Michael Harris: «Hem perdut drets. Abans érem europeus i ara som nacionals d’un tercer país»

Els residents britànics a Espanya i els espanyols al Regne Unit estan protegits per l’acord de retirada que es va firmar a principis del 2020 i que permet residir a l’Estat on vivim. Però des del passat 1 de gener no hi ha lliure circulació de persones, així que per als espanyols serà més complicat anar a viure al Regne Unit, el mateix que per als britànics que vulguin viure a la UE.

¿Han perdut drets?

Sí. Perquè abans érem ciutadans europeus i ara som nacionals d’un tercer país. 

¿Què canvia a nivell pràctic? 

Tenim dret a treballar a Espanya, però no a prestar serveis a altres països de la Unió Europea, tot i que sigui temporalment. Això afecta col·lectius com artistes, músics o actors que van de gira, i intèrprets, traductors o informàtics que no treballen només a Espanya. Després hi ha problemes causats pel Govern britànic. 

¿Per exemple?

Si volem tornar al Regne Unit amb les nostres famílies europees caldrà lidiar amb el sistema britànic d’immigració, que és molt exigent. Cal tenir uns ingressos mínims. Els britànics amb pares grans al Regne Unit estaran obligats a escollir entre ells i les seves parelles. Si un fill vol anar a cuidar la seva mare malalta haurà d’anar-hi sol i deixar la seva família a Espanya. De vegades hi ha casos dramàtics.

¿Quins assumptes queden per concloure?

Assegurar que la Targeta d’Identitat d’Estranger (TIE) sigui vàlida a tota la zona Schengen i el tema de la combinació d’estatus. És a dir, mantenir l’estatus de resident permanent com a nacional d’un tercer país amb l’estatus de familiar de ciutadà europeu. Per a britànics casats amb europeus és important.

¿Què l’ha fet patir més, el Brexit o la pandèmia?

La pandèmia ha matat gent, així que ha sigut pitjor, però per a molts europeus que viuen al Regne Unit i per a molts britànics que viuen en països europeus han sigut anys complicats. La incertesa ha sigut molt dura, especialment per als grups més vulnerables. El pitjor del Brexit és que és un problema que afecta uns 5 milions d’habitants sorgit per un nacionalisme anglès que no solucionarà res. La pandèmia té causes ambientals, però el Brexit ha sigut innecessari.

¿Creu que els que van votar a favor d’abandonar la Unió Europea es penediran?

No. El Brexit és un tema d’identitat, com les guerres culturals. No veuran les conseqüències perquè no és una cosa racional. És com el nacionalisme català o espanyol. El més important és la identitat. No espero que els partidaris del Brexit tinguin remordiments, el més probable és que culpin els altres, la UE, els emigrants, del que passa.

¿Què ha fet malament la UE perquè el Brexit fos possible?

No va fer prou per convèncer la població dels avantatges de ser europeu. Quan alguna cosa surt bé és gràcies al Govern nacional, quan alguna cosa surt malament és culpa de Brussel·les. 

¿Canviarà la mirada cap als britànics? 

Crec que no hi haurà discriminació, perquè som europeus del nord, però òbviament serà més complicat trobar feina perquè no competirem amb els mateixos avantatges. Espero que als països euroescèptics s’adonin de l’impacte de deixar la UE. Recordo el Regne Unit anterior a l’entrada a la Unió Europea i el país no estava bé. La seva sortida tindrà conseqüències polítiques i econòmiques importants. 

Notícies relacionades

Laura García Alfaya: «Hi ha gent contentíssima de saber que pot recuperar la nacionalitat espanyola»

¿Quant viuen els gats?

¿Quines?

La possibilitat que en 10 anys el Regne Unit continuï igual, si continua existint, és bastant petita perquè Escòcia, que va votar en la seva gran majoria a favor de quedar-se a la UE, buscarà la independència sí o sí. Al final tindrem una Anglaterra sola amb Gal·les i Irlanda del Nord. Serà terrible.