Reactivada la rehabilitació de les cases baixes del Clot

Ledo es pregunta com pot ser que sis anys després d’aquesta celebració quatre de les casetes, de tres plantes, una d’elles semienterrada, continuïn deteriorant-se i criticant el conjunt. L’Ajuntament, sosté el lector a la seva missiva, «s’omple la boca parlant de patrimoni històric» però «no ha aconseguit harmonitzar les façanes».

Fonts municipals consultades per EL PERIÓDICO recorden que l’Ajuntament va oferir ajudes a través de l’Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida (IMPU) el 2013 amb una proposta de conjunt i de color. Així mateix, «es van gestionar acords amb les companyies per ordenar el cablatge i integrar-lo i es va acompanyar els propietaris per arribar a acords que fessin possible tota l’actuació». Amb tot, si van quedar quatre finques per rehabilitar és perquè «en dos casos no es trobava a la propietat i en els altre dos casos el procés va topar amb la negativa de la propietat», asseguren les mateixes fonts.

L’Ajuntament ha activat l’«execució subsidiària», expliquen a aquest diari, de manera que es faran càrrec de la reforma de les cases pendents i a través de l’Institut Municipal d’Hisenda «es carregarà el pagament a la propietat».

Tres de les cases rehabilitades pertanyen a Manuel Gaya, de 86 anys. I celebra que el consistori finalment intervingui en l’assumpte. «L’exterior és important per l’estètica, però la seguretat hauria d’anar per davant», apunta aquest aparellador jubilat, preocupat per l’estat de l’interior de dos dels quatre immobles pendents de reforma, actualment ‘okupats’. «Com no han fet cap treball a les cobertes són un perill per a les altres. Les bigues de fusta podrien ser atacades per tèrmits», alerta aquest veí, que d’altra banda disculpa els dos propietaris que no van col·laborar: subvenció al marge, l’import total que ha de desemborsar cada un té quatre zeros.

Sis generacions

El besavi de Gaya va ser un dels primers inquilins d’aquestes casetes amb uns cinc metres de façana. «El primer document del qual es té constància data del 1837, però ja estava construïda», destaca el veí, que el guarda amb summa cura al soterrani, convertit durant el pandèmic 2020 en una mena de casa-museu amb fotografies, objectes antics, arbres genealògics i manuscrits de compravenda que mantenen viu el passat d’aquest singular racó de Barcelona.

Notícies relacionades

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

Gaya va néixer i va créixer en aquestes cases. Com els seus fills i les seves netes. En total, sis generacions d’habitants. I això és un petit miracle tenint en compte que van tenir l’espasa de Dàmocles a sobre des de pràcticament el primer dia, molt abans que el PGM. Primer va ser per la seva ubicació en una «zona polèmica», denominada així per estar a l’abast dels canons durant la guerra de la Independència (1808-1814), amb constants combats a escassos metres; i una pila d’anys després per la construcció de diversos equipaments educatius que van estar a punt d’enderrocar aquestes singulars construccions. «La meva sogra sempre ens va inculcar l’amor per aquestes cases; li feia petons a les parets, ens deia que no les deixéssim mai», recorda la dona de Gaya, Mercè Fonts, que es va instal·lar al carrer del Clot al poc de casar-se.

«Des que l’ajuntament les va catalogar com a patrimoni de la ciutat el 2013, la meva mare pot descansar tranquil·la», diu alleujat Gaya, guardonat aquell mateix any amb la medalla Cultural dels Premis Sant Martí per les seves investigacions sobre les cases baixes del Clot. Ara que la pandèmia comença a remetre potser obri les portes del seu petit museu i comparteixi el fruit de molts anys d’estudi i conservació. «Ja veurem. De moment només està obert a amics i gent de confiança», puntualitza amb un somriure juganer que traspassa la mascareta.