Josep Clotet: "En la ciència també hi ha frau i s'ha de dir"

El títol de la xerrada a l’Institut d’Estudis Catalans cridava poderosament l’atenció: Les mentides de la ciència. L’autor d’aquest repàs dels enganys més sonats (des de Ptolemeu, l’any 150, fins avui) és un científic amb dues passions: la investigació capdavantera i la divulgació. De petit, Josep Clotet (Terrassa, 1966) volia saber-ho tot, com Leonardo da Vinci, i als 10 anys va demanar als seus pares un microscopi. Avui és doctor en Biologia, expresident de la Societat Catalana de Biologia i vicerector de la Universitat Internacional de Catalunya.  

Així que els científics també fabriquen fake news, no és només fake news, mèrit

És menys freqüent, o almenys tenim l’aura que no mentim tant, però hi ha científics que menteixen. Galileu, paradigma del mètode científic experimental, es va inventar experiments perquè quadressin amb lleis com la del moviment uniformement accelerat.

Doncs sí que comencem bé...

Ell tenia la intuïció que allò havia de ser cert, ¡i ho era!, però es va inventar els resultats perquè quadressin. Això continua passant avui dia. També hi ha científics que menteixen per interessos econòmics. La ciència la fan persones sotmeses a interessos molt variats que de vegades poden saltar-se la seva escala de valors.

Les fake news

Si tenim una aura potser és per dos motius. Primer, perquè el nombre de fakes és baix comparat amb el nombre d’investigadors, i segon, perquè la ciència té mecanismes d’autocontrol per destapar-los. De tots els articles d’investigació que es retiren després de publicats, un 40% ho són per frau.

¿Per què va decidir tractar aquest tema?

Quan estava estudiant el doctorat vaig llegir Las mentiras de la ciencia, de Federico Di Trocchio, sobre per què i com han mentit els científics en els últims 2.000 anys. Volia fer-li un homenatge a aquest llibre perquè em va impactar molt.  

¿Per què li va impactar tant?

Jo pensava que els científics no mentien. Podia imaginar-me que algun ho fes per guanyar diners, però no imaginava que hi hagués tant frau en la ciència actual. Les dades mostren que s’està mentint més, sobretot en molts descobriments de biomedicina que provenen de la Xina i el Japó.

Silenciar els escàndols ho empitjora.

Els que creiem que el mètode científic és una de les grans creacions de la humanitat considerem que no s’ha de convertir en una nova religió. Els centres d’investigació no són les noves catedrals ni la gent amb bata blanca, els nous cardenals. En la ciència també hi ha frau, s’ha de dir i s’ha de dir què es farà per canviar-lo. Hi ha d’haver un canvi social molt fort, els polítics han de demostrar conductes irreprotxables i s’han de fer lleis que penalitzin la conducta dels científics que menteixen.

La ciència és un mètode més de coneixement, no l’únic.

El tipus de veritats que determina la ciència són veritats empíriques, però hi ha altres formes de coneixement igual de vàlides. Jo no puc calcular quants grams d’amor em dona la meva filla. Les coses que realment importen normalment no les puc avaluar amb el mètode científic.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

¿I amb un algoritme? S’utilitzen per a tot.

Ho dubto. Les idees-força que mouen la societat no són científiques. Un es presenta davant d’una massa de gent i diu: “I have a dream [amb referència al discurs de Martin Luther King: Jo tinc un somni]”.  I el segueixen. Si digués "¡he descobert l’últim bosó!", no el seguiria ningú. Hi ha veritats que van més enllà del coneixement científic.