Tita Llorens: "Milers de dones fan les meves braçades diàriament"

Tita Llorens tenia gairebé 29 anys quan van inaugurar la primera piscina municipal a Ciutadella, la població on va néixer. Allà va aprendre a nedar amb tècnica, ja que al mar ho feia des de petita però amb llibertat total i estil propi. Des que va estrenar aquella piscina les seves braçades han creuat més quilòmetres que els que han caminat els seus peus per terra. L’aigua és el medi d’aquesta esportista que a punt de fer 50 anys ha aconseguit aquest estiu nedar 101,600 quilòmetres entre la població alacantina de Xàbia i l’illa d’Eivissa. 36 hores i 16 minuts i molta sal a la boca. Les meduses li van obrir pas.

-Un avantatge tenir-les de part seva...

-Sí, a més de la sal, que després de tantes hores acabes amb la llengua inflada, el pitjor són les meduses que pugen de nit. I, cap a les 21.30 hores ho van intentar, però com per art de màgia no van acabar d’arribar. Potser per la llum de la lluna, que l’endemà, el 27 de juliol, feia el ple.

-¿Com gestiona la ment en els moments més difícils enmig del mar?

-Jo tinc les meves estratègies. Cos i ment han d’estar ben connectats, i coordinats. No puc estar lluitant físicament i deixar que la meva ment pensi en una cosa negativa. I la preparació mental comences ja a treballar-la durant els entrenaments.

-¿Com els va organitzar els seus?

Vaig seguir nou mesos de preparació en tres blocs. En el primer trimestre nedava de 25 a 30 quilòmetres setmanals. En el segon, de 30 a 45, i en el tercer, de 65 a 70. Al matí nedava dues hores i a la nit una i mitja, i un dia a la setmana al mar. Quan m’aixecava cada matí em deia: t’estàs preparant per a una travessia de més de 30 hores, i així he preparat el cos i la ment per dosificar ritme i desgast. Quan em vaig tirar a l’aigua el 26 de juliol sabia que estava preparada per aconseguir-ho, que havia fet els deures.

-Però 101 quilòmetres i 600 metres de lluita contra vent i marea sense parar ni tocar l’embarcació de suport són molts.

-Jo vaig nedar aquesta distància però la Marathon Swimmers Federation només comptabilitza 90 quilòmetres, que és en línia recta de la península a l’illa. Jo vaig nedar més per esquivar corrents adversos, de favorables no n’hi ha. Les primeres hores va ser com nedar en una bassa d’oli, increïble, després d’una primera hora i mitja vaig menjar un mosset de plàtan, una hora més tard, barreta energètica i a la següent hora, beguda isotònica.

-¿I si arribava mala mar?

-Em deia: ‘he tingut sis hores boníssimes que han sigut un regal i ara aquesta dificultat passarà, arribarà la calma’. Si em venia a la ment la por que aparegués un tauró blanc o una caravel·la portuguesa començava a comptar sèries numèriques fins que ja no hi pensés més. I m’interessava per la gent al vaixell, preocupar-me per ells em distreia. I no et creuràs que se’m posaven els pèls de punta i se m’escapava alguna llàgrima només imaginant la meva arribada.

-I quan ho va fer, entre llàgrimes va dedicar la seva proesa a Montserrat Tresserras i a totes les dones que lluiten per un somni.

-Sí, a ella per ser pionera en les travessies quan no hi havia ni GPS ni tota la tecnologia que tenim avui. La natació en aigües obertes està on està avui gràcies en gran part a persones com ella. En tota la meva travessia vaig pensar en Tresserras. Però també penso que les meves braçades i el meu esforç milers de dones els fan diàriament, i aquestes tenen més mèrit perquè no ho fan per plaer, són dones els somnis de les quals de vegades consisteixen a alliberar-se d’un maltractament, en canvi jo m’esforço fent el que m’agrada.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

-Presideix la Menorca Channel Swimming Association, des de la qual organitzen travessies. ¿La motiva nedar sense un repte concret?

-Jo no havia competit fins fa nou anys, però sempre tenia com a repte superar-me, a més que qualsevol esport o activitat fora de la feina ens aclareix la ment. No m’he retirat mai per problemes físics. Una companya de feina em va dir: ja sé per què t’agrada nedar, és perquè és el moment que tens per estar amb tu. El seu comentari em va fer veure que és veritat.