Entendre-hi + amb la ciència

¿Quantes vides va salvar l’aire net del confinament?

La contaminació causa cada any desenes de milers de morts a Espanya. La curta treva del confinament va salvar almenys 150 vides, a 47 ciutats i només pels canvis en NO2 i ozó. Podrien ser més, tenint en compte altres zones i altres contaminants. Per abatre la mortalitat cal retallar la pol·lució de manera permanent i internacional. 

¿Quantes vides va salvar l’aire net del confinament?
3
Es llegeix en minuts
Michele Catanzaro
Michele Catanzaro

Periodista

ver +

El respir d’aire net que va proporcionar el confinament va evitar almenys 150 morts a 47 ciutats espanyoles, segons un estudi. Reduir la contaminació té efectes immediats en la salut. No obstant, una breu treva no és suficient. 

La mortalitat crònica per pol·lució no es veurà afectada per aquesta curta pausa. A més, el particulat a l’aire va baixar poc. Per salvar més vides cal rebaixar la seva presència de manera permanent, i aturar fonts que venen d’activitats i països que no van parar durant el confinament espanyol.

¿Com s’estimen les morts estalviades?

En primer lloc, cal saber quant va baixar la contaminació entre el març i el juny del 2020 (durant el confinament i el desconfinament). Això depèn de la reducció en l’activitat humana, però també de la meteorologia. Per centrar-se exclusivament en el primer, els investigadors van simular amb intel·ligència artificial com hauria sigut la contaminació en aquells mesos, si no hi hagués hagut restriccions i amb la mateixa meteorologia. 

Aquest escenari es va inserir en models epidemiològics, que relacionen morts prematures i contaminació. Els científics van fer servir paràmetres específics per a cada ciutat. «Els riscos de la contaminació varien, per exemple en funció del perfil d’edat de la població d’una ciutat», explica Carlos Pérez García-Pando, coautor del treball i investigador del Barcelona Supercomputing Centre (BSC).

¿Què passa amb l’ozó i el particulat? 

El contaminant que va donar més treva va ser el NO2 dels vehicles dièsel, que va baixar fins a un 65% a certes ciutats. Això es va traduir en 170 morts evitades: 120 durant el confinament i 50 durant el desconfinament

En el mateix temps, l’ozó va caure molt poc. A Madrid i Barcelona fins i tot va pujar. L’ozó és un producte de reaccions del NO2 amb la llum i compostos orgànics. En entorns molt saturats de NO2 es dona la paradoxa que, com menys NO2, més ozó. Globalment, aquest augment va resultar en 20 morts prematures, que es descompten de les 170 estalviades gràcies a la caiguda de NO2. 

Pel que fa a les partícules en suspensió (les mortíferes PM2.5 i PM10), l’estudi no les analitza perquè falten dades exhaustives. Allà on n’hi ha, la baixada va ser escassa. «A Barcelona, el PM2.5 mai va arribar a estar per sota dels nivells recomanats per l’OMS», constata Miquel Ortega, responsable del blog contaminacio.barcelona, no implicat en el treball. 

«El PM10 està associat a la fricció a la carretera, però el PM2.5 depèn de moltes altres fonts», explica García-Pando. Aquestes podrien ser locals, per exemple, els purins dels porcs de la Catalunya central. O internacionals, per exemple, les emissions de països que no van parar mentre Espanya estava confinada. 

¿Quin és el balanç?

«El balanç total és positiu. De fet, segurament estem infraestimant l’impacte en la mortalitat», observa Hicham Achebach, coautor i investigador de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal, centre impulsat per la Fundació La Caixa). 

A més d’excloure el particulat, l’estudi no analitza l’aire fora de les capitals, on amb prou feines hi ha dades. Tampoc considera la mortalitat estalviada per falta d’accidents, ni problemes com el soroll, els ingressos per infarts, l’efecte en els parts, la presa de fàrmacs, etcètera. I no es posa en si un aire més net va alleujar els símptomes respiratoris de la Covid-19.

L’estudi se centra en les morts estalviades a curt termini. «Crec que el confinament no haurà tingut cap efecte sobre les de llarg termini, perquè són fruit d’una exposició crònica», explica Achebach.

¿Com està la situació ara?

Notícies relacionades

La tornada parcial a la contaminació «normal» està segant vides, segurament. A Barcelona, el vehicle privat segueix un 15% per sota de l’ús anterior, probablement pel teletreball. Això explica, segons Ortega, que el NO2 segueixi per sota dels nivells màxims de l’OMS.

«El confinament ha sigut un experiment extraordinari. L’únic antecedent és la retallada de contaminació a Beijing abans de les olimpíades», observa Alexandra Schneider, epidemiòloga de l’Helmoltz Center de Munic, no implicada en el treball. «Hem contaminat durant dècades, però unes setmanes de reducció produeixen beneficis immediats», conclou.