Erasme, la curiositat per aprendre

ERASMUS és l’acrònim d’European Region Action Scheme for the Mobility of University Students. En definitiva, un ens que permet als universitaris ampliar la seva formació en un altre país europeu. És clar que també evoca la figura d’un dels pensadors més importants de la història: Erasme de Rotterdam. Nascut el 1466, fill d’un capellà, va passar tota la vida viatjant pel continent i aprenent a les millors universitats.

La primera formació la va rebre a la prestigiosa escola neerlandesa de Saint Lebwin. Després va ingressar a l’ordre de Sant Agustí i va ser ordenat sacerdot el 1492, però el bisbe de Cambrai el va cridar al seu costat perquè fos el seu secretari. De seguida es va adonar de la gran intel·ligència del jove i el va ajudar econòmicament perquè estudiés teologia a la universitat de París, que llavors vivia un intens procés de recuperació de les antigues cultures grega i romana. Eran els inicis del Renaixement. Va ser allà on va començar a establir les bases del seu pensament, que encara va aprofundir més quan, el 1499, va viatjar a Anglaterra.

Primer va fer estada a la universitat d’Oxford, on John Colet el va ensenyar a fer una veritable lectura humanista de la Bíblia. Una de les característiques d’Erasme va ser intentar aproximar al màxim nombre possible de persones el coneixement. No només el cristià, sinó també el clàssic. Per això durant la seva etapa britànica va publicar ‘Els adagis’, un llibre on recollia uns 700 refranys sobre la tradició grega i romana. L’obra va ser un èxit sense precedents i es van imprimir 60 edicions en una època en què el nivell d’analfabetisme era elevadíssim. A més va anar ampliant l’antologia al llarg de la seva vida i, en el moment de la seva mort el 1536, n’havia reunit 4.251.

Després d’Oxford, va ensenyar a Cambridge, on va rebutjar una plaça com a professor permanent de teologia, malgrat estar envoltat de grans intel·lectuals com Thomas Linacre i Thomas Moore, que li va inspirar el seu famós ‘Elogi de la follia’. El de Rotterdam era poc amant de les rutines i, mogut per la seva enorme curiositat, va marxar a Itàlia, on també va declinar propostes de diversos centres d’ensenyament. El sistema educatiu de llavors, basat en la memorització i la repetició, xocava amb els seus plantejaments vitals i va preferir treballar en una impremta, on podia estar en contacte amb escriptors i professors però fora de la cotilla del sistema.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Aquella manera de ser li va causar problemes perquè ho qüestionava tot. També l’Església catòlica. Això el va aproximar a Luter i al seu moviment reformista. Llavors Erasme es va trobar enmig de dos fronts i el fet de no voler posicionar-se a favor de cap contrincant va despertar moltes animadversions, tant amb uns com amb d’altres. Aquesta va ser una de les raons que el van portar a viure a Basilea i Friburg durant els últims anys de la seva vida.

Aquest pensador humanista entenia que la religió cristiana havia de servir per reforçar la pau. Això xocava amb altres postulats ideològics de l’època que afirmaven que l’actitud natural era la bèl·lica. Erasme, en canvi, creia que l’objectiu de governar era aconseguir el bé comú, prioritzar la felicitat dels ciutadans per davant dels interessos individuals o dinàstics de qui ostentés el poder. No és que fos defensor del pacifisme com l’entenem ara, perquè admetia la necessitat de les guerres, però sí que alguns estudiosos ho consideren el precedent de pensadors francesos i anglesos dels segles posteriors, que veien les societats com el resultat d’un acord contractual entre els seus integrants. Ells van ser un dels pilars sobre els quals es van construir les nostres democràcies.