35 anys de la mà de Déu

La pilota no havia tingut temps de traspassar la línia de gol que els anglesos ja protestaven, abalançant-se sobre l’àrbitre, per dir-li que Maradona havia marcat amb la mà i no amb el cap. Malgrat les protestes, l’àrbitre de Tunísia Ali Bennaceur va assenyalar el cercle central. Els argentins s’avançaven al marcador i només quatre minuts més tard, quan els anglesos no s’havien reposat, el 10 de l’‘albiceleste’ va deixar tothom amb la boca oberta amb una jugada iniciada en el seu propi camp. Va avançar pel terreny de joc per la banda dreta esquivant tots els contrincants que intentaven detenir-lo. Canvis de ritme, fintes, regats... ¡i gol! El gol del segle, com se’l va batejar de seguida. El combinat europeu només va aconseguir retallar distàncies en el minut 81 amb una acció de Gary Lineker.

Això passava aquest dimarts fa 35 anys. L’endemà el diari argentí ‘Panorama’ titulava «Maradona bombardeja Anglaterra». I és que aquell enfrontament havia tingut alguna cosa de revenja al guanyar al terreny de joc el que no havien pogut aconseguir en el camp de batalla.

Quatre anys abans del partit, el juny de 1982, el Regne Unit havia derrotat l’Argentina a les Malvines en una guerra que va traumatitzar el país americà. Tot havia començat a l’abril, quan la Junta Militar en el poder des de 1976 va posar en marxa l’operació Rosario per desembarcar i aconseguir el control d’una sèrie d’illes situades al sud del país, governades pels britànics des que les havien ocupat el 1833. Des d’aleshores els argentins havien reclamat els seus drets sobre aquells territoris.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Les Malvines, o Falkland per als anglesos, són un arxipèlag situat a uns 600 quilòmetres del cap d’Hornos format per un centenar d’illots on només viuen unes 2.600 persones, que es guanyen la vida pescant i criant ovelles. Tot i que hi ha diversos països que es disputen el seu descobriment, la primera data contrastable és la de 1600, quan allà va arribar l’expedició liderada per l’holandès Sebald de Vert. Al segle XVIII primer van passar a mans franceses i, poc després, van quedar sota domini espanyol. A principis del segle XIX Espanya se’n va desentendre, i quan l’Argentina va aconseguir la independència va assumir la seva sobirania, però el 1833 els britànics els van expulsar de l’arxipèlag malgrat les queixes del país sud-americà.

El 1982, l’Argentina estava governada per la dictadura militar de Leopoldo Fortunato Galtieri. Davant la cada vegada més gran oposició interna, Galtieri va decidir fer un cop d’efecte: envair les Malvines per potenciar el patriotisme intern enfrontant-se a un enemic exterior. Els militars argentins esperaven que els Estats Units no intervindrien, en recompensa pels serveis deixats en l’entrenament de les guerrilles anticomunistes centreamericanes, però no va ser així: Reagan va recolzar Thatcher, igual com Pinochet i la majoria de països europeus. La desproporció de forces va fer que els britànics recuperessin el territori el 14 de juny. El balanç va ser de 750 argentins i 225 anglesos morts. A l’Argentina, l’episodi va deixar una forta empremta emocional. La victòria al Mundial de Mèxic va tenir una cosa catàrtica, en una demostració més que esport i política molt sovint van de la mà. Sigui de qui sigui aquesta mà.