Entendre-hi + amb la història

Dones presidentes I + Història

La ciutadania alemanya està cridada a les urnes aquest diumenge i, per primera vegada després de 16 anys, no podran votar la cancellera Angela Merkel. Una dona que ha fet història en molts sentits.

Dones presidentes I + Història
4
Es llegeix en minuts
Xavier Carmaniu Mainadé

Aquest diumenge se celebren eleccions federals a Alemanya per escollir els 709 diputats que formen el Bundestag i triaran el nou canceller. Sembla que la cosa està entre dos candidats: Olaf Scholz, del Partit Socialdemòcrata, i Armin Laschet, de la Unió Demòcrata Cristiana. Sigui qui sigui, tindrà el repte de rellevar Angela Merkel, que ha decidit no presentar-se a una nova reelecció després de 16 anys al capdavant del govern.

Els mitjans aquests dies fan balanç de la gestió d’aquesta política que ha marcat una època de la història, no només d’Alemanya sinó també d’Europa. Hi ha opinions per tots els gustos i amb el pas del temps es tindrà una millor perspectiva per valorar els aspectes positius i negatius del seu mandat.

Ara bé, hi ha un fet incontestable i és que es convertirà en la dona que, de moment, ha passat més temps com a cap de govern. Comparteix els llocs d’honor del rànquing de líders polítiques amb la cap d’estat Vigdis Finnbogadóttir, que va ser presidenta d’Islàndia des de 1980 i fins el 1996. Tot i que potser hi ha la tendència a creure que als països avançats és més habitual trobar dones als llocs de representativitat, la realitat és molt més diversa. Bona prova d’això és que la tercera de la llista és Mary Eugenia Charles, que fou quinze anys primera ministra de Dominica (1980-1995). Al llarg de la seva vida va trencar unes quantes barreres. A més de ser la primera dona advocada del seu país, fou la primera del continent americà a ser elegida pel seu propi dret com a cap de govern. Durant els seus anys de mandat era coneguda amb el sobrenom de la Dama de Ferro del Carib, perquè durant la dècada dels vuitanta la gran política de referència era la britànica Margaret Thatcher, al càrrec des del 1979 i fins el 1990, i a qui es va batejar com Iron Lady per les seves duríssimes polítiques conservadores. Però a més de ser una dona polèmica també va ser molt carismàtica; igual que la índia Indira Gandhi i la israeliana Golda Meir, que als seus respectius països van marcar una època durant la dècada dels seixanta i els setanta.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Hi ha cert debat per saber qui va ser la primera dona de la història contemporània a tenir tanta responsabilitat. El problema és que quan les circumstàncies engoleixen els estats, la seva història cau en l’oblit i poca gent recorda que van existir. És el cas de la República Popular de Tuva, ara part de la Federació Russa. El seu territori és fronterer amb Mongòlia i durant els anys vint els seus governants van intentar implantar-hi un règim comunista independent de Moscou, que entre altres particularitats reconeixia la religió budista. A Stalin això que la gent anés per lliure no li feia gaire gràcia i va derrocar el règim. Per substituir-lo es va valer d’un grup de tuvans formats a Moscou sota els preceptes de l’stalinisme. A les seves files hi havia Khertek Antximaa-Toka, que va començar a escalar posicions dins l’organigrama del Partit Comunista i va participar a les purgues contra els antics dirigents del seu país. Tot això li va servir perquè, el 1940, fos designada presidenta del Presidium i, per tant, va esdevenir cap d’estat de Tuva. Era la primera vegada a que una dona arribava a aquella posició sense que fos de manera hereditària. El seu mandat va estar marcat per la Segona Guerra Mundial, durant la qual el país es va centrar en la producció d’economia de guerra i en fer front als intents de desestabilització de la zona per part de Xina i Mongòlia. Finalment, el 1944, Antximaa va sol•licitar la incorporació del seu país a Rússia i la República Popular de Tuva va desaparèixer.

Ara bé, deixant de banda aquest cas, la primera que va ser escollida democràticament a través de les urnes va ser Sirimavo Bandaranaike, que fou primera ministra de Ceilan (actual Sri Lanka). Va ocupar el càrrec en tres etapes diferents durant els seixanta, setanta i noranta. La seva filla, Chandrika Kumaratunga, va seguir els seus passos i el 1994 es convertí en la primera presidenta del país. Va deixar el càrrec el 19 de novembre de 2005. Tres dies després, a Alemanya, una dona anomenada Angela Merkel també començava a fer història.


Rècord de brevetat

Notícies relacionades

Si la cancellera Angela Merkel és de les polítiques que més temps ha estat al càrrec; la que ostenta el rècord de brevetat és Ivy Matsepe-Casaburri. El 24 de setembre de 2008 va assumir la presidència de la República de Sud Àfrica durant les 14 hores que van passar entre la renúncia de Thabo Mbeki i el nomenament de Kgalema Mothlanthe, tots dos homes.

Entendre-hi + amb la Història