Manuel Vallejo: «En un bon directiu pesa més la part humanística que la tècnica»

Equador, Perú, Veneçuela, Xina, Colòmbia... i l’Hospitalet. Després de 35 anys coneixent cultures i fent negocis pel món, Manuel Vallejo (Barcelona, 1950) s’ha instal·lat a l’Hospitalet i parla amb orgull del seu últim descobriment: la vila vella. Aquí, entre antigues masies reconvertides en espais per a la cultura i la memòria, un dels primers catalans que va fer negocis a la Xina se sent al paradís.

¿D’on sorgeix la seva inquietud per veure món?

Vaig ser minyó escolta i tots els estius sortíem a l’estranger o fèiem empreses com muntar refugis de muntanya. Aquesta afició es va convertir en la meva professió. Vaig estudiar Empresarials a Esade, també Dret i la història m’apassiona. M’agrada la gestió, organitzar, fixar la ruta, l’objectiu i manar.

¿Quin va ser el seu primer treball a l’estranger?

Vaig tenir l’orgull de pertànyer a l’equip que va fabricar el primer Cola Cao fora d’Espanya. Tres mocosos de vint-i-pocs anys vam llançar el Cola Cao Salvaje a l’Equador. Els meus fills tenien 2 i 5 anys llavors i van ser els primers en provar-lo.

Al Perú va tractar amb el sector pesquer i a Veneçuela va assessorar una foneria d’alumini, fins que el 1988 li van trucar per introduir el Cola Cao ala Xina.

Xina era llavors el misteri de la santíssima trinitat per a les empreses estrangeres. Vaig ser el primer gerent espanyol d’una empresa mixta del país.

Era una època molt convulsa. Els tancs estaven a punt d’aixafar els estudiants a Tiananmen.

Aquí està el mèrit. La fàbrica de Cola Cao era a Tianjin, a una hora de Pequín. Un dia em van trucar de la capital per advertir-me que havien entrat els tancs i disparaven als estrangers. Vaig aconseguir sortir del país, però al cap d’un mes em van oferir tornar i vaig acceptar.

Va ser un dels artífexs de l’anagrama del Cola Cao en mandarí.

És un mèrit compartit amb un traductor xinès de la Universitat Autònoma. El primer nom no havia funcionat, perquè sonava massa com Coca-Cola, i ens vam inventar el Gao Le Gao, que vol dir ‘alt, alegre, alt’.

¿Quant temps va viure a la Xina?

15 anys. He tingut la sort de ser un pioner. Era dels pocs europeus amb experiència en gestió de petita i mitjana empresa a la Xina i després del Cola Cao vaig obrir una consultoria a Pequín. La Xina és un mercat de favors, en el bon sentit. Allà demanar un favor és una mostra de confiança; si l’hi fas, et seran fidels tota la vida.

Els seus últims destins com a consultor van ser de nou Equador i finalment Colòmbia.

A partir del 2004 vaig decidir prendre-m’ho amb calma. Tinc casa als Estats Units, perquè la meva segona dona és d’allà, i vaig anar a estudiar un curs de lideratge a Harvard.

¿Per què es contractaria a si mateix?

Soc un bon organitzador, tracto molt bé els equips locals i sé treure el màxim partit de la gent combinant una mica de severitat amb el sentit de l’humor.

També s’interessa per la història de cada país. ¿És habitual entre els empresaris?

No, aquesta plasticitat amb les cultures locals no és habitual. Als joves que han de fer gestió i tractar amb gent els dic que siguin molt oberts i humils. En un bon directiu pesa més la part humanística que la tècnica, per això vaig tenir èxit amb el Cola Cao.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Després de fer tantes voltes viu de lloguer a l’Hospitalet.

La meva dona i jo vivim entre Carolina del Nord i l’Hospitalet. Sempre vaig voler viure en un poble i a la vila vella fas vida de poble, però tens el metro a prop. La vaig descobrir per casualitat, com tot a la vida. Tinc una teoria que anomeno coincidiàtica. Hi ha coses que passen a cert nivell i de cop es donen unes circumstàncies que fan que tot encaixi. Només cal tenir el radar obert i aprofitar l’oportunitat.