Una vacunació que no deixi ningú enrere

Les vacunes prevenen malalties i morts, enforteixen els sistemes sanitaris i aconsegueixen que les comunitats siguin més productives. Anualment, poden evitar uns 2-3 milions de morts a tot el món, per la qual cosa són un dels mètodes més rendibles per reduir la morbiditat i mortalitat. A més, poden prevenir l’aparició de variants preocupants de Covid-19 i reduir els símptomes greus en les persones afectades. 

Per combatre l’actual pandèmia de forma efectiva, les vacunes han d’arribar al major nombre de persones possible. No obstant, hi ha grans desigualtats entre països i dins d’aquests. Els països d’ingressos baixos i mitjans, el 85% del total de la població global, sovint no tenen recursos per comprar, emmagatzemar i distribuir les vacunes. Per això és important que es garanteixi un accés equitatiu a les vacunes. A més, en els països d’ingressos alts, l’accés a aquestes s’ha de fer efectiu també als grups de població pobres i marginats. 

Com abordar els desafiaments específics d’Espanya

Un grup d’experts acabem de publicar, a la revista ‘Communications Medicine’, una proposta d’actuació espanyola per a la vacunació contra la Covid-19 per optimitzar els esforços d’immunització en la lluita contra la pandèmia. L’objectiu d’Espanya és haver vacunat el 70% de la població adulta aquest setembre, en línia amb els objectius de la Comissió Europea. Però aquest objectiu està amenaçat per les restriccions en el subministrament i l’augment de la reticència a la vacunació, com a conseqüència de la incertesa sobre els esdeveniments adversos rars associats a les vacunes d’AstraZeneca i de Johnson & Johnson, i dels nous estudis sobre barrejar vacunes. 

Un dels desafiaments més importants en termes de vacunació és la igualtat. Tots els grups de població, des dels rics fins a les persones sense llar, haurien d’arribar a l’objectiu del 70%. Si no, alguns patiran més risc de contraure la Covid-19 i de desenvolupar variants preocupants, cosa que posarà tota la societat en risc, incloent els qui només han rebut vacunació parcial. Per això, atendre les necessitats dels grups de població marginats requereix més implicació i innovació. S’han de tenir en compte models de provisió que ofereixin nous serveis de vacunació i de tests, com les unitats mòbils. També poden ser necessaris més recursos humans, en especial al vacunar grups de població marginats in situ. 

Les societats científiques han mostrat el seu suport als esforços per promoure àmpliament la vacunació. Al desembre, l’Associació Espanyola de Vacunologia va publicar 10 punts per fomentar la cobertura vacunal a través del diàleg públic i l’educació. A l’abril, 82 societats científiques espanyoles van apel·lar al Govern perquè continués treballant cap a la immunitat col·lectiva. Els seus punts d’acció incloïen la lluita contra la «infodemia» i la millora de la comunicació. No obstant, ni en aquestes declaracions ni en el programa de vacunació del Govern contra la Covid-19 s’esmenta els grups de població marginats. 

Per millorar l’accés de tota la població a les vacunes hem establert 17 recomanacions, posant èmfasi en la necessitat d’arribar als grups de població marginats. Entre aquestes, s’inclouen:  

Per als governs: «Divulgar àmpliament informació precisa sobre la vacunació contra la Covid-19,dirigida al públic apropiat. La informació ha de comunicar-se en un llenguatge senzill, fent servir imatges si cal, mitjançant enviaments directes a totes les llars, a través de mitjans de comunicació i de xarxes socials, i s’ha de fer arribar als grups de població marginats, incloent en els serveis religiosos, els refugis per a persones sense llar i els centres comunitaris». ¡Sovint em pregunto per quin motiu no s’ha fet arribar un fullet informatiu a totes les persones d’aquest país! 

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Per al personal sanitari: «Comprometre’s a escoltar, sense jutjar, les preocupacions de la gent sobre la vacunació, i exercir un paper proactiu per ajudar a superar les barreres de la immunització». Amb tot el respecte envers els meus col·legues, molts dels quals han patit molt durant la pandèmia, ara us necessitem més que mai per vacunar totes les persones que estimen, però de vegades no poden, vacunar-se. 

Finalment, els qui arriben millor als grups de població marginals són les ONG centrades en la comunitat. Hem de donar suport als nostres «soldats de primera línia» sobre el terreny. De forma simultània, els professionals mèdics d’atenció primària, els empleats de les farmàcies i el personal d’infermeria són la porta d’entrada al sistema sanitari espanyol. Aquests grups professionals també han de rebre més recolzament, de manera que, juntament amb les ONG i altres parts interessades essencials, puguin millorar les taxes de vacunació, arribar als grups de població marginats i ajudar-nos a posar fi a aquesta pandèmia com a problema de salut pública.