El declivi del barri de Cerdanyola a Mataró

La Yolanda prefereix que no aparegui el seu cognom en aquest article. Ha escrit una carta a la secció Entre Tots per expressar el seu «profund malestar» per la inseguretat que es respira al seu barri, Cerdanyola, a Mataró. “La inacción del ayuntamiento ha hecho que problemas que no son nuevos se hayan ido acentuando. En els últims mesos ha empitjorat molt. La ciutat s’ha descontrolat», assegura l’autora de la carta.

La veïna parla en la seva missiva d’inseguretat ciutadana, d’agressions i robatoris, també d’actes incívics i falta de neteja. «Aquests problemes, si bé afecten tota la ciutat, qui més els pateix són els veïns dels barris més desfavorits, com Cerdanyola i Rocafonda», afegeix la Yolanda, que reconeix els esforços pretèrits de l’Ajuntament de Mataró per reconduir la situació. Els plans integrals del consistori no van fer efecte, continua, «ja sigui per un mal plantejament d’aquests o per les crisis econòmiques que estem patint».

Aquesta sensació d’inseguretat és compartida per molts més veïns i propietaris d’establiments, assegura la Yolanda, preocupada per la degradació de carrers com el de Rosselló, abans un eix comercial molt important per al barri. «Allà ara proliferen la venda de drogues, la venda ambulant, les agressions... I per això demanem més policia de barri, que patrullin a peu pels carrers més problemàtics», urgeix la veïna, que afirma que la gent ara evita aquesta via quan enfosqueix.

Les opinions recollides al mateix carrer confirmen la versió d’aquesta veïna. El silenci en alguns establiments també. Les vendes, és clar, se’n ressenten. «A l’hivern, a partir de les cinc, que ja està fosc, moltes persones prefereixen no passar per aquí», lamenta Meritxell Chuliá, al capdavant de Cimers, un negoci familiar obert el 83. «No ha sigut d’un dia per l’altre, ve de lluny –continua la propietària de la rellotgeria–, ha anat empitjorant».

La sensació d’inseguretat és lliure, però alguns sí que poden explicar robatoris. O furts frustrats. És el cas d’Inma Espín, dependenta de la drogueria. «Sort que van treure els bancs. S’asseien allà davant i esperaven que em fiqués al magatzem per entrar i robar alguna cosa». Fa tres anys que treballa en aquesta botiga i ha cridtrucat at a la policia en diverses ocasions. Silvia Castells, dependenta des de fa 15 anys de la Joieria García, en canvi, fins ara no ha patit cap tipus de robatori o atracament. Toca ferro. «Sí que s’escolten coses, però tampoc podem idealitzar. Aquest carrer ha tingut anys millors i pitjors, anys en què l’ajuntament s’hi ha bolcat i d’altres que no».

Rèplica municipal

«L’ajuntament no escolta les nostres peticions i n’estem farts. Només es va augmentar el nombre de policies i es van fer nous plans en matèria de seguretat quan el problema va arribar al centre (de Mataró)», assegura la Yolanda. Fonts municipals desmenteixen aquest extrem a EL PERIÓDICO i recorden que l’Ajuntament de Mataró compta amb un ens de participació amb representants de les entitats i també de la ciutadania a títol individual, el Consell Terrritorial de Cerdanyola, en el qual es «debaten les possibles actuacions de millora». 

Per al 2021, el Pla d’Actuació Integral preveu inicialment «87 accions quantificades en 2,2 milions d’euros, amb programes educatius, de convivència, d’actuació comunitària, de suport a les entitats i de millora de l’espai públic, entre d’altres». La inversió serà més gran, puntualitzen, a causa d’una partida extraordinària de 12.000 euros recentment incorporada al pressupost».

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Respecte a la convivència, la presidenta del Consell Territorial de Cerdanyola, Beatriz Delgado, recorda que l’ajuntament va contractar uns agents de convivència per a la segona meitat del 2020 (i van realitzar 784 intervencions). Les noves ordenances de Civisme i de Mobilitat, la primera en elaboració i la segona tramitant-se, haurien d’ajudar. «Seran també eines que permetran lluitar contra altres problemes, com l’abandonament de vehicles a la via pública», confia Delgado, que també assegura que la presència policial a tot el barri «s’ha intensificat».

Cerdanyola, el segon barri més poblat de Mataró, té carències. El consistori n’és conscient. «Barris com el de Cerdanyola concentren les rendes més baixes i les necessitats socials més grans», afirma Delgado. Sense ajuda d’altres administracions, les possibilitats d’afrontar amb èxit un desafiament tan complex –i compartit amb moltes altres ciutats metropolitanes– són escasses. «Per això tots els grups municipals vam demanar el febrer passat a la Generalitat una nova llei de barris», conclou la presidenta del consell territorial.