Jordi Umbert: "Guarda una estona per a la música i et sentiràs millor"

El director de l’Escola Municipal de Música del Prat vol fer arribar l’autèntica experiència artística fins a l’últim racó d’aquest municipi del Baix Llobregat. Jordi Umbert (Santa Perpètua, 1971) té un record agredolç del seu pas pel conservatori i no està disposat que ningú no torni viure l’aprenentatge musical com una tortura acadèmica, sinó com una font de benestar i descobriment. 

 

–L’escola té només quatre anys i ja comença a ser reconeguda.

–El Prat era un cas una mica especial de municipi de més de 50.000 habitants que no tenia escola municipal de música. Abans de posar-la en marxa, mai no vaig pensar que portaria una escola amb més de 1.000 alumnes.

–La Fundació Carulla els ha concedit el premi Baldiri i Reixac a la innovació educativa pel projecte Entreinstruments.

–A part dels 700 alumnes del nostre centre, apropem l’experiència musical real a 530 estudiants d’entre tercer i sisè de primària de quatre escoles. Això passa per oferir-los una diversitat d’instruments i formar orquestres i bandes, no per tocar tots amb un únic instrument.

–¡S’ha acabat la dictadura de la flauta!

–L’ajuntament ha comprat més de 100 instruments de corda, percussió i vent que estan a disposició d’aquestes escoles.

–La música ja no té per què ser cara.

–Les classes són gratuïtes i en horari escolar. No és un model nou, ja existeixen altres experiències. La clau és que nosaltres no venim de fora a fer una activitat sinó que treballem d’igual a igual amb els especialistes de música de les escoles i ens adaptem al seu projecte educatiu. També volem implicar les famílies i les entitats per sortir fora de l’aula.

–Que la música vagi a la gent i no la gent a la música.

–Sí. La idea elitista que aprendre música és només per a professionals s’ha trencat. L’educació artística en general treballa valors com la cohesió, la creativitat, el pensament crític, la sensibilitat, el treball cooperatiu i fomenta el desenvolupament de la ciutadania.  

–¿Com va ser el seu aprenentatge musical?

–La meva família sempre ha posat de relleu la música. El meu avi, que no vaig conèixer, va ser músic de cobla i els meus pares canten en una coral. Als 8 anys em van apuntar a classes de piano i després vaig anar al conservatori de Sabadell. Guardo un record agredolç d’aquesta etapa. M’agradava la música però no la forma d’ensenyar.

–L’escola de música del Prat és a anys llum d’aquell model.

–El nostre model pedagògic és com una pedra que al caure a l’aigua crea ones concèntriques. En el nostre cas, el centre és la motivació de la persona i després cuidem les relacions (les classes són en grup), fomentem l’aprenentatge directe (sense exigir el solfeig) i intentem que cada classe o concert sigui un moment màgic.

–¿Com veu l’escola en uns anys?

–M’agradaria que fóssim una escola d’arts en viu, no una suma d’escoles de música, dansa i teatre sinó un lloc on la gent entrés per la porta disposada a viure una autèntica experiència artística, creant i divertint-se amb altres persones, sense haver d’especialitzar-se a tocar un instrument, ballar o actuar. La vivència artística és una font de benestar.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–Ens estalviaríem una bona part del pressupost de la seguretat social.

–Segur. M’agradaria transmetre això: guarda una estona per fer música, teatre o dansa i et sentiràs millor amb tu mateix. La pràctica artística et fa descobrir coses noves contínuament i posar en qüestió les que ja sabies, és una experiència vital boníssima i m’agradaria que formés part de la vida quotidiana de la gent.