Com clavar el sondeig del 14-F

#14F Cataluña. Balance de encuestadoras 🧮

👉🏽 En general bien, por debajo de márgenes de error

👉🏽 Extraordinaria GESOP

👉🏽 El ElectoPanel, muy acertado ☺️

👉🏽 El CIS peor, pero mejor que en vascas y gallegas

👉🏽 GAD3 último de la clasificación ordinariahttps://t.co/O1QjhinQLU pic.twitter.com/QYlzcv25Bl

— EM-electomania.es (@electo_mania) 15 de febrero de 2021

L’última enquesta

Àngels Pont, directora del GESOP, explica que l’enquesta de la nit de diumenge no va ser estrictament, o no només, un sondeig a peu d’urna: «És el resultat de treballar amb el ‘tracking’ de tots els dies anteriors, amb enquestes telefòniques assistides per ordinador, i una última el dissabte mateix, més un tast reduït, una mostra de 1.200 persones a vuit meses seleccionades molt expressament per validar els resultats». No és que aquestes meses siguin el nostre Ohio (l’Estat que deien que servia per predir el comportament electoral dels EUA) sinó que tenen «determinades condicions» que permeten revisar, per exemple «que Vox anava molt fort» o «acabar de decidir la posició dels tres primers, que estaven tan a prop que podia passar qualsevol cosa».

L’‘efecte Illa’

Així, a part de la recepta màgica d’aquestes vuit meses (en realitat, quatre de desdoblades a causa de la Covid), la clau ha sigut valorar adequadament l’evolució de les principals tendències i de com diversos punts d’inflexió han modificat la seva evolució. El primer, el produït per l’anunci de la candidatura d’Illa. «Ha sigut el més important, el que més ha marcat la campanya respecte als resultats anteriors», precisa Àngels Pont. Una enquesta del GESOP, publicada per EL PERIÓDICO el 8 de gener, va ser la primera que va donar al PSC com a vencedor. La segona gran tendència, que ha deixat els resultats d’ERC i JxCat més ajustats del que indicaven els sondejos de precampanya, és que «entre ERC i JxCat, que tenen una frontera electoral molt gran, la marca de partit més fort era la d’ERC, però la candidata més forta era Borràs», cosa que es va anar notant a mesura que augmentava l’exposició dels candidats, però sense arribar a neutralitzar el primer factor. «Després hi ha hagut petites coses que han provocat moviments, però que hem d’estudiar encara quina ha sigut la seva influència real en el resultat final», valora la directora del GESOP. Per exemple, el cas Bárcenas va tenir un impacte directe en els resultats del PP. «L’endemà de la seva declaració ni un sol enquestat va dir que votaria el PP», apunta, a tall d’anècdota no estadísticament fiable però sí qualitativament significativa. La influència dels debats, considera, és escassa. Tot i que alguna hi ha: «Chacón va començar a treure el cap, rascant vots de l’únic lloc que ha rascat, que és JxCat, i en aquell moment Borràs va començar a confrontar el PDeCAT com no havia fet abans.» També va tenir algun efecte la sortida dels presos de la presó, per exemple. Però, afirma, durant la campanya «no hi ha hagut grans canvis».

Valorar l’abstenció

Una excepció sí que seria l’efecte que va tenir, concretament sobre la notable abstenció, l’intent d’ajornar les eleccions al·legant inseguretat sanitària, i la seva revocació als tribunals. «Dir que votaràs és acceptable socialment; quan el 75% de la gent et diu que segur que anirà a votar saps que serà menys; ¡però després d’aquest episodi es va baixar al 60%, quan a les eleccions del 2017 el 90% deia que aniria a votar!», apunta. Tot i que, creu Pont, la pandèmia no és l’única causa de l’abstenció: «la gent està molt cansada de la situació i l’ambient polític, es nota en l’augment de les negatives a contestar».

Compensar el vot ocult

Notícies relacionades

L’enquesta d’EL PERIÓDICO, la que més va encertar els resultats del 14-F

¿Quant viuen els gats?

Pont admet que el fenomen que se li «va escapar una mica» va ser el nivell del desastre del PP. «La tendència era molt clara, però el PP sempre surt molt baix a la intenció de vot directe i s’ha de corregir al alça; a les municipals no ho vam fer prou, i aquesta vegada el factor a l’alça va ser excessivament alt». El mateix succeeix amb Vox, les dades del qual requereixen d’una correcció similar per aproximar-se als resultats reals –«la intenció directa de vot de Vox estava sobre el 2%». Una cosa difícil de calibrar quan una força irromp per primera vegada –de fet la resta d’enquestes van subestimar clarament l’entrada de la ultradreta al Parlament mentre que la del GESOP va encertar al situar-lo clarament com a quarta força– però que segons Pont es podia fer amb cert marge de confiança «perquè ja porten dues eleccions generals», les últimes amb 243.000 vots a Catalunya. «La sensació és que se n’ha anat més vot de Cs a Vox –que absorbeix vots únicament i exclusivament de Cs i PP- que a l’abstenció del que crèiem al principi» .

L’abstenció ha afavorit, valora Pont, a la CUP, a Vox i també als comuns, combinat amb l’«increment important de la notorietat i del reconeixement pels seus de Jéssica Albiach, amb un efecte fidelitzador.» Efecte que també és el que explica la victòria d’Illa. La baixa participació també confirma que «l’independentisme, a un país partit entre una meitat que vol la independència i una altra que no, només pot superar el 50% en un context de baixa participació».