amb intervencions memorables de testimonis directes (i inspirada a l’extrem en la filosofia de reconciliació de la Transició, una cosa que la fa anar amb peus de plom a l’hora de distribuir judicis de valor). Poden trobar-se en l’apartat ‘85º aniversario de la guerra civil’ d’RTVE Play amb els títols ‘La guerra civil (parte 1), ‘La guerra civil (parte 2)’.

Amb tot, en el rum-rum aixecat pel llançament de la sèrie de Netflix potser hi ha una cosa justificada: molts dels materials produïts en les últimes dècades són ignorats per les plataformes digitals internacionals o no són promocionats en els serveis de vídeo a la carta de les cadenes generalistes. Només hem pogut trobar a Youtube, per exemple, el documental sobre Franco produït per Sagrera TV i dirigit per Jaume Serra que dona una lliçó als alemanys, amb testimonis plurals: de Ricardo de la Cierva i Utrera Molina a Borja de Riquer, Hilari Raguer o J. B. Culla. Tot i que desbordi els propòsits d’aquest repàs, cadenes com TV-3, ETB i Canal Sur tenen als seus arxius nombroses produccions sobre la Guerra Civil, el franquisme i la repressió als seus respectius territoris.