Naufal Vagapov: "El meu somni seria crear un mini-Uzbekistan a Barcelona"

A part de les històriques ciutats de Samarcanda i Bukharà, l’Uzbekistan és un gran desconegut. Naufal Vagapov (Taixkent, 1982) i la seva dona Shakhnoza dirigeixen el Cheese & Cake (cheeseandcakebcn a Facebook), un petit cafè a prop de la Sagrada Família on els dijous i els dissabtes serveixen menjar típic d’aquesta república del centre d’Àsia. 

-¿De quina part de l’Uzbekistan és vostè? Vaig néixer a la capital, Taixkent, al barri de Xilanzar, una zona cosmopolita on conviuen russos, coreans i tàrtars.

-¿Aquesta diversitat s’estén al país? Sí. La història d’aquesta regió és la història de les tribus d’Àsia. Abans de formar part de la Unió Soviètica, hi havia regions governades per descendents de Genguis Khan...

-¡El mític guerrer mongol! Ell hi va viure entre els segles XII i XIII, però durant generacions hi van governar els seus descendents. Després van arribar els comunistes, que van ficar en un mateix territori pobles que sempre estaven en conflicte. 

-¿Quina és la seva llengua materna? El rus. Una part de la meva família són tàrtars de Rússia i l’altra de l’Uzbekistan. Els meus besavis eren religiosos i amb els comunistes van haver d’adaptar el seu cognom, Vajab, perquè no sonés musulmà. La meva segona llengua és l’uzbek. Des de la independència cada vegada hi ha més uzbek a les escoles.

-La independència es va proclamar el 1991. Jo era un nen llavors, però quan vaig estudiar Història em vaig adonar que a Europa la gent ha lluitat i ha donat la seva vida per conquistar els seus drets. A l’Uzbekistan no es va lluitar per la independència, ens la van donar, i quan no has lluitat per una cosa és difícil que després sàpigues defensar-la.  

-¿La cuina és tan diversa com el país? La cuina uzbeka és una barreja total. El Manty i el Lagman es consideren especialitats uzbekes però en realitat són uigurs (musulmans de la Xina). També considerem nostra la cuina coreana, perquè Stalin va forçar milers de coreans del nord de Rússia a establir-se a l’Àsia central.

-¿Quin és el plat estrella? L’arròs plov. Només a l’Uzbekistan en conec 15 versions. Jo en sé preparar tres: una de vegetariana, una altra de típica de Taixkent, que porta panses, cigrons i colorant, i una altra que anomeno plov d’homes, perquè es fa en un lloc on només cuinen ells. 

-Vostè va estudiar Dret. ¿Com es va aficionar a la cuina? El meu pare me’n va ensenyar. Coneixia a la perfecció la cuina coreana, russa i uzbeka, i de nen em feia quedar a casa a cuinar mentre els meus amics jugaven a futbol. Vaig preparar el meu primer caldo amb 12 anys. 

-¿No s’ha dedicat mai a les lleis? No. Després d’acabar Dret vaig anar a estudiar gestió hotelera a Londres i fa deu anys vaig venir a Espanya, perquè la meva mare tenia feina a Sevilla. Aquí no hi va haver forma de convalidar els meus estudis de Dret perquè són sistemes legals molt diferents i el 2013 la meva dona i jo vam decidir començar de zero a Barcelona.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

-El juny passat obrien el Cheese & Cake. Acabava de néixer el meu segon fill i amb una mà firmàvem el contracte i amb l’altra canviàvem bolquers. Jo volia fer una cosa similar al que vaig veure a Londres: una cafeteria amb bon cafè i menjar internacional, senzill però de qualitat i ben servit, res de congelats ni precuinats.  

-La idea ha anat evolucionant. Ara servim menjar uzbek els dijous i els dissabtes. Encara és un petit projecte però la gent ha creat un ambient especial i és millor reservar perquè s’omple de seguida. El meu somni seria crear un espai amb menjar, música i decoració uzbeks, un mini-Uzbekistan a Barcelona per a la gent que no pot permetre’s el viatge.