Che Guevara, del comunisme al consumisme | + història

Nascut a Rosario el 1928 i metge de formació acadèmica, durant l’època universitària es va implicar en la causa comunista, que el va portar a viatjar a diferents llocs. A Mèxic va entrar en contacte amb un grup de cubans liderat per Fidel Castro. S’hi va sumar i el 1959 va lluitar al seu costat per fer caure el dictador Fulgencio Batista.

Guevara va participar en la implantació del nou règim comunista a l’illa i va tenir responsabilitats en l’àmbit de l’agricultura i de la indústria. Ara bé, la seva visió revolucionària no es limitava a Cuba. Ell volia impulsar l’expansió del comunisme a tot el món. Aquesta visió internacionalista, i certes desavinences amb Castro, el van fer abandonar els càrrecs i viatjar al Congo, on va intentar actuar com a guerriller, tot i que sense massa èxit.

Després es va traslladar a Bolívia, on va ser molt més actiu. Les accions dels seus homes van posar en estat d’alerta la CIA, que ja li havia seguit els passos a l’Àfrica. Ara que havia tornat a l’Amèrica Llatina, l’agència d’espionatge dels EUA no estava disposada a deixar-lo actuar en el que, segons la política de Washington de l’època, consideraven el pati del darrere dels Estats Units.

Finalment, Guevara i els seus homes van ser derrotats i detinguts tal dia com avui de 1967. L’endemà el revolucionari va ser executat a sang freda, malgrat que les autoritats bolivianes van assegurar que havia mort durant els combats de la jornada anterior. Com si d’un trofeu de caça es tractés, el seu cos va ser exhibit públicament durant dos dies. Després van fer desaparèixer el cadàver perquè la tomba no es convertís en un santuari per als seguidors. Com si així es pogués esborrar la memòria col·lectiva. Més aviat va passar el contrari.

A partir d’aquest moment va començar el procés de mitificació del personatge. Hi va tenir un paper crucial una fotografia d’Alberto Korda. Set anys abans de la seva mort, quan el règim castrista començava a caminar a Cuba, el fotògraf el va immortalitzar en un pla contrapicat, on se’l veu amb aspecte seriós, la mirada perduda i tocat amb la seva característica boina.

Quan el guerriller va morir, l’editor Giacomo Feltrinelli va utilitzar la imatge per il·lustrar la versió italiana del seu llibre pòstum titulat ‘Diario del Che en Bolivia’, i a més també la va convertir en pòster. El seu autor, comunista convençut, no hi va posar cap impediment perquè volia que la figura del guerriller fos coneguda. Era un moment d’enorme efervescència política i les joves generacions d’Occident buscaven nous lideratges. Per això, quan van esclatar les revoltes de París i Praga de 1968, la foto de Korda es va reproduir fins a l’infinit.

En realitat, es va fer molt més, perquè es va adaptar a nous formats i estils. Un dels treballs que va tenir més èxit va ser el de l’artista irlandès Jim Fitzpatrick, que va convertir la foto en una silueta negra sobre un fons vermell. Això va ser definitiu, perquè la simplificació del traç i dels colors facilitava fer-ne impressions econòmiques.

Ara bé, com és habitual en la societat de consum, aquesta imatge que inicialment s’havia pres com un referent revolucionari va convertir-se en una eina més per al màrqueting i la publicitat, fins a l’extrem de convertir-se en un fenomen global tant des del punt de vista geogràfic com de la varietat de productes.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

El 2005, el California Museum of Photography va fer una exposició per reflexionar sobre el tema. La mostra –que el 2007 es va poder veure a Barcelona– va ser comissariada per l’artista Trisha Ziff i va reunir més d’un centenar d’objectes de 30 països diferents: tasses, encenedors, cortines, capses de cigars, portades de discos (com el de Madonna)... per no citar la infinitat de versions de samarretes amb la cara del Che, que la gent es posa sense preguntar-se qui era i què va fer aquell home de la barba i la boina.

---

En un funeral

La greu expressió de Guevara a la foto de Korda s’entén quan se sap que la imatge va ser captada, el 1960, durant la celebració del funeral per les 27 víctimes d’una explosió del barco de vapor belga El Coubre, atracat a l’Havana. Les autoritats cubanes van acusar la CIA de ser al darrere d’aquell atemptat, tot i que no s’ha pogut demostrar mai.