La ‘llei Celaá’ i la part contractant de la primera part

A l’escola pública El Raso, a Moralzarzal (Madrid), hi ha un cartell que recorda una cita meravellosa de Nelson Mandela:«L’educació és l’arma més poderosa per canviar el món». 

A Espanya, no obstant, ens hem quedat amb la primera part de la frase.L’educació és una arma. Retraiem als polítics –i amb raó– que la converteixin en un camp de batalla. ¿Com pot ser que ses senyories no arribin a un pacte d’Estat? ¿Com pot ser que tinguem vuit lleis educatives des dels anys 70? És culpa dels polítics, és clar. Però també nostra. El debat que veiem en el Congrés és el mateix que tenim nosaltres amb els nostres amics i familiars. Ningú pregunta en què millorarà l’educació la nova llei ni com beneficiarà els estudiants. El debat se centra enReligió sí o Religió no. Castellà ‘versus’ català. I ‘pijos’ (la concertada) contra progres (la pública). Quin gran error. 

Diversos lectors han acudit alClub d’Educació i Criança de EL PERIÓDICOper escriure el que opinen de la ‘llei Celaá’, que està fent els seus últims passos en el Parlament abans de la seva aprovació definitiva.José María Torrasafirma que «propicia la vagància i elimina el dret de les famílies a triar el model d’ensenyament per als seus fills».Eva Navarros’indigna per «el desterrament» de l’assignatura d’Ètica en 4t de l’ESO.Ximo Estal qualifica d’«hipòcrita» l’«atac de la dreta» a la norma. A ell li hauria agradat que Religió sortís directament de les escoles. 

Interpretacions

Que difícil que és mantenir un debat pausat i serè. Repetir curs a partir d’ara serà excepcional i alguns pronostiquen vagància en l’alumnat. Uns altres recorden que la repetició és una fórmula cara, ineficaç i desigual. «A igualtat de rendiment educatiu hem vist que es fa repetir més a l’alumnat socialment més desfavorit», va afirmarXavier Bonal a EL PERIÓDICO fa diversos dies. Bonal, per cert, també es va mostrar partidari d’eliminar Religió de l’escola (una cosa que no fa la llei, que es limita a considerar-la una assignatura optativa, sense comptar per a nota ni beques). La llei és la mateixa. Però teniu punts de vista diferents dels de Bonal enaquesta altra entrevista amb Alfonso Aguiló. Una mateixa llei. Dues interpretacions.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

L’assignatura d’Ètica, efectivament, no estarà inclosa en 4t d’ESO, com demanava una esmena. Unides Podem, el Grup Plural i Vox van votar a favor de la proposta. Però el PSOE ho va fer en contra. I el PP i Cs es van abstenir. Sí que es va ratificar una altra esmena que demanava que als alumnes se’ls ensenyés d’alguna manera a tenir empatia i respecte pels animals, així com conceptes d’impostos i justícia fiscal. Perfecte, per descomptat. Però potser Ètica també mereixia un lloc.

De vegades els debats parlamentaris són‘La part contractant de la primera part’,mítica frase del guió d’‘Una nit a l’òpera’. La pel·lícula dels germans Marx és infinitament més divertida que la discussió política, tan escorada i convulsa com estèril. La ‘llei Celaá’ es posarà a volar, però les seves ales són tan curtes com les de qualsevol llei educativa prèvia. Quan hi hagi un canvi de Govern i la dreta prengui els bancs blaus, el text serà derogat. I una altra vegada a començar. I una altra vegada a convertir l’educació en una arma. I una altra vegada la Religió, el català i els ‘pijos’ contra els progres. Així no.