26 set 2020

Anar al contingut

La tornada al col·le en plena pandèmia

Una tornada a les aules amb massa incerteses

El compte enrere per a la nova normalitat educativa ja ha començat, però les famílies afronten el curs amb una motxilla carregada de dubtes per la Covid

Sis mares i pares d'alumnes catalans fan explícites les seves inquietuds a una setmana de l'obertura dels centres escolars el 14 de setembre

Manuel Arenas

Una tornada a les aules amb massa incerteses

El compte enrere per a la nova normalitat escolar, el 14 de setembre, ja ha començat i, malgrat les mesures aprovades pel Govern central i les comunitats, les famílies afronten el curs 2020-2021 amb més ombres que llums a les motxilles.

Davant el clima d’incertesa i amb l’amenaça de potencials contagis als centres educatius, sis mares i pares d’alumnes catalans fan explícites les seves preocupacions de cara a la tornada al col·le.

«¿Com poden enviar els nens a classe sense distància entre ells?».

Susan Frekko

Mare d’un alumne de 2n de l’ESO

«¿Com poden enviar els nens a classe sense distància entre ells?». S’ho pregunta Susan Frekko (46 anys), mare d’un nen de 12 anys que començarà segon de l’ESO, sobre les mesures per a l’imminent començament del curs escolar.

Frekko entén que, en comptes de posar el focus en la distància entre els anomenats ‘grups de convivència estable’, s’hauria de posar en la distància entre els membres de cadascun dels grups. «Les solucions proposades per l’Administració, com les mascaretes, els cribratges i la reducció a 20 alumnes, són iniciatives positives, però no són suficients perquè no garanteixen la distància entre els alumnes dins les aules».

Malgrat que creu que l’escola del seu fill ho està fent «molt bé, dins els paràmetres que li ha marcat l’Administració», es mostra molt preocupada per les insuficiències del pla per a la tornada al col·le. I tot i que té «moltes ganes» que el seu fill torni a l’escola, veu prioritari el seu dret a la salut.

«Estic preocupada per la salut dels nens, les seves famílies, el personal escolar i la comunitat educativa. Si formem grups de 20-30 nens que no practiquen la distància de seguretat entre ells, podem tornar al col·lapse sanitari», remarca.

Aquesta mare, que reconeix haver tingut «la sort» de poder conciliar mentre el seu fill era a casa, s’atreveix a fer propostes per garantir sanitàriament l’inici del curs. Per exemple, cita la possibilitat de muntar barracons o escoles de campanya, «oferir als pares una opció ‘online’, una altra de presencial i una altra de semipresencial, a triar» i fins i tot organitzar torns de matí i tarda o de cap de setmana.

«Si les administracions no són més proactives, podem estar amb el problema de la tornada al col·le durant anys», determina Frekko.

Susan Frekko, mare d’un alumne de 2n de l’ESO. / JORDI COTRINA

«Fins i tot em sembla molt la ràtio de 20 alumnes»

Natalia Giardino

Mare d’un alumne de 1r de primària

Natalia Giardino (27 anys) té dues grans preocupacions respecte a la tornada al col·le del seu fill de 5 anys d’aquí a una setmana. La primera és la del nombre d’alumnes per classe, que a la seva escola pública de Terrassa ha sigut fins ara d’uns 25 o 26 nens per professor. «No sé com s’ho faran per reduir les ràtios. A mi, el límit de 20 alumnes fins i tot em sembla molt, tot i que a partir de primària potser sí que sigui viable».

En segon lloc també la inquieta tot el que té relació amb la neteja dels centres, que «ha de ser més exhaustiva que mai per garantir la seguretat de les criatures». El seu fill començarà primer de primària, i rere l’important canvi de cicle treu hi ha el fantasma d’un altre potencial confinament. «Fins ara ha sigut portable, però a partir de primària tot canvia: si hi torna a haver confinament, ¿fins a quin punt pot estar ell sol davant un ordinador?».

Pel que fa a la informació sobre la nova normalitat escolar que ha rebut la família, l’escola els va remetre una circular que parlava d’entrades i sortides esglaonades, «però tot estava molt en l’aire i sense confirmar», apunta Giardino, que assegura que a hores d’ara encara no té informació definitiva i critica que Educació traslladi als centres la responsabilitat i «es renti les mans».

«Una cosa que el meu fill ens ha dit molt durant aquest temps és que troba a faltar els amics», afegeix aquesta mare, que tot i que va estar d’erto i ja ha tornat a la feina reclama a les institucions protecció laboral per a les famílies que s’hagin de tornar a confinar a causa del virus.

Natalia Giardino, mare d’un alumne de 1r de primària. / ANNA MAS

«El pla emocional dels nens ha de ser prioritari»

Laura Heredia

Mare de dos alumnes de P-5 i 3r de primària

«No pot ser que a hores d’ara encara no sapiguem del cert com començarà el curs». Ho afirma Laura Heredia (41 anys), mare de dos alumnes de 5 i 8 anys que començaran P-5 i tercer de primària a l’Escola institut Eixample de Barcelona.

Considera que «els nens han sigut els grans oblidats de la pandèmia», i aquesta afirmació entronca amb el seu principal maldecap de cara a la represa escolar: l’educació emocional dels fills.

«Si perden un any de continguts el podran recuperar, però em preocupa que això els pugui afectar emocionalment, que no puguin ser feliços», explica. Per això, Heredia demana a les autoritats «pensar com els nens» per empatitzar amb les seves necessitats.

Des que va començar el confinament, tant ella com el seu marit han tingut l’oportunitat de teletreballar, però entén que, de cara a una possible nova reclusió, no seria una situació sostenible, «sobretot per a la salut dels pares».

«És clar que estic a favor que els nens tornin a l’escola amb pautes de distància, seguretat, temperatura, mascareta i neteja de mans, però, una vegada dins, l’escola ha de ser el més ‘normal’ possible», insisteix Heredia. Ho diu pensant en el «prioritari» pla emocional de les seves criatures, que si alguna cosa han descobert durant els mesos d’aturada escolar, com a nota positiva del confinament, «és que poden jugar junts, perquè només es tenien l’un a l’altre fins que al juny ja van poder jugar amb altres nens». «Que els polítics es posin a la pell dels nens, que fins ara no ho han fet», assenyala.

Laura Heredia, mare de dos alumnes de P-5 i 3r de primària. / JORDI COTRINA

«Em preocupa que aquesta no sigui l’escola que els nens recorden»

Alexandre Bello i Abellà

Pare de dos alumnes de 4t de primària i 1r d’ESO

Alexandre Bello i Abellà (43 anys), pare d’un nen de 9 anys que començarà quart de primària i una nena de 12 que començarà primer de l’ESO, el primer a l’Escola Progrés de Badalona i la segona a l’Institut Badalona VII, es mostra sorprès per les manifestacions del conseller d’Educació, Josep Bargalló, sobre les ràtios educatives davant la tornada al col·le.

«Quan va dir que la majoria de les escoles estaven per sota de les ràtios, vaig pensar que coneix poc la realitat de Badalona». Ell sí que la coneix perquè és representant de les famílies d’escoles públiques en la Comissió de Garanties d’Educació de la ciutat. «Si fem cas de les ràtios actuals i els grups que s’han anat afegint com bolets, s’haurien de construir tres centres més».

Quant a les preocupacions com a pare de cara al nou curs, Bello reconeix que el que més li preocupa és «que els nens vagin a l’escola i aquesta no sigui l’escola que recorden», especialment quant a la interacció i l’aprenentatge entre els alumnes. Ho exemplifica amb el dia que la seva filla es va acomiadar dels companys, al març: va arribar a casa dient que allò «no era l’escola». També l’inquieta «com arribaran de motivats els professors». «Per Twitter veig molts docents amb dubtes i això em genera dubtes a mi com a pare».

En termes sanitaris, assegura estar «tranquil» en cas que hi hagi contagis, tot i que assenyala que s’està perdent l’oportunitat d’estipular la presència d’un professional d’infermeria en centres de més de 400 alumnes, una cosa que el tranquil·litzaria en la nova normalitat educativa.

«Tot i que la nostra família és molt afortunada perquè els nens s’han continuat formant, ens sentim abandonats per l’Administració», clama Bello, que sent «tristesa» per «la deixadesa de funcions de la Conselleria d’Educació», en el sentit, entre d’altres, apunta, de traslladar la responsabilitat als centres.

Alexandre Bello i Abellà, pare de dos alumnes, de 4t de primària i 1r de l’ESO. / JORDI V. POU

«¿Què farem si les nostres filles s’han de confinar?»

César Jiménez

Pare de dues alumnes de 2n i 5è de primària

Com a pare de dues alumnes, ¿quina és la seva preocupació més gran davant la tornada al col·le? «¿Com seran els espais, quants nens hi haurà, quants professors? En cas que el tutor s’hagi de confinar, ¿posaran un altre professor o es repartiran les seves tasques els altres docents? ¿Hi haurà prou gels? ¿Hi haurà prou personal de neteja per higienitzar els espais? ¿Funcionarà el menjador? ¿Com es gestionarà el problema si es considera que algun pare ha comès la negligència de portar el seu fill amb febre?».

L’extensa bateria de preguntes és de César Jiménez (41 anys), pare de dues alumnes de 9 i 6 anys que començaran cinquè i segon de primària, respectivament, en una escola concertada de Terrassa.

Segons el parer de Jiménez, «encara no tenim certeses i, en aquesta època d’incerteses, com abans ens haguessin informat del protocol concret, millor». «¿Què farem si les nostres filles s’han de confinar?». Aquest pare assegura portar «malament» la incertesa permanent de no tenir informació oficial sobre com actuar, tot i que ho ha llegit a la premsa. «Suposo que ens ho explicaran, però aquí tothom es busca la vida. Un amic es planteja contractar un professor particular per al seu fill», explica Jiménez, que demana a l’Administració tenir previstos i enviar a les famílies tots els plans haguts i per haver: «L’A, el B, el C i el SOS Socors», afegeix.

Si alguna cosa té clar aquest pare és que «és essencial que l’escola comenci al setembre», ja que, en termes educatius, el confinament ha sigut «molt dur». ¿Per què? «Perquè jo sé acompanyar, però no soc professor ni la llar és l’escola», remarca Jiménez, que reconeix haver començat a valorar més la funció dels professors des d’aquesta crisi.

César Jiménez, pare de dues alumnes de 2n i 5è de primària. / ANNA MAS

«La pandèmia ha relegat la inclusió a un segon pla»

Lucía Aja

Mare de dos alumnes de P-3 i P-5

El gruix de les preocupacions de Lucía Aja (40 anys) sobre el nou curs escolar giren al voltant del seu fill de 5 anys, amb un autisme sever, que començarà P-5 a l’Escola Margalló de Castelldefels. 

Aja, també mare d’una nena de 3 anys que començarà P-3 al mateix centre, explica que els efectes del confinament, que va parar bruscament les rutines i les teràpies, es noten molt en el seu fill, actualment «desregulat, amb afectació en la conducta i el son», més enllà de les conseqüències de l’aturada en l’aprenentatge sobre comunicació i sociabilització, fonamentals en l’espectre autista.

«Els nens més vulnerables ho han pagat més: la pandèmia ha relegat la inclusió a un segon pla», afirma Aja, que té la incertesa que encara no li han comunicat cap protocol de cara al començament del curs per al seu fill.

Més enllà del sanitari, que també l’inquieta però menys, aquesta mare es pregunta si la nova normalitat educativa tindrà en compte les necessitats del seu nen. Per exemple, que els docents utilitzin mascaretes transparents perquè pugui identificar les expressions facials. «Sembla que aquestes qüestions que requereixen recursos queden fora del debat sobre la tornada al col·le».

«Si hagués de fer una petició directa, demanaria que es renovessin els centres públics [CDIAP i CSMIJ] que tracten els casos de nens com el meu fill, ja que veig molta deixadesa institucional: la detecció precoç necessita actualitzar-se i més recursos davant el nou paradigma educatiu», afirma Aja.

Lucía Aja, mare de dos alumnes de P-3 i P-5. / MANU MITRU