tots amb els bars
Jordi García (Cuineta d'en Persi): «Estic portant tot el restaurant jo sol»
zentauroepp55513868 supervivientes restaurantes201021111455
Jordi ‘Persi’ Garcia, el propietari de la Cuineta d’en Persi, a Badalona, s’ha convertit en l’únic xef, cambrer i distribuïdor del negoci, prescindint dels seus treballadors mentre durin les restriccions.
La mítica recepta del plat de patates amb formatge picant de la Cuineta d’en Persi és tan misteriosa com la de la Coca-Cola. És el seu plat estrella, que molts clients han intentat emular a casa, però no obtenen els mateixos resultats. El restaurant també té molta popularitat a Badalona per la seva cuina típica catalana de carn a la brasa. L’establiment va obrir el 2002 però ara, amb les noves restriccions de la Generalitat, el propietari, Jordi ‘Persi’ Garcia, ha decidit portar ell sol el pes de tot el restaurant. «És un experiment», descriu, per intentar «mantenir-se a la superfície» i no quedar-se a casa «mossegant-se les ungles», confessa a EL PERIÓDICO.
¿Per què ha decidit obrir? Durant el confinament ho vaig passar molt malament, havent-me de quedar a casa i amb el negoci tancat. Jo, que mai he tingut problemes per dormir, no podia tancar els ulls, donava voltes al cap sobre com tirar endavant. Ara, amb aquestes noves restriccions he decidit fer un experiment, a veure què passa. He obert perquè els clients puguin venir a recollir el menjar, perquè prefereixo això que quedar-me a casa mossegant-me les ungles pels nervis.
¿Treballa sol? Ho estic fent tot jo sol perquè em surt més a compte que tenir un treballador. Normalment en tinc entre cinc i sis. Ara cuino, agafo la comanda i l’entrego al client, entre moltes altres coses. A veure com evoluciona la prova.
¿Han canviat els horaris o la carta? De moment segueixo amb el mateix horari. De dilluns a dissabte, de 21 a 23:30. Em vaig plantejar obrir diumenge, però no tenia cap garantia que funcionés. La carta sí que ha canviat. Estic reduint productes amb menys rotació. He tret la pasta i he reduït les amanides perquè tenen menys demanda. Per això també les meves comandes seran més exigües, depèn una mica de com va la cosa cada dia; ara les tinc molt calculades per no malgastar el menjar.
¿Com són ara els seus clients? El 90% continuen sent els de tota la vida. La Cuineta d’en Persi és un restaurant de clients extremadament habituals. Estem situats en un carrer una mica amagat, que no és de passada, per això el nostre client ve perquè ens coneix.
¿Té treballadors en erto? Durant el confinament vaig fer un erto i vaig intentar acollir-me a tots els ajuts possibles per a autònoms. Ara hauré de fer un segon erto, malauradament. Tinc la gran sort que amb els meus treballadors no només som amics, sinó que som com una família i ho entenen perfectament. Sempre intento explicar-los la situació amb la màxima transparència. Tots estem patint.
¿Què espera de l’Administració? Que ens ajudi. ¡El que donen les institucions és tan irrisori per a tot el que s’ha de pagar i mantenir...! Però no n’espero res, francament. El problema no són els restaurants, és la gent que no ha respectat les normes. Nosaltres hem complert totes les mesures de seguretat. Nosaltres, per exemple, vam reduir les 20 taules a la meitat. Però sento que l’Administració ha obrat sense cap consideració.
¿Necessita alguna reducció de despesa? Tinc sort perquè m’avinc amb el propietari del local. Fa molts anys que me’l té llogat. Durant l’estat d’alarma em va deixar pagar la meitat del lloguer i ara aquests 15 dies me’l deixa gratuït. No obstant, pel que fa a l’Estat, el mínim que podrien fer és que no paguéssim la quota d’autònoms, per exemple.
¿Quant temps calcula que podrà aguantar així? No crec que arribi a tres mesos. Durant el confinament vaig haver d’invertir els meus estalvis en el negoci i ara no m’ho puc permetre. De moment, si l’opció és obrir jo sol el restaurant i anar fent, ho prefereixo mil vegades abans que ser a casa. Si durant el dia en perdo deu i en guanyo dos, és millor això que zero.
