Asfíxia turística a Barcelona

"¿Què quedarà de Barcelona quan no hi quedin barcelonins?", es pregunta David Quintero. Aquest mecànic de 41 anys parla per experiència pròpia, es va veure forçat a mudar-se a Viladecans, una ciutat que li agrada però on va arribar "expulsat per les regles del joc de la Barcelona turística". Només es podia permetre viure en un "tuguri" a la capital catalana, on va néixer, així que va acabar marxant al Baix Llobregat.  

El turisme (i les seves conseqüències) ja és la principal preocupació dels barcelonins davant de problemes com l'atur i el trànsit. Així ho indica l'últim baròmetre de l'ajuntament, i les cartes dels lectors d'EL PERIÓDICO també ho reflecteixen. El principal temor és que la ciutat perdi la seva essència, que es converteixi en un "parc temàtic" i que els veïns, com el David, no es puguin permetre viure-hi. A tall d'exemple, el Lluís, veí de l'Eixample, dona fe de l'evolució del seu veïnat: "On fa sis anys vivien famílies, parelles i solters, ara hi veiem turistes. És automàtic: si una família es muda, el pis es converteix en turístic". El Lluís -que té sis hotels a menys de 150 metres de casa seva- afegeix que no vol que "Barcelona es converteixi en una segona Venècia".  

Arnau Ramos, de 28 anys, també ha assistit atònit a la transformació del seu barri, el Poble-sec, que apareix com un dels 25 més 'cool' d'Europa en un rànquing publicat pel diari britànic 'The Independent'. L'Arnau recorda l'alegria dels veïns quan el carrer de Blai va passar a ser de vianants i es va convertir en "una petita rambla". Ara, apareix a les guies com "el carrer amb més bars de tapes per metre quadrat de Barcelona" i el soroll que genera dificulta la convivència i el descans del veïnat. Després que un jutge anul·lés la reducció horària de les terrasses de Blai (que en fixava el tancament a les onze de la nit), l'Arnau demana solucions a l'administració. I a l'horitzó, el recel: "M'agrada el meu barri i no me'n vull anar perquè soc poble-sequí". 

Per suportar la pressió turística, Xavier Parrizas (un empleat de banca de 56 anys) proposa amb sorna habilitar zones lliures de turistes, en què no estiguin permesos els hotels, ni els apartaments turístics, on estiguin prohibits els patinets elèctrics, els 'segways' i els grups en bici per les voreres; on no es permeti l'arrossegament a hores intempestives d'equipatges de mà, ni la presència de botigues de records, ni de terrasses de bars que facin impossible el pas. "En poques paraules, reserves urbanes on els barcelonins poguéssim sobreviure preservant una forma de vida que, si no es protegeix, irremeiablement desapareixerà d'aquí poc temps".  

L'altre bus turístic

Bromes a part, la convivència amb els turistes és una font de preocupació i no només als carrers, també al transport públic. Molts ciutadans han denunciat que el bus 24 -que cobreix la ruta del parc Güell i el Turó de la Rovira (on els turistes ja han descobert les vistes panoràmiques i la història dels seus búnquers)- és un "bus turístic alternatiu", per la quantitat de grups de visitants i guies que hi pugen. Ricard Giró, un veí de Ciutat Vella de 54 anys, demana a l'Ajuntament que reforci la línia. "A vegades s'han de deixar passar tres o quatre busos -plens com llaunes de sardines- per poder-hi pujar i com a conseqüència arribes tard a la feina", es lamenta. 

La línia de bus 45 també presenta un subtil dany col·lateral, però en el dia a dia els petits detalls són importants. Mercedes Muñoz (una administrativa de 50 anys) adverteix de les dificultats que tenen la majoria de passatgers per baixar a la parada de Via Laietana, al costat de l'Hotel Central. "Sovint aparquen a la seva porta taxis que recullen o deixen viatgers amb maletes. Això comporta que l'autobús no es pugui acostar a la vorera i que els passatgers es trobin un desnivell molt elevat per pujar i baixar del bus". La solució que proposa és tan senzilla com òbvia: que TMB desplaci uns metres la parada. 

Les actituds incíviques d'alguns turistes és l'altre gran focus d'indignació: "Venen a divertir-se amb el xip que aquí tot s'hi val"; "Van mig despullats pel carrer amb total impunitat"; "És turisme de borratxera i deixen la seva educació a la porta d'embarcament". Són algunes de les opinions recollides a les cartes dels lectors. Manu Cufré, recepcionista de 23 anys, proposa multes exprés contra l'incivismeincivisme: "La policia hauria de portar un datàfon i multar al moment. Tothom porta la targeta bancària a sobre i pot pagar a l'instant". 

Negoci i molèsties

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Miguel Blanco (agent de la propietat immobiliària) ressalta la cara positiva del turisme: "Ajuda a mantenir l'economia, genera feina i a més darrere de cada turista hi ha la il·lusió de conèixer un lloc nou i l'oportunitat de compartir el seu estil de vida". Però per Mercè Campo -una professora de 40 anys que assegura que més que turismofòbia hi ha esgotament turismofòbia-, "no es pot supeditar tot al turisme, la vida a la ciutat és més que això. No tot està en venda i estem cansats que ens parlin de suposats beneficis turístics que no se sap exactament on van a parar. Encara que els perjudicis els patim els de sempre".  

El "turisme de qualitat" és la gran aposta a què apel·len molts lectors per poder arribar a un equilibri perquè "Barcelona no mori d'èxit". En aquest sentit, Josep Madolell (jubilat, de Sant Andreu) creu que el repte és que els turistes arribin a tota la ciutat. "Hem aconseguit que coneguin Barcelona, però no que es relacionin amb la seva gent. Hi ha una Barcelona autèntica als barris, càlida, pròxima i profunda. Aquesta és la ciutat que hem de difondre i sobretot convidar-los a compartir".