Javier Arias: "El friqui era el bitxo raro, ara és bitxo, però no raro"

S’havia passat una dècada entre pressupostos d’un gegant tecnològic, li anava bé, guanyava bastants diners i no és que la feina fos esgotadora. Però a aquell pla de vida li faltava passió. Javier Arias (Madrid, 1980) l’ha trobat a Frikitrip, l’agència de viatges que ha creat per acompanyar fanàtics de sèries i pel·lícules internacionals fins als escenaris on es van rodar les seves seqüències més famoses. Ara, la passió la posen els seus viatgers: molts ploren emocionats al veure el seu somni fet realitat.

¿És millor dirigir una agència de viatges que portar les finances d’una multinacional?

És més divertit treballar amb gent que veu la vida com tu, però jo del que fem nosaltres no en diria agència de viatges, més aviat  ens dediquem a preparar experiències úniques per a friquis molt especials. Els hem portat a conèixer els llocs on es van rodar Joc de trons, Outlander i Vikingos, però també hem organitzat acampades de fans de Harry Potter i concerts de Star Wars.

¿Com reaccionen?

El millor d’aquesta aventura és veure les seves cares d’emoció i sentir com et donen les gràcies per ajudar-los a disfrutar de la seva passió. No oblidaré mai les llàgrimes que va deixar anar una fan d’Outlander a Irlanda davant la tomba on està enterrat un prota de la sèrie. O com plorava una seguidora de Harry Potter a l’estudi de Londres on es va rodar la pel·lícula. Els friquis de Joc de trons et demanen que els gravis mentre juren la Guàrdia de la Nit amb la capa posada. És fantàstic.

¡Quanta afició!

El friqui ho viu tot intensament i se sent agermanat amb qui comparteix la seva passió. Dels nostres viatges han sorgit grans amistats. No fa gaire, visitant els escenaris de Girona i Canet de Mar on es va rodar Joc de trons, algú va preguntar pel procés. Ràpidament la resta del grup el va tallar cridant: «¡Hem vingut a parlar de Joc de trons, que és el que ens mola!». En l’excursió hi havia independentistes catalans i madrilenys espanyolistes, però tots estaven igual d’encantats amb l’experiència.

¿El friqui és diferent?

Se sorprendria de fins a quin punt arriba a ser normal. Des de l’agost del 2016, que va ser quan vam posar en marxar aquest projecte, hem organitzat 25 viatges per a 400 persones, entre les quals hi havia professors, policies, advocats, empresaris, jubilats, adolescents… A primera vista, res els distingiria de la resta de la gent, però quan són als escenaris de les seves sèries favorites es transformen.

¿Com es produeix aquest èxtasi?

És més senzill del que sembla. El friqui és algú que estima una cosa amb desmesura i que ho viu amb passió. Si t’ho penses bé, tots portem un friqui a dins, tots tenim una cosa que ens agrada per sobre de la mitjana. ¿Que potser no és un friqui qui se sap de memòria l’alineació del seu equip de futbol favorit o que flipa fent fotos amb la càmera?

Fins fa poc, aquesta paraula tenia una accepció pejorativa. ¿Això ha canviat ara?

Totalment. Fa 20 anys s’associava a algú raret, normalment home, jove i boig de les maquinetes. Avui, en canvi, qualsevol que sigui molt aficionat a una cosa, et diu: soc un friqui d’això o d’això altre. Aquest concepte ha passat de marginat a popular. El friqui era el bitxo raro; ara és bitxo, però no raro. A vegades em recorda l’evolució del moviment LGTB. El friqui també ha sabut sortir de l’armari. 

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

¿Vostè de què és friqui?

Em tornen boig els trens de joguina i els Scalextric. Són aficions molt de friqui, però vaig veure que no donaven per muntar un negoci. El món del friquisme és molt ampli. Podríem haver optat per qualsevol temàtica. Al final vam triar les sèries i les pel·lícules perquè són un producte cultural que aixeca moltes passions.