16 jul 2020

Anar al contingut

Gent corrent

Mariona Badenas: "Ningú em deia comandant, sinó Mariona"

La jove astrofísica acaba de tornar d'una expedició d'investigació al desert de Utah, on es repliquen les condicions d'una expedició real a Mart.

Gemma Tramullas

Mariona Badenas: "Ningú em deia comandant, sinó Mariona"

JORDI COTRINA

Aquella nena que durant les vacances es banyava al mar d’estrelles que era el cel nocturn de Tarifa (Cadis) acaba de tornar de la missió LATAM-III a l’Estació d’Investigació del Desert de Mart (MDSR, en les seves sigles en anglès) al desert nord-americà d’Utah, on ha experimentat com serien les condicions d’una expedició real a Mart. La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi) difon l’experiència de l’astrofísica Mariona Badenas, que als seus 25 anys ha sigut la primera catalana a coliderar una tripulació internacional a les instal·lacions de la Mars Society, que promou l’exploració del planeta vermell.

¿Què sent quan l’anomenen comandanta Badenas?

Érem dos comandants, però la veritat és que ningú em deia així, sinó simplement Mariona, perquè al final estàs en família. Suposo que és qüestió d’estils de lideratge i jo intento minimitzar les jerarquies.

Set persones convivint dues setmanes en un cilindre de 8 metres de diàmetre és un repte. 

L’estació MDSR es va construir en part per investigar què passa quan poses un grup de gent aïllada enmig del desert amb una falta brutal de comunicació i de recursos. Per mi el problema no ha sigut la falta de privacitat, sinó el menjar deshidratat. Teníem un petit hivernacle amb enciams i tomàquets i quan podia menjar-ne em tornava boja d’alegria.

Al final els problemes són més quotidians que tècnics.

Quan l’ésser humà pugui viatjar a Mart crec que estarà molt preparat a nivell tècnic i les dificultats vindran més per factors de la psicologia humana i de situacions quotidianes com ara menjar, dutxar-se... Nosaltres ens dutxàvem cada quatre o cinc dies i si alguna cosa s’espatllava havíem d’apanyar-nos. Hi va haver algunes tensions, però ho parlàvem i des de l’honestedat i el respecte tot se soluciona.

Durant un temps va compaginar l’astrofísica amb la història de l’art.

Per mi estan molt connectades, per això vaig anar a estudiar amb una beca la universitat de Yale. Allà donen la mateixa importància a les ciències i a les humanitats i podia fer classes d’història de l’art. Un dia estava estudiant un quadre de Paul Gauguin titulat ¿D’on venim? ¿Qui som? ¿On anem?  i just després, a classe de cosmologia, el professor ens va dir que ens explicaria d’on venim, on som i cap a on anem a través d’una equació. Les dues mirades són importants per tenir una visió global del món.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

¿Abans de sortir a destruir altres planetes, no hauríem de posar ordre al nostre?

El pensament d’intentar fer les coses millor està molt present en la comunitat aeroespacial i acadèmica, però també hi ha empreses privades que només busquen el benefici econòmic. Arribar a un asteroide per extreure’n els recursos i vendre’ls a la Terra genera moltes preguntes: ¿A qui pertany aquest asteroide? ¿A la humanitat o a l’empresa que hi arriba primer? Hi ha molta gent buscant solucions perquè l’espai sigui més democràtic.

La seva família té recursos i vostè va estudiar en una escola privada. ¿Tothom pot ser astronauta?

Em sento molt afortunada per l’educació i el recolzament que he rebut, però tot el que he fet ha sigut perquè m’ha agradat, no amb la idea de ser astronauta, perquè és molt difícil, i si fas les coses per aconseguir un objectiu i després no l’aconsegueixes això genera molta frustració.

¿Tenia referents familiars?

A la meva família hi ha farmacèutics i metges, però cap enginyer ni físic. La meva àvia va voler estudiar Física, però el seu pare li va dir que Farmàcia era més per a dones. Sempre he sentit la seva presència com una força motivadora. Recordo ser al Kazakhstan per veure el llançament d’un coet tripulat. Era de matinada, el terra vibrava i el soroll era eixordador. Va ser una experiència gairebé mística i allà, d’alguna manera, hi havia la meva àvia present.

La seva carrera sí que avança com un coet. A l’agost farà el doctorat al Massachusetts Institute of Technology (MIT).

Faré un doctorat en ciències planetàries. El meu interès actual són els exoplanetes, que orbiten fora del sistema solar, i la recerca de vida més enllà de nosaltres. També vull fer gestions per formar una tripulació catalana que vagi a investigar a l’estació MSDR.