30 nov 2020

Anar al contingut

TOTS AMB ELS BARS

Agustín Valcárcel, amo d'El Racó de Torribera: «Continuem oberts per les nostres famílies»

El bar del Complex Esportiu Torribera, a Santa Coloma, ha viscut la pandèmia durant el seu primer any d'activitat

Manuel Arenas

Agustín Valcárcel, amo d'El Racó de Torribera: «Continuem oberts per les nostres famílies»

JOAN CORTADELLAS

Ja als 16 anys, quan passava els estius al Complex Esportiu Torribera de Santa Coloma de Gramenet, primer com a alumne i després com a monitor, Agustín Valcárcel (Barcelona, 1992) va intuir que el bar del recinte, El Racó de Torribera, era «un diamant en brut». Es va formar en restauració, va estalviar, va presentar una oferta, es va quedar el local, li va fer un rentat de cara –producte de proximitat, menjar casolà i mediterrani– i ell i el seu soci, Uri, van obrir l’abril del 2019. A punt de complir el seu primer any d’activitat, va arribar una pandèmia mundial.

¿Per què han decidit seguir oberts?

Perquè darrere nostre tenim dues famílies que ens han ajudat econòmicament; si no fos per elles, hauríem hagut de tancar. Al meu soci li dic: «Si ho arribo a saber, m’espero un parell d’anys a obrir». És impensable que el primer any puguem estar quatre mesos sense facturar. Esperem que aquestes restriccions durin només aquestes dues setmanes. Perquè així potser aguantaríem un mes, no més: estem destrossats. 

¿Com han transformat el negoci?

-Hem passat a fer únicament encàrrecs per recollir i a domicili prèvia reserva, amb una prioritat: preservar la qualitat. Amb poca carta, producte fresc i menjars amb repòs, com paelles, fideuàs o pastes.

¿Com calculen el producte davant aquest escenari?

A l’haver sigut tot tan sobtat, ens hauríem menjat molt producte, d’aquí les reserves amb un dia d’antelació: això em permet avisar amb previsió els meus proveïdors, que són gent senzilla de Santa Coloma i això ho posa fàcil.

¿Han hagut d’invertir en la nova fórmula?

Sobretot en el material per a les entregues: paelles per a un emplatat bonic, coberts de bambú, caixes d’embalatge... perquè per als repartiments estem utilitzant els nostres propis vehicles.

¿Com ha afectat la clientela?

Ens ha baixat moltíssim, clar, sobretot el nostre client tipus, que són pares joves que venen perquè les criatures rondin per la nostra àmplia terrassa. Per sort, mantenim els socis del complex esportiu i els universitaris del Campus d’Alimentació de la UB, que en lloc de consumir al local ens encarreguen per emportar. Però les nits de tapes, que són el nostre fort, estan mortes.

¿Han hagut d’activar ertos o acomiadaments?

No com a tal, però sí que vam haver de reduir el personal en relació amb l’estiu passat, cosa que tots van entendre. Ara som cinc, dos cuiners i tres cambrers, i hem baixat de 40 a unes 20-30 hores setmanals.

¿Quina resposta de l’Administració esperen?

Estem agraïts pels ajuts que estan traient, però crec que haurien de tenir més en compte les despeses fixes: lloguers i factures d’internet o electricitat. Si no entren diners, és difícil mantenir-nos amb aquestes despeses, sobretot quan no estem utilitzant els serveis.

¿Quin tipus d’ajuda els satisfaria?

Si fos egoista, diria que un 50% de la reducció de totes les despeses, però, perquè ningú perdi diners, tampoc el meu llogater, crec que la pròrroga del pagament de les despeses és el més just.