Sandra Parra: «Escollir és dur, però és el que ajuda a avançar»

Posar-se en forma és un dels propòsits de començament d’any. Per això, al gener s’inscriuen molts nous socis a gimnasos, i per això, en les classes de Sandra Parra (Vila-Real, 1982), al CEM Guinardó, aquests dies hi ha cares noves. Pilates, bodycombat, bodypump, estiraments, zumba i més disciplines que ella dirigeix són el ganxo que ajuda a modelar cossos després dels excessos del Nadal, i també a moure’s en grup i desconnectar. Ho facilita la música i les directrius en mans d’aquesta monitora que s’ha obert camí en la vida perseguint somnis, laborals i sentimentals, desitjos que han anat traient d’ella el millor. De Castelló a Eivissa i d’allà a Barcelona, tècnica i coreografies van fer cap a la seva destinació, sempre amb un somriure i amb l’ànima com a motor.

¿Sempre ha tingut els seus somnis clars?

No. Ballo des que tinc ús de raó. Amb set anys al poble de la meva mare, a Badajoz, vaig guanyar un premi de ball per la meva espontaneïtat. Però per una petita desviació a l’esquena em van apuntar a natació. Vaig nedar durant anys, fins que una al·lèrgia al brom em va fer deixar-ho. Vaig estudiar administració, solfeig, cant i guitarra. Vaig treballar en l’empresa del meu pare i en la tèxtil on ho feia la meva mare. Vaig ser fornera del Carrefour i vaig aprendre molt. No tenia clar el meu somni, però sentia que no estava encara al meu lloc.

¿I el ball per quan el reservava?

El ball no el vaig deixar mai. Tenia un grup de hip-hop i ball d’estil. Anàvem a ballar a tots els pobles de Castelló. Organitzava els festivals de ball al final del curs. Arran d’això vaig començar a pensar a treure-li profit.

¿Com ho va fer?

Treballant de fornera de dilluns a dissabte, reservava el matí de dissabte per formar-me com a monitora professional. Em van fitxar en un gimnàs de Vila-real per muntar coreografies i dirigir classes, a canvi d’adquirir experiència. Formar-me era la meva manera de buscar sortides.

¿Sabia ja cap a on?

No, però sentia que volia volar. La meva mare també ho sabia. Als 27 anys, me’n vaig anar 4 dies amb una amiga a conèixer Eivissa. I em va encantar. Eivissa és tota llibertat, allà no s’ha de fingir res, l’illa et permet ser tal com ets. De nit ballàvem i de dia jo pensava que aquell lloc era preciós. Volia enviar-hi currículums. I tot es va conjurar perquè acabés treballant en un gimnàs de la cadena més prestigiosa de l’illa. Va ser com un conte, tot va arribar en cadena. Els diumenges, abans de la posta del sol, posava música a la platja i ballava zumba. Era impressionant veure com la gent es posava a ballar, fins i tot a l’aigua. Era un joc per a mi, pur plaer. Ballar és l’exercici més complet. Cremes greix, coordines, exercites tots els músculs i alliberes moltíssim la ment.

Instrueix moltes disciplines de gimnàs.

A Eivissa em van facilitar la formació completa de Les Mills (programes mundials de fitnes). Em sentia tan eufòrica i en forma que vaig voler participar en la Spartan Race –curses d’obstacles que posen a prova fons i resistència–. Posar al límit el meu cos va ser una superexperiència. Se sol participar en grup, però jo vaig venir sola i vaig córrer les tres carreres, a Súria. Em va patrocinar un alumne d’Eivissa amb la seva empresa de mozzarella. Va ser un gran regal per a mi.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Ara els seus alumnes són de Barcelona.

Sí. A l’estiu del 2017, quan creia que ja no podia ser més feliç, l’amor es va creuar al meu camí. I vaig haver d’escollir entre renunciar a ell i quedar-me a Eivissa o venir a viure-ho. Escollir és dur, però és el que t’ajuda a avançar i acostar-te als teus somnis. Em vaig inflar a plorar per deixar l’illa. Aquí vaig començar com a substituta en tota mena de classes, ara en dono 24 setmanals al gimnàs del Guinardó. I dos dies dono pilates a veïns de Montcada i Reixac. M’agraden totes les activitats i el que n’aporta cada una: pilates és tranquil·litat, dona força i flexibilitat, el bodypump tonifica, però en zumba és on dono el 102%.