Sor Isaura Marcos: «La fotografia és una forma de pregària»

Independent. Espontània. Moderna. Riallera. Sensible. Original. Nerviosa. Així és sor Isaura Marcos (Los Santos, Salamanca, 1959), monja de clausura del monestir de Pedralbes que viu entestada a crear art irrepetible modelant la realitat i immortalitzant-la amb la seva màquina compacta: «L’art no és el que veus, sinó el que fas veure als altres», diu el seu estat de Whatsapp. Marcos exposa les seves creacions amb una sola condició: que la recaptació sigui benèfica. Després de col·laborar amb Acnur, el dia 23, a la Galeria Comercial Sarrià, l’obra de la religiosa s’exposarà amb la d’altres 11 artistes: el que recaptin anirà destinat a la fundació Arrels, que dona aixopluc a persones sense llar.

¡Una monja fotògrafa!

¡Doncs sí! (riu). No en sé de cap altra al nostre entorn. Des de petita em fascina l’art. Vaig començar amb la pintura, però no m’omplia. El 2005 em van regalar la primera càmera, i el 2010 vaig començar de manera autodidacta amb la fotografia creativa.

¿Com va arribar a Pedralbes?

Als 14 anys vaig venir a Barcelona. Vaig estar tres anys treballant i el 1976 vaig decidir entrar al monestir, un autèntic microcosmos de bellesa.

¿Quina mena de fotos fa? 

M’agraden les úniques i irrepetibles: ¡les coses típiques m’avorreixen! Des del 2010 segueixo una línia pròpia: jugo amb els reflexos i altero la realitat amb objectes reciclables que trobo: gots, taps, culleres… són fotos naturals que necessiten paciència i moltes hores. Quan les faig, sento un alliberament com si esclatés una olla exprés.

Vostè desprèn molta personalitat.

Em satura el que és comú. Quan un turista em pregunta si faig pastetes, li dic: «Escolti, no s’ho prengui malament, però no li respondrè a aquest clixé. Si vol, li puc ensenyar els punts de llibre que faig amb les fotos».

Vostè és una «dona del seu temps», segons el seu blog.  

La clausura no és com abans. M’agrada expressar la meva espiritualitat amb un missatge visual actual i no tan carrincló com el clàssic. Quan em demanen alguna foto típica per a convents… ¡brrrr! Em fa al·lèrgia.

¿Dona a la foto un significat teològic?

Jo em trobo amb Déu a través de la fotografia. No necessito estar davant un sant per resar: la fotografia, com contemplar la naturalesa o escoltar una música relaxant, és també una forma de pregària.

Parli’m dels seus projectes. 

Soc la primera monja que ha versionat en vuit idiomes i a través de la fotografia el Càntic de les criatures de Sant Francesc d’Assís. He participat en galeries, l’última al monestir el 2016: va ser la nostra primera galeria benèfica, en aquest cas perquè Acnur ajudés els refugiats. El dia 23 exposo amb altres artistes a Sarrià. La recaptació serà per a Arrels.

¿Totes les seves fotos són del monestir?

Totes. Aquest és el meu gran repte: cada dia descobreixo racons nous.

¿On hi ha més contemplació: al monestir o en l’objectiu de la seva càmera?

Es complementen (riu). Si no tingués els meus moments de fer l’eucaristia, l’altre quedaria coix.

Si no hagués sigut monja, ¿hauria sigut fotògrafa?

Crec que estava destinada a descobrir la fotografia en aquest monestir. No penso en una altra vida: em centro en aquesta.

Notícies relacionades

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

-Una foto que li agradaria fer.

El meu somni és fotografiar el Grand Canyon del Colorado, però he de ser realista: sé que és impossible. En realitat, la meva millor foto és la que encara no he fet, perquè en el moment que dius: «¡Aquesta és la millor!», et quedes allà mort per sempre.