Entendre-hi + amb la història

El ‘Kame Hame Ha’ d’’En Patufet’

Una campanya a les xarxes socials reclama el retorn de la sèrie ‘Bola de Drac’ a Televisió de Catalunya. Aquell fenomen de masses dels anys 90 té un precedent.

El ‘Kame Hame Ha’ d’’En Patufet’
3
Es llegeix en minuts
Xavier Carmaniu Mainadé
Xavier Carmaniu Mainadé

Historiador

ver +

‘Kame hame ha’ era el crit més habitual que se sentia als patis de les escoles fa uns anys, on les criatures emulaven Son Goku i el seu grup d’amics. Bé, i no només criatures perquè ‘Bola de Drac’ va ser un fenomen de masses que va marcar més d’una generació. Tots els que el van viure encara ara són capaços de cantar a plens pulmons la sintonia de la sèrie.

L’èxit d’aquella producció japonesa, creada per Akira Toriyama, va fer que molts nois i noies consumissin televisió en català, una llengua que sempre ha sigut minoritzada al món audiovisual. Bola de Drac formava part de la programació del Club Super 3, una proposta infantil i juvenil de Televisió de Catalunya que va funcionar molt bé fins que les retallades pressupostàries derivades de la crisi del 2008 van afectar la qualitat dels seus continguts. El record d’aquella època i el fet que la sèrie continua sent tan bona com el primer dia han fet que a les xarxes socials hagi agafat força una petició popular perquè es reposin les aventures dels personatges de Toriyama.

Son Goku no és el primer que va donar la força d’un ‘kame hame ha’ al català entre la població més jove. Abans ho havia fet ‘En Patufet’, una revista publicada entre el 1904 i el 1938 de manera ininterrompuda que, si va deixar de sortir, va ser per la victòria franquista de la Guerra Civil. No per la falta de públic.

La idea de fer ‘En Patufet’ va sorgir d’una entitat anomenada Foment Autonomista Català amb l’objectiu que els nens aprenguessin a llegir i a escriure en català. Per tirar endavant el projecte es va contractar el folklorista Aureli Capmany, pare de l’escriptora Maria Aurèlia. Ell va ser qui va triar el nom de Patufet per a una publicació que començaria a funcionar amb un èxit aclaparador a partir del 1905, quan l’editor Josep Baguñà, responsable de la mítica revista satírica ‘Cu-cut!’, va posar-hi els mitjans tècnics.

Un dels noms clau en l’èxit d’aquesta publicació va ser Josep Maria Folch i Torres, que va ser un dels seus membres més destacats. Aquest escriptor, nascut a Barcelona el 1880, es va anar especialitzant en narrativa infantil i juvenil. Va aconseguir molta popularitat gràcies a les ‘Aventures extraordinàries a d’en Massagran’, publicades com un fulletó dins de la revista i que després es van convertir en un dels molts llibres editats per la capçalera dins de la col·lecció ‘Biblioteca d’En Patufet’.

Les narracions seriades van ser una de les raons de la consolidació d’aquella publicació juntament amb les seves il·lustracions. En aquelles pàgines van plasmar el seu art noms que han passat a la història com Ricard Opisso, Feliu Elías, Antoni Muntanyola, Joan Junceda i Lola Anglada.

Notícies relacionades

La grandesa d’’En Patufet’ és que va ser capaç d’oferir un producte modern i atractiu, desacomplexadament català, no només per als joves, sinó també per al públic adult, sobretot a partir del 1915. La data no és casual. Pocs mesos abans s’acabava de constituir la Mancomunitat. Després de 10 anys de negociacions amb Madrid, les quatre diputacions havien rebut l’autorització per poder treballar conjuntament. El projecte liderat per Enric Prat de la Riba aspirava a la transformació de Catalunya per posar-la al nivell de les grans potències europees. Així doncs, es va invertir en infraestructures bàsiques (carreteres, xarxa telefònica) i també en cultura, obrint escoles i biblioteques.

En aquest context, des de la premsa –que era el gran mitjà de comunicació de masses de llavors– van aparèixer molts projectes empresarials per oferir productes periodístics en català. Això va permetre desenvolupar una indústria cultural en aquest idioma. En aquest sentit, ‘En Patufet’ va ser clau perquè els més joves poguessin disfrutar del temps d’oci en la llengua pròpia del país. L’èxit va ser total. Segons el professor Jordi Castellanos, la tirada arribava als 65.000 exemplars i tenia 325.000 lectors setmanals. Els seus nets van ser els espectadors de Bola de Drac. ¿Què tindran els nets dels seguidors de Son Goku?

’InfoK’