Carmen Picot: "He tingut la satisfacció d'agradar al públic"

Quan, el juliol passat, el director del Circ Històric Raluy, Carlos Raluy, va tornar a apujar la persiana de l’històric London Bar del barri del Raval de Barcelona per anunciar que havia heretat el local, es va trobar amb la visita inesperada de Carmen Picot, coneguda artísticament com a Carmen Wernoff i mare de Christa Leem, l’artista que va revolucionar el gènere de l’striptease. Carmen, que als seus 97 anys viu sola en una antiga porteria del carrer Nou de la Rambla, era assídua del London Bar i el retrobament va propiciar una llarga conversa sobre la seva vida. 

–¿D'on ve el seu nom artístic? El meu pare es deia Juan Picot Bernabé i es va canviar el Bernabé per Wernoff. La meva mare era Carmen Gómez, una de les set Hermanas Gómez que el meu pare va dirigir amb molt èxit al Teatro Circo Barceloní. 

–Va ser una nena molt desperta; encara ho és. Era una noieta que volia saber, saber, saber, i el meu pare em va buscar les millors escoles. El juliol de 1936 estava examinant-me de cinquè de batxillerat quan va esclatar la guerra i vaig haver de posar-me a treballar.

–Va debutar al mateix Teatro Circo Barcelonés on havia actuat la seva mare. Tenia 17 anys i quan vaig sortir a l’escenari em vaig quedar en blanc; vaig haver d’improvisar-ho tot. Un dels meus mestres em diria després: «Carmen, has fet una cosa que només poden fer les grans artistes». El meu germà Enrique i jo vam tenir molt èxit cantant i ballant i especialment amb un número còmic en què ell feia de Groucho.

–Més tard el seu pare dirigiria el Circo Americano en gira per Andalusia i el Marroc. Jo no sé fer ni una tombarella i el meu pare em va voler sempre amb els peus a terra. Presentava i comentava l’espectacle i, com que havia estudiat cinc anys de piano i solfeig, el meu pare em va posar a dirigir l’orquestra a les cercaviles. ¡No sap el que és una dona dirigint una orquestra per tot el poble caminant a pas marcial!

–També va ser vedet a Barcelona. Sempre anava molt ben vestida i mai he sigut de dir vulgaritats, ni res que pogués ofendre la gent. La meva última actuació va ser a la Bodega Apolo i també vaig treballar mà a mà amb la meva filla Christa.

–Christa Leem [que apareix al retrat que sosté Carmen] va ser la musa dels intel·lectuals, entre ells Joan Brossa. Mai vaig pensar que la filla seria artista. Va estudiar en un internat de les franciscanes i als 15 anys em va dir: «Mama, has de donar-me permís. Demà debuto de 'gogó'».

–Es devia quedar de pedra. ¡Jo ni tan sols sabia què era una 'gogó'! Li vaig dir que no, però ella va insistir: «¿Tu no ets la sisena generació dels artistes Wernoff? Doncs jo seré la setena». Em va fer pensar: «Està bé –li vaig dir–. Aniré a veure’t i, si vals, et donaré permís; si no, a estudiar».

–I la nena valia. Quan la vaig veure sobre un podi en aquella discoteca em vaig haver d’asseure. Christa no havia tingut mai mestres, però era molt bona i diferent de tot.

Notícies relacionades

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

–Tenia la mestra a casa. Ella va néixer artista; no ballava, creava, com Isadora Duncan. Christa és el colofó que feia falta a la família Wernoff. A casa meva no hi ha hagut mai orgull, sinó que tant Christa com jo hem tingut la satisfacció d’agradar al públic.

–Va tenir tres fills, que van morir joves. Christa va morir el 2004, als 51 anys. Des d’aleshores visc sola. Vaig estar 10 anys quasi sense parlar i vaig perdre la veu, però des que vaig al Centre de Dia El Mil·lenari l’he anat recuperant. Tinc les espatlles desfetes pel ball però ho he fet molt de gust. Porto la música dins i a vegades encara em sorprenc movent el cos al compàs d’una melodia.