Anar al contingut

GENT CORRENT

Lou Hevly: «Parlar català t'obre unes portes que ni t'imagines»

Nascut a Seattle i resident a Manresa, es va dedicar durant 20 anys a la música de carrer abans de convertir-se en expert en gramàtica catalana

Gemma Tramullas

Dos noms han marcat la vida de Lou Hevly (Seattle, Estats Units, 1949): Bob Dylan i el gramàtic Josep Ruaix. El primer va ser determinant en la seva vocació musical i el segon va consolidar el seu coneixement del català. Hevly viu a Manresa i, entre d’altres coses, és autor d’una gramàtica anglesa en cinc volums escrita en català i d’un manual d’anglès per a catalanoparlants, un patrimoni lingüístic sensacional i poc conegut.

–Vostè estudiava a la universitat a Seattle en ple esclat del moviment hippy i de les manifestacions contra la guerra del Vietnam.
–Dubtava entre estudiar Dret, Filosofia o Polítiques, però de mica en mica em vaig interessar més per la música i el seu aspecte social: The Beatles, The Rolling Stones, Grateful Dead, Bob Dylan... ¡Ningú tenia lletres tan fortes com Dylan! [canta Highway 61 Revisited].

–Es va dedicar a la música durant 20 anys.
–Primer tocava country i després vaig estudiar clarinet. El 1980 vaig venir a Europa amb un grup i durant un any vam tocar pels carrers de París i Amsterdam. El 1981 ens van oferir actuar a la inauguració del Globus Bar de Manresa i part del grup hi vam anar.

–De Seattle a Manresa, ¡quin canvi!
–Jo no sabia que existia Catalunya, ni el català, és clar. Però vaig anar a caure en un niu d’independentistes [riu] i un amic em va comprar el llibre Teach yourself catalan (Aprengui català vostè mateix) d’Alan Yates. 
–Manresa es va convertir en casa seva.
–Els primers deu anys vaig viure a Manresa i de març a octubre viatjava per Europa en furgoneta amb un espectacle de carrer en què jo tocava el clarinet i un ninot la guitarra. Em guanyava bé la vida i a l’hivern tornava a Manresa.  Després vaig passar un any al poblet de Josa de Cadí i finalment cap a Manresa per ensenyar l’anglès.

–I així va anar fent arrels.
–Un any tocava a Berga i una noia que m’havia sentit cantar una versió del Pájaro loco en català em va proposar tocar amb la Cobla Ciutat de Berga per la Patum. No sap quin privilegi és per a algú de fora poder tocar a la Patum!
–Pocs estrangers parlaven català llavors.
–De vegades em demanen si no hauria estat més pràctic que aprengués només el castellà i jo dic que potser sí, però que aprendre català t’obre portes que ni t’imagines.

–De la música va passar a la gramàtica.
–Quan vaig començar a fer classes em va sorprendre que no hi hagués cap llibre en català per aprendre anglès, ¡i tampoc en castellà! Tot era en anglès. Vaig decidir que, si no n’hi havia cap, l’escriuria jo, perquè considero que fer servir la llengua pròpia facilita l’aprenentatge de l’anglès.

–El gramàtic Josep Ruaix va ser un còmplice de luxe.
–Ruaix es va assabentar que un guiri escrivia un llibre per aprendre anglès en català i s’hi va interessar. Li vaig dur el meu assaig i el va omplir de correccions, però sempre explicant-me el perquè. ¡Era tan lúcid! Vaig publicar amb ell els cinc volums de la meva gramàtica anglesa en català i durant deu anys vaig tenir el privilegi que fos el meu mestre. Tinc un deute immens amb ell. 

–També ha publicat el manual Anglès fàcil (Barcanova).
–A la web www.visca.com es pot consultar el manual i un diccionari de frases fetes amb 7.000 entrades en català i 6.000 en anglès. La gent s’hi subscriu i cada dia els envio una frase nova. També es pot consultar en línia l’apartat Anglès difícil, amb 110 capítols sobre punts conflictius de l’anglès. 

–¿Mai ha pensat a tornar a Seattle?
–No, la meva vida ara consisteix a aprofundir en la comparació entre el català i l’anglès. Estic bé aquí. M’agrada la gent, Catalunya, Manresa; és un país molt ben parit. Les meves cendres s’escamparan per la muntanya de Josa de Cadí.

0 Comentaris
cargando