El Radar

El Grinch amb mascareta

El Nadal, si celebrar-lo o no, com organitzar-se amb la família, i les mesures sanitàries necessàries, és sens dubte el tema de conversa predominant entre els ciutadans

DICIEMBRE DEL 2018.  foto de Jim Carrey en ’EL GRINCH’ para el iCULT

DICIEMBRE DEL 2018. foto de Jim Carrey en ’EL GRINCH’ para el iCULT / Universal/Getty Images (Getty Images)

Es llegeix en minuts

Aquest és el Nadal en què al Grinch li han posat una mascareta. Cada any per aquestes dates, fins i tot abans que s’il·luminin els carrers, els ‘haters’ del Nadal surten de sota de les pedres per denigrar les festes. Meitat sinceritat, meitat postureig, els arguments es repeteixen: els dinars i sopars familiars són l’infern. Els parents són el pitjor. Els atipaments són la penitència. I els cunyats són la quinta essència de l’horror. ¿El pla perfecte per al Nadal?, es pregunten: Fugir del Nadal.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Però aquest any, la Covid-19 també ha acabat amb aquest costum, igual que amb d’altres igual d’arrelats (sense anar més lluny, tirar-se els plats pel cap en relació al pessebre de la plaça de Sant Jaume). I el Nadal és un bé a preservar, econòmicament, per descomptat, però també socialment i fins i tot psicològicament. Necessitem el Nadal, després d’aquest any ruïnós, com l’aigua que va camí de Betlem. «L’1 de desembre del 2020 vaig decidir comprar-me un calendari d’advent [...] En vista que aquesta Nit de Nadal es veurà alterada per les restriccions imposades per la pandèmia, jo m’ho prenc com un compte enrere fins al Pare Noel, a qui li he demanat que aquest pròxim 2021 sigui un any millor que el present, cosa que, a priori, no hauria de ser gaire complicada. Mentrestant, fins ara, aniré consumint el calendari xocolatina a xocolatina, ja que al cap i a la fi és una metàfora d’una de les lliçons que ens ha deixat aquest any: cal viure el present, disfrutant dels petits detalls que tenen cada dia, ja que quan menys t’ho esperis se’n pot anar tot en orris»,escriu David Lombrana (Sant Quirze del Vallès).

Sacrificis

Aquesta afecció inusitada pel Nadal crida l’atenció. Des que al març va esclatar la pandèmia, hi ha hagut cancel·lacions i sacrificis de tot tipus: aniversaris, casaments, batejos i funerals; la Setmana Santa sencera i una part important de les vacances de l’estiu; aquesta mateixa setmana el pont de la Constitució. No obstant, és el Nadal el que genera un lament més gran. Els governants senten avui més pressió que mai, i quan acabem de deixar enrere el segon mes més mortífer de la pandèmia, es regulen els convidats al sopar de Nadal (quantes persones a la vegada, si els nens compten) com si amb el virus pogués negociar-se el límit a l’aforament o el dret d’admissió.

Hi ha molt cansament acumulat darrere d’aquesta campanya de salvar el Nadal, massa restriccions, molt temps sense veure les persones pròximes (sigui com sigui que es defineixi el concepte). Per descomptat, també hi ha interessos econòmics, sent com és la campanya nadalenca l’última oportunitat per intentar maquillar un compte de resultats horrible. Però també hi ha subjacent un fet cultural i religiós que no pot desdenyar-se: des del clixé dels ametllers que tornen a casa fins a l’evident pes dels creients. Sigui pel que sigui, amb el Nadal no s’hi juga.

Et pot interesar

Prudència

Això sí, amb prudència. «Això no és ficció, sinó que és real. Aquí tenim les dades, amb al voltant de 400 morts diaris a Espanya, com si fos un número per normalitzar i que, sense sobrepassar-lo, estiguéssim en l’ona correcta. Només un mort, tan sols un pot ser una enormitat si passa en el nostre cercle»,escriu Paco Píriz. Palau solità i Plegamans.Com aquesta, hi ha moltes crides a la prudència. També a quedar-se a casa, que hi haurà més Nadals, a plantejar-se les prioritats («No podem tancar els ulls contra els problemes i fer veure que no està passant res; aquest any més que mai toca revisar les prioritats»,escriu Laura Morales, de Barcelona. Però la seva postura no és la que més soroll fa. Per a molts, el Nadal, també aquest, és sagrat