Otegi i altres decepcions

Semblava que a hores d’ara no hi havia lloc per a les sorpreses, però no ha sigut així. Alguns lectors de EL PERIÓDICO s’han fet ressò a la secció Entre tots de l’enrenou que s’ha muntat amb l’aparició en el míting d’ERC a Girona de l’exetarra Arnaldo Otegi, actual coordinador d’Euskal Herria Bildu, com si fos aquell testimoni que porta l’advocat a un judici que ningú esperava. Carlos García es mostra decebut, «negativament sorprès», ja que era un partit al qual veia una lògica. «És molt complicat rebre una xerrada sobre democràcia d’algú amb aquests antecedents», afirma. També li provoca decepció a Ana García Llaràs veure com tots els partits, menys En Comú Podem, s’obliden dels avis en els seus mítings, sense importar-los el que aquests han patit i pateixen la pandèmia. De manera que agraeix al partit violeta la seva voluntat d’ocupar-se de la gent gran. A Martín Martínez Martínez li provoquen decepció tots els polítics en temps de campanya. I enumera algunes de les «burrades», com ell les anomena, que han dit en aquests dies.

Em sorprèn veure fins on pot arribar la política. Sense ser independentista, sempre he reconegut que ERC em semblaven els més lògics d’aquest bàndol. Per tant, m’ha sorprès molt negativament veure Otegi en un acte de campanya. Hi ha certes ferides que, per molt que s’hagi pagat el seu deute davant la justícia, mai es poden tancar. És molt complicat rebre una xerrada sobre democràcia d’algú amb aquests antecedents. Aquí us heu equivocat. Hi ha certes línies que no s’han de creuar i ja sé d’alguns indecisos que heu perdut per sempre gràcies a això.

«Eleccions, eleccions i eleccions. Ara, en encendre la televisió, o escoltar la ràdio o llegir un diari, la qüestió de la Covid sembla relegada. Diuen que aquestes eleccions són necessàries per canviar i resoldre el problema de Catalunya... Potser sí, encara que estic convençuda o vull creure que fins que els presos polítics o els exiliats no siguin fora de la presó i tots a casa seva no hi haurà solució amb el tema de Catalunya. Com també que l’estat justícia no sigui el que marca les decisions, sinó el poble amb els seus representants

Però jo no vull parlar d’això. Vull parlar de les campanyes electorals i encara que tots sembla que tenen la clau per resoldre tots els problemes dels ciutadans... sí que he de remarcar que només el grup En Comú Podem parla de la gent gran... Ells diuen que s’ha de modificar i canviar la situació de la gent gran, per no repetir mai la situació viscuda. Per a la resta dels grups, sembla que el tema no existeix i tots sabem la quantitat de mortalitat i abandonament que va patir i està patint la gent gran durant la pandèmia.

¿Com és possible que no en facin ni una referència? Quan ells, més que ningú, tenen tota la informació i sabem que les morts també han sigut a causa de les condicions en què vivia la gent gran ( precarietat, solitud, pensions mínimes..) i que la indiferència dels polítics i responsables en el control de les residències i les condicions reals de la gent gran.

Per això vull agrair al grup d’En Comú Podem que no hagi oblidat els morts i el patiment, ja que fan una referència en la seva campanya electoral per pal·liar la situació de la gent gran i que no és repetixi el viscut i desitjo i confio que aquesta voluntat es veurà realment reflectida amb la seva activitat política.

Notícies relacionades

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

‘Batch dressing’: 6 trucs per organitzar el teu armari amb tots els ‘looks’ de la setmana

«Si vols veure animals vas al zoo, i si vol escoltar animalades, segueixes una campanya electoral». Això ho deia fa poc un amic. La veritat és que durant les campanyes es diuen burrades, o coses poc assenyades, com aquestes: «¡Activarem la DUI!». Això, Junts per Cat. «A Espanya no hi ha plena democràcia». Això, el partit morat. «Contra Vox, si és necessari a pedrades!». Això, Mireia Boya, de la CUP. No obstant, jo crec que el debat de TV-3, de dimarts, va transcórrer amb retrets comprensibles.

És clar que s’ha deformat la veritat, en determinats temes: el dret d’autodeterminació, els immigrants. ¡És clar!. Però ho deixo. Torno a les ‘burrades’, i poso la paraula entre cometes per indicar que no estic dient que tots els que diuen burrades són rucs. ¡Tots no! [...]. «Reactivar la DUI!». Escolta, estem molt cansats.  «Espanya no és del tot una democràcia plena». Que tu, que formes part del Govern, embrutis la imatge del teu país, i li proporcionis munició a l’independentisme, no em sembla intel·ligent. [...]. «Si és necessari, amb pedres». ¡Escolta tu, no sé de què vas! Això és incitació a l’odi. Que Vox deformi la realitat quan parla dels immigrants no et justifica.