Club Entendre-hi + Animals i plantes

Què són les plantes suculentes i principals varietats

  • La seva capacitat per emmagatzemar aigua converteix aquest tipus de vegetals en un element bàsic de decoració per a interioristes i jardiners

Què són les plantes suculentes i principals varietats
5
Es llegeix en minuts
Vega S. Sánchez
Vega S. Sánchez

Periodista

Especialista en animals, plantes i curiositats

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El primer que cal tenir en compte és que les plantes suculentes o crasses no són per si mateix una família de plantes, sinó que és una manera de classificar els vegetals amb unes característiques comunes, com que tenen algun òrgan especialitzat en l’emmagatzemament d’aigua –ja sigui les fulles, la tija o les arrels– en quantitats més grans que les plantes sense aquesta adaptació. «Són diverses famílies amb adaptacions climàtiques similars (coloració dels teixits, teixits engrossits, cera protectora i pèls blanquinosos per reflectar la radiació solar) però espècies diferents», argumenta l’experta en ecofisiologia vegetal i doctora en biologia Teresa del Río.

És per aquesta capacitat per emmagatzemar aigua per la qual cosa les suculentes s’han convertit en un element bàsic de decoració per als interioristes i jardiners, que fan autèntiques meravelles ornamentals amb aquest tipus de plantes als jardins verticals, per exemple.

Resistents i fàcils de cuidar

Gràcies a aquest òrgan que emmagatzema l’aigua, les suculentes són resistents i fàcils de cuidar. A l’hivern amb prou feines necessiten ser regades una vegada al mes i a l’estiu, amb una a la setmana n’hi ha prou. A l’hora de regar-les, cal anar amb compte de no entollar les arrels i no humitejar massa la terra.

Una forma fàcil per evitar un excés d’aigua és regar-les des de baix si les tenim dins un test: s’introdueix el test fins a la meitat en un recipient amb aigua durant 5 minuts i després es deixa que dreni l’excés d’aigua. D’aquesta forma s’aconsegueix regar sense que l’aigua afecti la base de la planta ni la tija.

Abundant llum solar

Cal tenir en compte que, si bé no necessiten gaire aigua per sobreviure i créixer, les plantes suculentes sí que necessiten molta llum solar, que han de rebre en abundància durant bastantes hores al dia. No obstant, també cal saber que algunes varietats de suculentes no toleren bé una exposició prolongada a la llum solar directa, per la qual cosa caldrà posar-les en una zona on rebin sol de forma directa unes hores al dia, però que també tingui moments d’ombra.

Milers de suculentes

Notícies relacionades

Hi ha milers d’espècies de suculentes, classificades en diverses famílies. La majoria d’aquestes plantes pertanyen a les aïzoàcies, les cactàcies, les crassulàcies i les euforbiàcies, amb més de mil espècies cadascuna.

Famílies com les apocinàcies també tenen espècies suculentes de varietats i dissenys acolorits que és convenient tenir en compte a l’hora de decorar un jardí. Però quatre de les suculentes més comunes són les Lithops o plantes pedra, els cactus, les atzavares o les àloe vera.

Lithops o plantes pedra

Tot i que la seva morfologia recorda clarament una pedra, és una planta carnosa que sol estar formada per dues fulles dividides per una fissura. És a través d’aquest tallet per on solen brotar les flors, que són petites i s’assemblen a les margarides i, després d’un cicle complet d’un any i quan les fulles antigues es van pansint, per on surten les noves. Són originàries de les regions del sud de l’Àfrica, on amb prou feines plou en tot l’any i, com bona suculenta, tenen una gran capacitat per emmagatzemar aigua i són capaces de sobreviure en situacions de gran escassetat, agafant la que necessiten de la boira o la rosada. Això sí, necessiten molta llum directa. Hi ha fins a 109 varietats de Lithops, que adopten diferents formes i colors. Cal tenir en compte que, en el seu entorn natural, creixen entre les pedres i és per la seva sorprenent capacitat d’adaptació que eviten ser devorades pels animals.

Cactus

De la família Cactaceae, els cactus són el millor exemple del poder d’adaptació de les plantes suculentes i per això presenten tot just una tija o una columna on s’emmagatzema l’aigua i un recobriment llanós que ajuda a protegir-se de la calor. Aquesta família és originària d’Amèrica. No obstant, hi ha almenys una excepció –la Rhipsalis baccifera– que està estesa per l’Àfrica tropical, Madagascar i Ceilan. Durant l’estiu, un reg cada 10 dies pot ser correcte com a referència; a la primavera i la tardor s’han d’espaiar més. Mentre duri el fred hivernal pràcticament no farà falta regar-les. En general, els cactus necessiten llum solar directa i és fàcil detectar quan això passa, perquè s’afilen.

Atzavara

Aquest gènere de plantes suculentes (algunes són més crasses que altres) és originari de les regions més àrides de Mèxic i el sud dels Estats Units i destaca per les seves variades aplicacions, sent la culinària i la decorativa les més comunes. Hi ha nombroses espècies d’atzavara, sent les més comunes l’atzavara americana, l’atzavara attenuata i l’atzavara tequilana. Aquesta última té gran protagonisme econòmic an zones com Jalisco i a tot Mèxic en general, ja que és la matèria primera amb què s’elabora la seva beguda més autòctona: el tequila. Però també s’utilitza per fer mescal o edulcorants, com el xarop d’atzavara. Les seves fulles, depenent de la varietat que sigui, són més o menys crasses i s’hi emmagatzemen aigua i nutrients. Les atzavares, sigui quina sigui l’espècie, necessiten estar plantades a ple sol, ja que creixen millor si reben llum solar directa a totes les èpoques de l’any. I quant al reg, no toleren l’entollament i n’hi ha prou amb regar-la una vegada al mes a l’hivern (amb més freqüència si està en un test) i dues vegades al mes en les èpoques més caloroses.

Àloe vera

De prop de 300 espècies d’àloe, s’ha demostrat científicament que són quatre tipus els que presenten més propietats medicinals: Aloe barbadensis Miller, Aloe perryi Baker, Aloe ferox i Aloe arborescens. L’àloe vera es cultiva com a planta decorativa, per a usos medicinals, en cosmètica i fins i tot per a l’alimentació en alguns països. Originària de l’Àfrica, específicament de la península Aràbiga, el seu nom genèric àloe prové del terme àrab ‘alloeh’, que significa ‘substància brillant i amarga’. Durant l’hivern, aquesta espècie pot entrar en estat de latència, per la qual cosa s’ha de suspendre els reg, sobretot si és a l’exterior. En zones massa fredes és millor mantenir-la a l’interior o en hivernacles amb calefacció. És una planta suculenta que, com gairebé totes, vol sol, tot i que en les hores centrals del dia és millor que tingui una mica d’ombra. Si les fulles es posen marrons, serà que han rebut massa sol.

Club Entendre-hi + Animals i plantes d’EL PERIÓDICO

Al Club Entendre-hi + Animals i plantes d’EL PERIÓDICO som amants dels éssers vius i ens interessa tot allò que hi està relacionat. Aquí us explicarem tot allò relacionat amb les vostres mascotes i com treure el màxim profit de les vostres plantes, sempre des d’un punt de vista ecològic i sostenible. És molt fàcil unir-se al club. Registreu-vos a Entre Tots i escriviu-nos per explicar-nos les vostres inquietuds o compartir les vostres experiències.