Entendre-hi + amb la història

Quan el futbol juga amb la història

Aquest dimarts el Reial Madrid s’enfronta al FC Sheriff de Tiraspol, la segona ciutat de Moldàvia, però per als seus habitants és la capital d’una república independent que ningú no ha reconegut mai. Ningú excepte Rússia.

Quan el futbol juga amb la història

Press Service PMR

3
Es llegeix en minuts
Xavier Carmaniu Mainadé

El futbol té impacte en molts aspectes de la nostra època i genera una infinitat d’efectes col·laterals. Per exemple, és molt útil a l’hora d’articular identitats col·lectives a diferents nivells. Quan els aficionats segueixen els partits del seu equip, acaben entrant en contacte amb unes àrees geogràfiques que potser mai no haurien conegut de no ser les competicions. El futbol escurça distàncies i supera fronteres. Ho veiem cada any amb a Europa. De no ser per la pilota qui sap si mai s’hauria parlat de Donetsk, per exemple. Allà hi ha el Xakhtar, que a la Lliga de Campions comparteix grup amb el Reial Madrid i amb un nouvingut a l’elit del futbol europeu: el FC Sheriff de Tiraspol. Una ciutat que sobre el paper forma part de Moldàvia, però on la realitat és una mica més complexa.

Tiraspol és la capital de la Transnístria, un territori estret i allargat situat entre el riu Dnister i la frontera amb Ucraïna, que va proclamar la seva independència el 1990. Aquell acte d’autodeterminació no va aconseguir cap reconeixement internacional, però malgrat tot existeix, i això és així perquè compta amb la protecció de Rússia.

Moldàvia és un de tants territoris de la zona central d’Europa amb una història d’alta complexitat. Durant molts segles va estar sota control de l’Imperi Otomà, però a partir de 1812 va passar a ser domini dels tsars de Rússia. A més, té molts vincles culturals i lingüístics amb Romania. De fet, quan va esclatar la Revolució Comunista de 1917, va preferir sumar-se al Regne de Romania abans que abraçar el nou règim que estava fundant Lenin. Amb l’excepció de la part de la Transnístria, que va quedar incorporada dins la URSS com a part de la República Soviètica d’Ucraïna i conservant una certa autonomia.

Entre la infinitat de moviments fronterers provocats per la Segona Guerra Mundial, també hi va haver el pas de Moldàvia a la Unió Soviètica. Ara bé, quan el 1990 el bloc comunista va col·lapsar i Moscou ja no va poder exercir el sever control que havia exhibit en èpoques precedents, els moldaus van declarar la independència.

El nou país va quedar en mans de la majoria pro-romanesa, que es va dedicar a marginar minories com la russa i la ucraïnesa. A més, va començar un nou procés d’aproximació a Bucarest i fins i tot es va plantejar la idea d’incorporar-se a Romania. Aquests moviments van alarmar els habitants de la Transnístria, la majoria d’ells russòfons. Com que temien que encara serien més minoritzants, van decidir constituir-se com una república independent. Això va derivar en un enfrontament armat que va acabar amb un alto al foc supervisat per Rússia. Amb l’argument de garantir la pau i l’estabilitat de Moldàvia, Moscou va desplegar tropes a la Transnístria. Tenint en compte que els moldaus són només dos milions i mig, poca cosa van poder fer davant d’aquella decisió.

Per acabar de complicar les coses, al segle XXI el conflicte va passar a tenir implicacions de més abast. El 2004 Romania va ingressar a l’OTAN i, tres anys més tard, a la Unió Europea. Per tant, el que passava a Moldàvia quedava a les portes de les principals institucions occidentals. La temperatura encara va pujar uns quants graus més quan Rússia va començar a passejar-se sense complexos per la zona de Crimea. Aquell territori, oficialment part d’Ucraïna, és molt pròxim a la Transnístria i els analistes internacionals fa temps que plantegen la possibilitat que Moscou obri un corredor terrestre per connectar les tropes que té desplegades als dos llocs. I és que ambdós territoris han formalitzat la petició oficial per adherir-se a la Federació Russa.

Aquests moviments no són un simple atac de megalomania de Putin. L’objectiu és mantenir l’estatus de potència internacional i assegurar-se el control del Mar Negre, una zona geoestratègica de primer ordre, clau per al comerç internacional. Per allà hi passa tot, des del petroli fins els cereals.

Segurament el FC Sheriff de Tiraspol no passarà a la fase següent de la Champions, però tard o d’hora sentirem a parlar de la Transnístria i llavors ja sabrem col·locar-la al mapa.


Serveis secrets russos

Notícies relacionades

El FC Sheriff és un club molt recent. Va ser fundat el 1997 per l’empresa que li dóna nom, un conglomerat financer que controla el 60% de l’activitat econòmica de la Transnístria i fundat per dos antics membres dels serveis secrets russos, Iliá Kazmali i Víctor Gushan, que van aprofitar el final del règim soviètic per dedicar-se al món dels negocis.

Entendre-hi + amb la història