Entrevista

«No hi ha espai més segur ara mateix que el local electoral»

A pocs dies per a les eleccions del 14-F, els dubtes sobre com s’ha de desenvolupar la jornada electoral i sobre la seguretat del procés no s’aclareixen, una cosa que es reflecteix en les peticions per no formar part de les meses. El director general de Participació Ciutadana de la Generalitat, Ismael Peña, intenta aclarir-les.

6
Es llegeix en minuts
Ernest Alós
Ernest Alós

Coordinador d'Opinió y Participació

Especialista en Escric, quan puc, sobre literatura fantàstica i de ciència ficció, ornitologia, llengua, fotografia o Barcelona

Ubicada/t a Barcelona

ver +

 

Fins aquest divendres es pot demanar el vot anticipat a les oficines de Correus. Les paperetes haurien de començar a arribar dilluns. Vist l’increment de peticions, ¿arribaran a temps?

No hi ha cap problema. Ja deuen haver votat 50.000 persones, no estem preocupats perquè tot i que les paperetes i el sobre amb les etiquetes que ha d’arribar a la mesa electoral arribin durant la setmana vinent, es pot votar fins al dia 12. I la majoria de la gent ho fa al moment, tornant el sobre ple al carter quan arriba. Correus ha incrementat en 1.500 persones els seus efectius, s’han ampliat els horaris de les oficines, amb una cua prioritària per al vot per correu, es pot reservar hora per internet...

Hi ha hagut qui ha aixecat el fantasma del frau amb el vot per correu.

És una barbaritat, una aberració intel·lectual, pensar que es pot manipular massivament el vot per correu. Hi ha una cadena de custòdia, el vot arriba a la mesa, hi ha interventors, l’oficina del cens, que genera les etiquetes, i Correus, qui s’emporta el vot, són dos sistemes separats. Per manipular aquests dos sistemes hauries de posar d’acord centenars o milers de persones i arriscar-te a anar a la presó, saber quins vots vols canviar, tot per intervenir en un grapat de vots...

¿L’augment del vot per correu pot retardar l’escrutini?

No hi hauria d’afectar gaire; s’obren els dobles sobres, es ratlla de les llistes d’electors igual que es fa amb el vot presencial... i tot i que arribem als 250.000 vots que estimem, sent molts, només és un 5%-6%. Afectarà molt més al recompte les distàncies entre membres de la mesa i apoderats, el fet de portar guants...

Ens escriuen lectors alertant que no els arriba la targeta censal. Aquest any és més necessària perquè molts electors canvien de lloc de votació.

Estan arribant. La meva, per exemple. Entenc que la gent estigui nerviosa, però encara queden 11 dies, és molt temps. I sempre es pot consultar el punt de votació a la web de l’INE o les de molts ajuntaments.

¿Quines són les mesures perquè acudir a la mesa electoral sigui segur?

La Generalitat fixa els protocols: que es compleixi la distància, que hi hagi elements de protecció i ventilació i circuits independents d’entrada i sortida. Que es pugui fer cua al carrer, i més llargues de l’habitual perquè s’ha de guardar distancia. Que hi hagi distància entre meses, i entre membres de les meses. Aquesta equació es passa als ajuntaments, aquests busquen locals que permetin complir-les, o dupliquen la mesa a dos locals, i l’oficina del cens valida el local. Per exemple, una caserna, una església o la seu d’un partit es consideren locals no adequats, un poliesportiu, sí.

Hi ha gent a qui li produeix objecció pensar en les habituals escenes d’amuntegament per recollir paperetes.

Les paperetes es podran portar preparades des de casa: hem imprès paperetes de totes les candidatures, arribaran 5,5 milions d’enviaments a finals de la setmana vinent. Només han quedat fora les 109.000 persones inscrites en la ‘llista robinson’. Perquè no hi hagi amuntegaments a cada col·legi electoral hi haurà almenys una persona responsable (entre 3.000 i 5.000) dedicada exclusivament que hi hagi mascaretes, gel i que es respectin l’aforament i les distàncies.

Els més preocupats són els membres de la mesa.

Tindran protecció addicional: pantalla facial, i mascareta FFP2 durant la votació i el recompte, ventilació, vestit de protecció a l’última franja horària. Amb els experts sanitaris hem dissenyat un circuit de vot que és molt més segur que qualsevol situació quotidiana amb la qual ens trobem, excepte potser l’uci. No hi ha cap espai més segur ara mateix, ni n’hi ha hagut en els últims 10 mesos, que el local electoral: és més segur que comprar pa. Ens diran que el membre de la mesa hi passa més temps que qui compra pa. Però també és més segur que vendre pa, que fer classe, que ser al metro.

Davant la quantitat de gent que demana quedar exclosa, ¿hi ha risc que no puguin constituir-se meses electorals? ¿I com es recluten voluntaris com proposa la de Barcelona?

La probabilitat no és zero, com és l’habitual, però continua sent petita, a la pràctica no em fa patir gaire. Normalment els ajuntaments sortegen tres persones per lloc, i si a una se l’eximeix, es passa a la següent. Als ajuntaments els està costant, però el problema serà si el mateix dia es posa gent malalta, o un contacte seu. Cada junta local és sobirana per buscar una solució i anticipar-se. Com es descarta la previsió legal de fer que es quedi a la taula el primer elector que sigui a la cua, perquè la primera franja està reservada a persones de risc, es poden prendre diverses mesures. Per exemple, la junta de Berga ha notificat que una vegada constituïda la mesa els suplents s’esperin fins a saber si són necessaris en una mesa pròxima. Però en definitiva les juntes electorals són sobiranes: et poden nomenar el dia mateix, o sortir al carrer i agafar algú, o demanar que et substitueixi un familiar, i no t’hi pots negar. Barcelona planteja els voluntaris: haurem de veure com.

Tenim Oriol Mitjà demanant que no votin els contagiats.

És un dels motius pels quals vam voler ajornar les eleccions, però ens van dir que no. No podem negar el dret a vot a 200.000 persones.

¿Hauria sigut possible facilitar el vot in situ, per exemple, en residències?

En aquest cas, amb persones que fa 10 mesos que els diem que no surtin, demanem copiar el procediment establert legalment per a centres penitenciaris, on evidentment no poden sortir a votar ni a demanar el vot per correu. Allà Correus envia un funcionari a recollir les sol·licituds i després a recollir els vots. Però ens han dit que no, com amb l’exclusió de persones més grans de 60 anys a les meses. Hem articulat un protocol perquè les famílies puguin acompanyar els residents a l’urna de forma segura.

¿I delegar via notari?

Funciona, però és complicat, s’ha de provar la incapacitat, i serà residual. El sistema està ideat per a excepcions. La Junta Electoral ha sigut flexible, però quan li demanem al sistema que l’excepcional sigui norma, li costa moltíssim. Però he de dir que hi ha una gran complicitat dels organismes de l’Estat, Delegació del Govern, Correus i oficina del cens electoral, i de tots els ajuntaments. Tots s’hi estan esforçant molt, els ajuntaments poden treure pit per tot el que estan fent. Per organitzar unes eleccions hi intervenen milers de persones, no només un petit departament de vuit persones de la Generalitat.

La franja inicial per a grups de risc de 9 a 12 i la final per a contagiats i confinats de 7 a 8, ¿és obligatòria o orientativa? Si algú arriba a les 19.30 hores, ¿se li pot negar el vot?

La llei diu que s’ha de donar 11 hores per votar. Si només en dones 1, o 3, o 7, i hi vas fora d’aquest horari perquè no saps l’horari i et diuen que no, seria inconstitucional, i podries recórrer. El que vam decidir va ser que seria recomanat i fer campanya informativa per terra, mar i aire.

Notícies relacionades

¿Pot atemptar contra la intimitat que se sàpiga el teu estat de salut per l’hora en què votes?

No es registra enlloc l’hora en què es vota. I quant a difondre imatges en aquell moment, podem recomanar que no es faci, però no dictar-ho.