La volta al món en 51 animals misteriosos

Un ésser amb cap de girafa, cos d’antílop i potes de zebra. Quan els caçadors africans van descriure aquest animal als colonialistes, aquests el van definir d’«unicorn africà»: una fantasia. No obstant, l’ocapi existeix i continua corrent per la República Democràtica del Congo.

Del peix celacant només hi havia fòssils del cretaci. Però el 1938 es va pescar un exemplar a Sud-àfrica. De sobte, un animal passava d’extint a viu. 

Del rinoceront blanc del nord queden dos exemplars a Kenya. Si no prospera un atrevit programa de fecundació in vitro, aquesta espècie desapareixerà en pocs anys. 

Les fronteres entre animals vius, extints i imaginaris és més difusa del que sembla. En aquest marge hi ha animals que passen d’una categoria a l’altra al llarg de la història. 

A aquest espai ambigu viatgen l’escriptor Gabi Martínez i el naturalista i col·laborador d’EL PERIÓDICO Jordi Serrallonga en el seu últim llibre «Animals Invisibles» (Nòrdica, 2021), que ve acompanyat per les luxoses il·lustracions de Joana Santamans i un pròleg de l’actor, viatger i ecologista Viggo Mortensen. 

Fauna i imaginari

Aquest assaig repassa 51 animals, entre espècies de difícil observació, extintes i mítiques. És un llibre difícil de classificar. No és un text enciclopèdic il·lustrat: la seva mostra d’animals és eclèctica i inclou del bonobo al monstre del llac Ness, del dodo a la gran barrera de corall. 

Tampoc s’assembla als bestiaris medievals, en què el gos i el gat figuraven al costat del griu i l’au fènix. El text té un sòlid rigor científic, no cedeix a la criptozoologia i es basa en viatges fets en persona pels autors.

«Parlar d’animals és una bona manera d’explicar altres entorns. A partir d’ells –siguin vius, extingits o mítics– podem explicar com són les societats en l’imaginari que estan presents», explica Martínez. 

Es tracta, llavors, d’un exemplar estrany de llibre de viatges. I d’alguna cosa més. ‘Animals invisibles’ és tot un projecte. Els autors van començar a parlar sobre la idea fa gairebé una dècada, fascinats per la història de Jordi Magrané, un naturalista valencià que va ser assassinat mentre buscava el ieti al Pakistan.

El projecte ja va engendrar un llibre de ficció homònim, publicat per Martínez el 2019 per Nórdica. El seu pròxim resultat serà una sèrie de documentals, segons les intencions dels autors. 

Poesia i conservació

El llibre és summament oportú, en un moment en què la crisi de la biodiversitat es revela tan greu com la climàtica. No obstant, les narratives dominants sobre aquests problemes són abstractes i llunyanes. Dades aclaparadores d’emissions i extincions. Imatges d’ossos polars famolencs sobre trossos de gel minvant. 

El text de Martínez i Serrallonga aborda l’extinció a través d’històries poètiques, pròximes i bategants. No és casualitat que molts dels animals vius seleccionats estiguin en risc. I que entre els extints n’hi ha alguns que van desaparèixer per l’acció humana. I que a la llista figuri també un representant del gènere homo (el hòbbit de l’illa de Flores): un recordatori que els humans no estem exempt del risc d’aniquilació.

«Si no estudiem tot el que ens envolta, fins i tot els animals que no podem veure, desapareixeran de veritat», afirma Serrallonga. «La pandèmia ens ha ensenyat que necessitem la biodiversitat per poder respirar lliurement», afegeix.

Biodiversitat de la imaginació

Aquest mateix afany anima la il·lustradora Joana Santamans, que va treballar durant set mesos en les il·lustracions fetes amb aquarel·la i a l’oli. «Em sento implicada a sensibilitzar tothom sobre la conservació del planeta», explica. Allunyant-se de la fredor i el perfeccionisme de la il·lustració científica, Santamans ha buscat l’enfocament dels naturalistes antics, que barrejaven art i coneixement. «Quan hi entens, estimes», resumeix.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Qui llegeixi l’assaig del principi al final notarà una continuïtat entre les històries que el componen, i una estructura circular, de la vida a la vida.

Martínez espera que la lectura fomenti la «biodiversitat de la imaginació». «Estem dins els relats únics. Ens centrem en quatre animals, de la mateixa manera que ens centrem en quatre líders. Preval el monocultiu i el monòleg, mentre hauríem de recuperar la biodiversitat i el diàleg», acaba dient.