Jesús Valverde: «Vaig ser un kamikaze, no vaig obrir a Barcelona, vaig obrir a Cornellà»

Jesús Valverde va treballar durant nou anys com a encarregat d’una botiga de discos al carrer de Tallers, a Barcelona. Després va muntar la seva pròpia botiga, però no a Tallers, ni a Barcelona, sinó al residencial carrer de l’Anoia, a Cornellà de Llobregat. "És l’única botiga d’aquest tipus al Baix Llobregat", diu aquest bateria aficionat, productor de concerts, presentador d’esdeveniments i divulgador; ho diu amb orgull, incloent aquest regne seu dedicat al heavy metal: Discos Rocknellà.

–Una botiga de discos quan les botigues de discos tanquen. Em pregunto si obrir-la a Cornellà no li dona més heroïcitat.

–Jo vaig ser un kamikaze. Per començar per això, perquè no me’n vaig anar al centre de Barcelona. Vaig venir a Cornellà.

¿Per què?

–El més important: perquè al Baix Llobregat no teníem botigues de discos, i menys especialitzades en rock, o en metal, o en heavy, com vulgui dir.

–¿Rock, metal o heavy?

–No m’agraden les etiquetes. Quan era més jove no hi havia tantes etiquetes. La meva filosofia és que tot és rock: tot i que escoltis una banda de metal extrem, les arrels sempre estan en el blues, en el rock més clàssic.

–Però, ¿és una botiga de heavy o no és una botiga de heavy?

–A veure, és obvi que aquí el que més tira és el heavy metal i derivats. La qual cosa no vol dir que a les prestatgeries no hi hagi discos de Creedence Clearwater Revival, o de rock del sud, coses que potser en cap altra botiga de heavy no n’hi ha.

–Quina és, no sé: ¿la filosofia de la botiga?

–Com li deia: volia obrir a Cornellà. No perquè hi visqui a prop, que em va molt bé, sinó perquè és una ciutat molt rockera i molta gent havia d’anar fins al centre de Barcelona per comprar la seva música, el seu marxandatge, etcètera. I teníem molt clar que volíem recolzar les bandes nacionals.

–Ah. ¿M’ho explica?

–Bé, és que semblava que en el panorama del heavy metal només hi havia quatre bandes nacionals i ja està. Tots els grups que veu en aquestes prestatgeries són nacionals. "¿No tens grups internacionals?", em pregunten de vegades. Sí, és clar que en tinc, però és que això es ven sol: Iron Maiden, Metallica, etcètera. No necessites fer-los promoció.

–¿Diria que és marca de la casa? ¿La promoció del metal nacional?

–Bé, de fet, treballem mà a mà amb una discogràfica que només treu grups nacionals, The Fish Factory. De vegades tenim llançaments en exclusiva que en altres punts de venda hi seran un mes o una setmana després.

–Mirant per internet vaig veure que Chris Holmes va venir a firmar discos.

–Sí... Va ser un somni. Aquesta era una altra cosa que volíem, rescatar les firmes de discos, que ara se solen fer en grans centres comercials, molt fred tot. Així que vam dir: "Farem 'meet&greet amb artistes”.

–¿Qui més ha vingut?

–En vam fer per exemple un amb la banda veterana de Barcelona, Tigres. Hem tingut bandes com Regresión... Les portes sempre estan obertes, els grups que vulguin fer una firma, nosaltres som aquí.

–És cap de setmana de Rock Fest. Em pregunto si això li porta clients.

–I tant que sí, en les dates del Rock Fest ve molta gent de fora. Per aquí ha passat gent del Brasil, d’Alemanya, de França... El Rock Fest és el millor que ens ha pogut passar a Barcelona.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–Digui’m, el nom de Rocknellà...

–És un homenatge a Lucas Girón, que era l’organitzador del festival Rocknellà, a més d’un amic. Dic era perquè fa sis anys ens va deixar. Tot un referent del heavy metal a Cornellà.