Club d’Educació i Criança d’EL PERIÓDICO

Els odiosos pares entrenadors

Són pares que veuen els seus fills com a futurs atletes professionals, màquines de guanyar diners. Ells no juguen a les raquetes a la platja, ells competeixen a Wimbledon

4
Es llegeix en minuts
Els odiosos pares entrenadors

Ferran Nadeu

El pare entregat, el pare imbècil, el pare absent, el pare sobrepassat, el pare mòbil... De tots els perfils de pares, el que més urticària provoca és el pare entrenador. L’estiu està fet per a ell. Res com baixar a la platja amb la seva prole, lluir cossos atlètics i demostrar als mortals que un simple partit amb les pales pot ser Wimbledon.

Dissabte a la tarda en una platja de Cantàbria. Hi ha un pare entrenador jugant a les pales (ell no juga, ell competeix) amb el seu fill petit, d’uns 7 anys. Qualsevol nen de la seva edat no passaria de fer dos tocs seguits, però ell en sap un niu. El pare entrenador, que l’insta a picar amb més força, no n’opina el mateix. El xavalet s’atabala. No està a l’altura del papa. Cada vegada que falla, l’obliga a fer flexions a la sorra. Una, dues, tres, quatre, cinc, sis... ¡Vinga, campió! El nen, que ha d’estar fins al capdamunt del seu pare però també vol estar a la seva altura, es va cansant i no toca pilota. El pare entrenador es mosqueja. Agafa la pilota i l’hi llança amb força al pit. Li fa mal. El petit plora. El pare entrenador, a qui no li importa que la resta d’estiuejants flipin amb la seva actitud dictatorial, li crida: «Ets un tou». Lògicament, ho és. Si fos dur no seria un nen petit.

El xaval se’n va amb la mare entrenadora. El pare campió es fica al mar amb el seu fill gran. No juguen amb les onades ni es llancen algues. Ells exerciten els músculs nedant fins a les roques. Anada i tornada diverses vegades. El pare entrenador surt de l’aigua. Es treu els cabells de la cara amb el braç deixant veure la potència dels bíceps. Com que continua enfadat amb el fill tou, continua amb el més gran i li proposa competir una mica amb la pilota. No hi ha rialles. Només rivalitat de mascles a veure qui goleja millor.

La paternitat i la maternitat és l’ofici més dur que hi ha. Sense manual d’instruccions i amb una jornada a temps complet, cadascú cria els seus fills i filles com pot. Intentant-ho fer el millor possible i sabent que la perfecció no existeix. El pare entrenador, no obstant, aspira a la perfecció. Una virilitat mal entesa el porta a convertir la seva prole en aspirants a atletes professionals. L’esport no és una diversió sinó una obligació física i moral per sobreviure en un món en què només hi ha lloc per als vencedors.

En les seves xerrades a pares i mares, el divulgador Francisco Castaño, pare de dos joves, professor de secundària i autor de ‘La mejor versión de tu hijo’ (Plataforma Actual), sempre recorda la importància d’educar el fill que tenim, no el que ens agradaria tenir. La frase ens l’hauríem de gravar a foc.

Rafa Nadal només n’hi ha un. Igual que de Mireia Belmonte. O de Leo Messi. O d’Almudena Cid. O Pau Gasol.

Entrenar el teu fill i ficar-lo en l’elit, ja sigui esportiva o artística, en lloc de criar-lo, pot tenir conseqüències devastadores. Que l’hi diguin a Mary Pierce, campiona de la raqueta. El seu pare, Jim Pierce, era una mala bèstia amb antecedents policials. Va veure que la seva filla, una màquina del tennis des dels 10 anys, podia ser una màquina de fer diners. Així que es va convertir en el seu entrenador i el seu malson. Si la xavala no guanyava es posava agressiu. Li pegava, la insultava, la menyspreava...El seu comportament indecent el va portar a ser expulsat de Roland Garros. A partir d’aquí, les autoritats esportives van aprovar un protocol que permetia proscriure de la pista entrenadors o familiars agressius. Mary Pierce odiava el seu pare, el temia.

El mes de maig passat, un altre pare entrenador, Sergio Giorgi, pare de Camila Giorgi, es va posar tan tens i agressiu en un dels partits de la seva filla a Roma que la jutge de cadira va sentir tanta por que va demanar ajuda a un vigilant.

L’esport no és l’únic terreny dels pares entrenadors. El cantant Luis Miguel és un exemple claríssim de nen esclau en mans del seu pare. La reveladora sèrie biogràfica (disponible a Netflix) narra com Luisito Rey, pare de l’estrella, va convertir el seu fill en l’astre més idolatrat d’Amèrica Llatina. Ho va fer per diners i sense pietat. L’actor Oscar Jaenada (el seu paper mereix un premi) dona vida a aquest monstre abusador, groller, vulgar i ignorant que no va permetre tenir infància al seu fill.

Luis Miguel, Micky, era un nen dotat amb una veu privilegiada i única. La sèrie explica com el seu pare només veia en ell una màquina de fer diners. Els seus abusos van ser èpics. I sí, el Micky es va convertir en una estrella planetària. A costa de viure fins als 18 anys a l’infern.

Un altre dia parlarem del pare de Britney Spears...

Notícies relacionades

Pare entrenador, oblida’t dels combats amb les pales de platja. Agafa el teu fill i porta’l a fer un tomb. A buscar crancs a les roques. O a prendre un gelat al xiringuito. O a mirar els núvols. No és temps perdut. És temps que guanyes. 

Club d’Educació i Criança