Joves, la generació muda: ultraconnectats però incapaços de mantenir una xerrada telefònica

Si tens fills o filles adolescents ja ho deus haver notat. El mòbil –mai el tenen amb el so activat– és un instrument que els serveix per a moltes coses, però no per mantenir una conversa. Viuen en la tecnologia, així que WhatsApp i les notes de veu estan a l’ordre del dia, però contestar a una trucada els resulta antiquat, una actitud pròpia del segle XX. ¿Estem davant d’un problema? Ara mateix potser no. Però els experts adverteixen: si aquesta actitud es manté en el mitjà i llarg termini, les noves generacions perdran habilitats comunicatives i socials.

Rebre una trucada és «una intromissió en la vida quotidiana» que «consumeix massa temps». Així ho consideren tres de cada quatre joves nord-americans amb edats entre 18 i 33 anys entrevistats per a ‘Generation mute, milennials phone call statistics’, un informe dels EUA que mostra unes conclusions perfectament extrapolables a Espanya. «No l’he sentit» i «el tenia en silenci» són les principals excuses dels joves per no despenjar el telèfon i parlar amb l’interlocutor. Pares i mares boomers que en l’adolescència es van passar hores parlant amb els col·legues pel telèfon fix miren ara atònits els seus fills i filles, que traspuen ansietat només de pensar en una conversa telefònica. 

 «Vivim en la societat de la immediatesa, estem immersos en un context digital i no analògic. Les converses asíncrones (les que no coincideixen en el temps) són més còmodes. Però en aquestes s’obvien molts detalls, com el to de veu i la comunicació no verbal. Impliquen una pèrdua d’habilitats comunicatives», explica Enric Soler, psicòleg relacional i col·laborador dels estudis de Psicologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

La conversa «a batzegades» dels més joves per notes de veu o missatges de xat no tenen la mateixa qualitat. «El que es diu es pot distorsionar. No s’interpel·la l’altre, no se li repregunta. No es pot argumentar o debatre el que l’altre està dient. Com menys practiques les habilitats comunicatives, més les perds», reflexiona el psicòleg relacional. 

Pot ser que els joves sentin pànic escènic a parlar per telèfon, una cosa que consideren una pèrdua de temps. Però quan queden sí que parlen. «Això és diferent. Parlar en directe és una situació previsible i saben que això ha de passar, al contrari que amb el telèfon», explica Ferran Lalueza, professor i investigador dels estudis de Ciències de de la Informació i de la Comunicació de la UOC. L’expert posa l’accent en la diferència que existeix entre una conversa telefònica i una a través de notes de veu. Aquestes últimes tenen, per als més joves, tres avantatges: «La pots esborrar, assajar i et pots prendre el teu temps abans d’enviar-la».

La generació Z ha après a fer clic abans que a parlar, però Lalueza destaca que no estan en absolut incapacitats per mantenir una conversa telefònica. Simplement, afegeix, tenen una manera de comunicar-se diferent. És «un hàbit arrelat» i «més pragmàtic» que els fa sentir-se més còmodes. «Per als més joves no és descortès allò que per als adults sí que ho és: rebutjar una trucada i escriure un missatge per preguntar a l’interlocutor què vol», assegura. 

El professor universitari recorda que les habilitats comunicatives –i socials– són com dominar un idioma estranger: encara que l’hagis après molt aviat, si no el practiques el vas perdent. Lalueza, per exemple, té prohibit als seus alumnes de l’assignatura Social Media realitzar entrevistes a ‘influencers’ per correu electrònic. «Això no és una entrevista periodística, és un qüestionari. No es pot repreguntar o debatre. Les entrevistes s’han de fer en viu, ja sigui per telèfon o ‘online’», sentencia.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Un cop fet el diagnòstic, els dos professors universitaris expliquen que la situació es pot reconduir. Enric Soler es mostra convençut que d’aquí a un temps els joves reflexionaran i optaran per un canal o altre de comunicació en funció de la situació en què es trobin. Mentrestant, Lalueza afegeix que les noves generacions han d’interioritzar que l’objectiu de comunicar-se no és la perfecció, sinó l’experiència. «Viure la comunicació i transmetre sensacions és molt més autèntic. Val la pena equivocar-se o arriscar perquè la comunicació en viu és millor», conclou fent una comparació amb Instagram. A la xarxa social, molts joves volen assemblar-se als ‘influencers’ i maquillen les seves fotos amb filtres. El resultat és un model de bellesa gens autèntic.

Hem parlat, i molt, dels joves. Però, ¿què passa amb els adults? Els boomers també s’haurien d’allunyar una mica de la tecnologia i practicar habilitats. Diego Hidalgo, empresari, divulgador i autor d’‘Anestesiados. La humanidad bajo el imperio de la tecnología' (Catarata), posa un exemple revelador. «¿Quantes vegades envies per WhatsApp la teva ubicació a algun amic amb qui has quedat? No té res de dolent. És una eina tecnològica molt útil. Però si optes per trucar a aquesta persona i dir-li: ‘Mira, soc al carrer tal, arribes creuant dos carrers i girant a la dreta’ estàs fomentat la teva capacitat cerebral, la teva capacitat d’orientació. I l’altra persona també».