Sergi Mesonero «Els 'e-esports' seran la referència cultural del segle»

Els diaris esportius els dediquen seccions senceres, el COI coqueteja de convertir-los en modalitat olímpica i els gegants d’internet es rendeixen als seus peus. Els e-esports –competicions de videojocs on line, conegudes també com a eSports– han deixat de ser una passió de quatre friquis per erigir-se en la gran aposta d’entreteniment del nostre temps. Al capdavant de la Lliga de Videojocs Professional (LVP) hi ha un barceloní de 41 anys que va aconseguir convertir el seu oci en negoci.

–La gent sent la paraula lliga i pensa en la de futbol. ¿La seva s’hi assembla?

–Sí, aquí també hi ha equips professionals amb jugadors que viuen d’això i un calendari de partits, amb una classificació, com en el futbol. Però també hi ha diferències.

–¿Quines?

–D’entrada, els eSports no existeixen com a modalitat. El que hi ha són diferents jocs, cada un amb les seves regles. A la LVP es competeix en quatre: League of Legends, Clash Royale, Call of Duty i Counter Strike. Cada partit el veuen on line 70.000 espectadors, res a envejar als estadis de futbol, encara que aquí no es paguen els mateixos sous. Un jugador mitjà guanya 1.000 euros, però un top pot arribar a 40.000. Als Estats Units són estrelles. És qüestió de temps, tot arribarà.

–¿N’està convençut?

–No en tinc cap dubte. Sobretot veient l’evolució, amb creixements anuals del 60% en volum de negoci i popularitat. A Espanya hi ha quatre milions d’aficionats als videojocs; d’aquests, més de 100 són professionals. Després de Corea i els Estats Units, som el país amb més penetració dels eSports. La LVP és la competició professional més gran de videojocs d’Europa.

–Però molta gent no sap de què parlem.

–Els videojocs tenen 40 anys de vida, i els eSports com a competició només cinc. Fins fa poc eren vistos com una cosa de joves bojos de les maquinetes, normalment homes. Això ha canviat. Avui hi ha milers d’aficionats dels dos sexes i de més de 40 anys, fins i tot àvies, que juguen a diversos jocs a través del mòbil o de la seva pàgina de Facebook. I el factor demogràfic és inapel·lable: la gent que no ha tocat mai un videojoc acabarà morint, però les noves generacions creixen jugant.

–El nom confon: ¿això realment és un esport?

–No perdria temps en aquest debat, que és semàntic. Els eSports comparteixen amb l’esport molts valors, com la competitivitat, la superació, el respecte a les regles i la disciplina. També potencien certes destreses, com la coordinació ocular, la presa de decisions i el treball en equip. Però, òbviament, no són com l’esport tradicional.

–¿Llavors, per què el COI es planteja admetre’ls com a categoria olímpica?

–L’olimpisme està preocupat perquè veu que perd l’interès dels joves i vol atraure’ls amb els eSports. Fa una dècada, aquesta invitació hauria sigut un somni per a nosaltres, però avui no ho veig tan clar. Els eSports són una altra cosa.

–¿Què, exactament?

–La referència cultural i d’entreteniment del segle XXI. El que va ser el cine en la primera meitat del segle XX i la tele en la segona, ho seran els eSports en aquest segle.

Notícies relacionades

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

–¿I vostè què hi fa aquí?

–Vaig estudiar Polítiques, vaig treballar en l’àmbit del cine independent, des del costat de la producció i l’organització de festivals, i un dia em vaig plantejar si podria combinar aquesta experiència amb el meu interès pels videojocs. Vaig començar a organitzar esdeveniments i l’any  2011 vaig fundar la lliga amb un amic. Pensava que així estaria més a prop de la meva afició, però ara em passo el dia de reunió en reunió. Estic desitjant jubilar-me per tornar a jugar, que és el que m’agrada.