Entendre-hi + la música

¿Per què van trencar Willie Colón i Rubén Blades?

El porto-riqueny i el panameny, dos dels més grans salsers de la història, fa gairebé dues dècades que no es parlen ni trepitgen un escenari junts a causa d’una disputa per diners després d’un concert a Puerto Rico. És impossible parlar dels ets i els uts de la baralla sense recordar que va ser de la seva societat musical d’on va brollar un dels cims del gènere: ‘Siembra’.

4
Es llegeix en minuts
Mauricio Bernal
Mauricio Bernal

Periodista

ver +

Ningú al món de la salsa discutirà l’afirmació que Willie Colón i Rubén Blades són dues llegendes vives del gènere. Dos colossos. Ningú discutirà que han compost i interpretat cançons immortals, temes que es continuen cantant i ballant mig segle després i que segurament seguiran vigents d’aquí a 50 anys més. Per separat, però també junts. El fruit màxim de la seva associació, com saben tots els salsers, va ser ‘Siembra’, l’àlbum tret el 1978 que continua sent el més venut de Fania i que avui és considerat un clàssic. ‘Pedro Navaja’ formava part d’aquell àlbum, però també cançons inesborrables com a ‘Plástico’ o ‘Buscando guayaba’. Per això resulta tan descoratjador que no es parlin. Perquè no es parlen. El màxim que han fet en els últims 20 anys és enviar-se missatges, i no gaire agradables.

Una obra cabdal

«Si bé Colón com a ‘partner’ és més ponderat en qualitat de company d’Héctor Lavoe, és un fet que per a Fania Records funcionava molt bé tenir-lo de cap d’orquestres que acompanyaven altres cantants», afirma Jaime Andrés Monsalve, cap Musical de la Ràdio Nacional de Colòmbia. «Colón s’acoblava molt bé a aquest tipus de col·laboracions, i s’ha de dir que de la seva unió amb Rubén Blades van sorgir treballs discogràfics que van tenir una importància capital, entre aquests, és clar, ‘Siembra’, que sens dubte és entre els cinc discos més importants de la història de la salsa, fins i tot pot ser que sigui el més important. El cas és que va marcar un abans i un després. No en va se’l considera el ‘Sgt. Pepper’s’ de la salsa».

Històries quotidianes

«Colón i Blades eren una cascada d’idees, l’un a nivell de producció i musicalitat i l’altre a nivell creatiu –diu José Arteaga, editor de Radio Gladys Palmera–. La seva associació es basava en una necessitat instintiva: ‘Aquest té el que jo no tinc’». Segons Arteaga, ‘Siembra’ va ser el punt d’arribada d’alguna cosa que feia temps que Blades maquinava i ja havia posat en pràctica al primer àlbum conjunt, ‘Metiendo mano’, «que era narrar històries quotidianes». «I és una cosa que només podia tirar endavant en col·laboració amb Willie Colón. El que escrivia Blades era molt bonic, però sense un productor darrere de l’altura de Colón no hauria funcionat igual. Va ser l’art del porto-riqueny per a l’orquestració, els seus arranjaments, el seu olfacte per adequar tot el que necessitava la indústria musical en aquell moment el que va facilitar l’èxit».

Una estafa i una demanda

El disc –el primer de salsa amb contingut social, un treball impregnat de més «sentiment llatinoamericà», diu Monsalve, que qualsevol que l’hagués precedit– va ser un èxit sense precedents i ho va ser a tot Llatinoamèrica, no només al mercat dels llatins de Nova York que fins aleshores havia sigut el vedat de Fania. Una fita, el ‘Sgt. Pepper’s’ de la salsa. De manera que quan es van complir 25 anys de la sortida al mercat, Blades va considerar que l’efemèride s’havia de celebrar. ¿Com? Amb un concert. ‘Siembra 25 años después’ va tenir lloc el maig del 2003 a l’estadi Hiram Bithorn de Puerto Rico, i més que res es recorda perquè va ser l’última vegada que van tocar junts. Després d’aquella nit, Colón va demandar Blades per incompliment de contracte. «Malgrat que l’engany per part dels empresaris estava clar, per alguna raó Colón va decidir que Blades, que havia promogut el retrobament, era el responsable directe de l’estafa i el va demandar», afirma Monsalve. «Diversos anys després va decidir aixecar els càrrecs, però el mal estava fet». Si la literatura de la regió va tenir la seva baralla de referència en el cop de puny famós de Vargas Llosa a García Márquez al Palau de Belles Arts de Mèxic, la salsa va tenir la seva, i la continua tenint, en la vulgar baralla per diners que van separar indefinidament dos dels seus poetes més estel·lars.

Notícies relacionades

El cuquet

«La cosa venia de feia temps», diu Arteaga. «Tots dos tenien la seva forma de negociar i la seva forma de moure’s en el món de la música, els seus interessos particulars eren diferents, i al final s’havien distanciat. Va ser per la pressió del públic que van tornar a gravar junts en els 90 [‘Tras la tormenta’], però en lloc d’acostar postures van acabar allunyant-se encara més». Després del concert a l’Hiram Bithorn, els dos titans de la salsa s’han relacionat a través de declaracions públiques en què no s’entreveu un retrobament. «Però, a diferència de Colón, Blades continua tenint paraules càlides per al seu antic amic, almenys de reconeixement al treball que van fer junts. Colón en general prefereix no tocar el tema». «No, no han volgut fer gaire sang», diu Arteaga. «Ha sigut més cosa dels mitjans. Però als altres ens va quedar el cuquet de saber què hauria sigut de la salsa si aquests dos haguessin continuat junts i contents». Qui sap. Potser haurien tocat un altre cim. Una cosa tan alta com ‘Siembra’.