Entre tots
«Primer que res em va caure malament»: L’amor d’estiu del Miguel Ángel
Ella buscava informació per comprar un pis i ell va sentir un «enamorament sobtat»
L’amor pot arribar en el moment més inoportú i fins i tot al lloc més insospitat. I si no, que l’hi diguin a Montse Garrido i Miguel Ángel Romero. Ella mai va imaginar que coneixeria el seu actual marit i pare dels seus fills durant la compra d’un pis, en un lloc tan gris i asèptic com un bufet d’advocats. «Primer que res em va caure malament», afirma amb un somriure murri. «Però em va anar guanyant a poc a poc», diu.
Romero, de 53 anys, recorda la primera trobada a principis de juny de 1996 d’una forma molt diferent. Va ser al seu despatx. Ella tenia 26 anys i volia informació sobre una vivenda que havia vist en un anunci classificat. «El cor se’m va omplir d’amor i vaig saber que no seria una reunió normal», afirma a la seva carta enviada a EL PERIÓDICO. L’«enamorament sobtat» va ser tan gran que no va poder evitar, assegura, llançar un piropo a la primera de canvi. Li va sortir de dins. «Sé que no és correcte, que no és gaire professional, però no ho vaig poder evitar. Mai abans ho havia fet», diu aquest agent de la propietat immobiliària.
Ella es va mostrar «molt seca i distant» i ell va comprendre a l’instant que si volia tenir l’oportunitat de conèixer-la fora del despatx havia de canviar la seva estratègia. No l’hi posarien gens fàcil. «En aquell moment jo sortia d’una relació difícil, volia posar distància, i per això buscava un pis per viure sola. No entrava en el meu plans començar res», afirma Garrido, de 50 anys, llavors perruquera per compte d’altri.
Aquell mes de juny van coincidir en diverses ocasions, tant al despatx com al banc on van sol·licitar la hipoteca. A l’acabar una de les gestions, un calorós 14 de juny, van anar a prendre un refresc. Ella no ho tenia clar, però va accedir. L’empenta que ella necessitava per tenir una cita no professional amb aquest agent immobiliari «tan cordial» i que l’havia ajudat «moltíssim» en totes les gestions la hi va donar la seva àvia: «Em va dir una cosa molt certa. El tren només passa una vegada a la vida. Pots pujar i baixar quan vulguis, però si no l’agafes potser no torna a passar».
Ella va agafar les claus del pis i va pujar al tren. I en aquest vagó segueixen tots dos, encantats de la vida, feliçment casats des del 2001. Viuen sota el mateix sostre, però no el d’aquell piset del carrer de Deià, al barri de Porta, on van fer els seus primers passos com a parella. Viuen en un altre, pagat a mitges. Tenen dos fills, de 15 i 17 anys, i d’algun temps ençà treballen junts: «La Montse es va encarregar de posar el 2.0 a l’empresa, de situar-la a internet. Gestiona la web, les xarxes socials i els anuncis a les diferents plataformes».
Ella mai oblidarà aquesta incòmoda primera trobada al despatx i sobretot aquestes primeres cites –la segona, a la plaça de toros de Lloret–, en què va descobrir el costat més fresc i divertit del Miguel Ángel. «No sabia que havia enviat una carta a EL PERIÓDICO. Aquestes bogeries, aquestes sorpreses, m’agraden», diu la Montse.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
