Donar la volta o no a la truita

Entre queixes per la constitució de les meses electorals, els lectors d’EL PERIÓDICO també entren a debatre sobre quin és el Govern que pot donar un futur a Catalunya. I les posicions estan molt polaritzades entre les propostes independentistes i les que fugen d’aquesta opció de país, com es desprèn de les opinions recollides a la secció Entre tots.

Així, Santiago Ortiz Lerín fa un símil gastronòmic per veure quin tipus de truita és la que ens volem menjar els catalans a partir del dia 15: si una de cremada, al cuinar-se sempre pel mateix costat, o una a la qual s’hagi donat la volta perquè quedi al punt. Segons el lector, depèn de si escollim uns xefs de l’escola de Trump o del ministre neoliberal holandès Hoekstra.

Per la seva part, Alfonso Ferré vol replicar al lector Joan Sada Vidal, que deia: «Acudim a votar per la llibertat d’una Catalunya segrestada pel separatisme», recordant-li que els resultats de les últimes eleccions no van obeir a un segrest, sinó al normal discórrer del procés democràtic. Pilar Crespo Álvarez no anima a boicotejar els comicis, però es mostra escèptica davant la utilitat de les campanyes, que en plena pandèmia afirma que són, a més, una temeritat. La lectora creu que el millor és recordar el que s’ha vist i sentit en aquests anys, no en aquests últims dies, i actuar en conseqüència.

El 2011, quan les Primaveres Àrabs i el 15-M, es va publicar el llibre ‘Indigneu-vos’, del diplomàtic Stéphane Hessel, que havia sigut redactor de la Declaració de Drets Humans i membre de la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial, que denunciava, als seus 93 anys, les injustícies de la crisi de 2008.

Nou anys després, Tusquets Editores va publicar durant la pandèmia la novel·la d’Éric Vuillard ‘La guerra dels pobres’, enmig d’una greu crisi econòmica i les diferències per abordar-la entre països del centre i nord de la UE respecte als del sud, als quals el Govern holandès va acusar de prioritzar salvar els avis, qüestionant la cultura mediterrània.

El primer ministre socialista portuguès António Costa va respondre de manera contundent al ministre neoliberal holandès Hoekstra que les seves declaracions eren repugnants. Va ser l’únic que va respondre salvant la dignitat dels països del sud. En aquest context va aparèixer l’obra de Vuillard a Espanya. Mesos més tard es va produir la derrota del plutòcrata Donald Trump i la situació vergonyosa de la presa del Capitoli per ultres que no acceptaven que un Govern de centreesquerra moderat i amb una vicepresidenta mestissa arribés al poder a la Casa Blanca.

Un mes després venen les eleccions a Catalunya, on en els últims anys s’han buidat els seus serveis públics mitjançant privatitzacions, generant un enorme deute públic i un augment ostensible de misèria severa a Barcelona. L’obra de Vuillard, la reacció d’António Costa i l’arribada a la Casa Blanca de Joe Biden i Kamala Harris hauria de ser una referència per als votants en aquestes eleccions sobre el que està passant i quin és el futur amb què donar la volta a la truita, és a dir, que els Trump i Hoekstra locals deixin de cremar-la sempre pel mateix costat, que és pel que avui Trump està fora del Govern nord-americà i el Govern holandès va dimitir al destapar-se les seves vergonyoses polítiques amb persones humils.

Apreciat senyor Sada; no tinc més remei que contestar a la seva carta del lector del 6 de febrer «Acudim a votar per la llibertat d’una Catalunya segrestada pel separatisme», on exposa que la voluntat popular catalana està ¿segrestada? pels partits independentistes. La paraula ‘segrestar’ suposa agafar per les armes el timó (d’un vehicle, barco…) retenint la tripulació i passatge...(Viquipèdia ‘dixit’).

Li he de recordar que les últimes eleccions a la Generalitat els escons guanyats pels partits independentistes van ser 70, contra 65 dels partits constitucionalistes. Això, en cap cas és segrestar res, en tot cas utilitzar les majories del Parlament per governar. Una altra cosa és que a vostè no li agradi com ho fan, com a mi no m’agradaria si ho fessin els constitucionalistes que vostè vocifera.

D’altra banda, l’única vegada que han intentat impedir votar i expressar-se als habitants de Catalunya van ser els ‘piolindos’ l’1-O, esperonats i victorejats pels partits constitucionalistes al crit de «a por ellos». Si això no és fanatisme, que baixi Déu i ho vegi.

Notícies relacionades

A propòsit de les meses electorals

¿Sobiranisme o socialisme com a solució?

Li aconsello que moderi els seus adjectius (dictadors, antidemòcrates, ingenus, fanàtics...) i pensi que almenys per a la meitat dels catalans que van anar a votar en les anteriors eleccions el Parlament, la llibertat de Catalunya és un concepte totalment oposat al que vostè pregona, i són aquestes persones a les quals vostè està insultant amb els adjectius abans detallats.

Tenia l’esperança que amb la pandèmia no hi hagués mítings polítics. Em sorprèn que un vot depengui del que diguin els pretendents al tron en les últimes hores. Per a la nostra desgràcia, fa anys, o mesos, segons els casos, que observem com es comporten els aspirants a la presidència. També fa anys que comprovem la quantitat de mentides que són capaços d’adduir sabent que no compliran el que prediquen. Per tant, tinc ben decidit el meu vot, i aquest serà conseqüència dels anys i mesos d’observació de cada partit, i sens dubte en cap cas del que diguin en campanya. De fet estic evitant escoltar o llegir qualsevol tema relacionat amb aquesta i és el que recomano als altres. Pensa què has vist i sentit els últims anys, i vota en conseqüència.