Anar al contingut

EDUCACIÓ

Retorn a la normalitat

L'escola innovadora i la conciliació, principals preocupacions de les famílies davant el nou curs escolar

Els efectes de les retallades en nombre de professors i en barracons preocupen molts pares

Inma Santos

 

  / RAMON GABRIEL / DEFOTO

Desfilada de motxilles a l’esquena (o sobre rodes) carregades d’estotjos i llibres, anar i venir agitat de nens aviat pel carrer, sols, en grup i acompanyats de pares i mares. Retrobaments, nervis, rialles i llàgrimes. És el retorn al col·le, que avui fa tornar milers de nens a les aules i les seves famílies, a la rutina habitual. «Sembla que la nostra vida ordinària de feina, relacions socials i familiars va en funció dels estudiants», afirma M. Dolores Puerto, de l’Hospitalet de Llobregat, en una carta enviada a EL PERIÓDICO. I és que, conscients o no, per a la majoria de les famílies, l’any no comença al gener, sinó al setembre.

Ja és aquí la tornada a la rutina, a l’esmorzar amb presses, a l’ajust d’activitats extraescolars i horaris laborals i les obligacions del nou curs, que en l’àmbit educatiu ve marcat per l’aplicació de la LOMCE i les revàlides, per les ràtios, els barracons i la por de les famílies a més retallades. Però, també i sobretot, per la recerca d’un nou model educatiu. 

L’escola innovadora, aquella que fa tot just dos anys escampava dubtes i entusiasme a parts iguals per la seva targeta de presentació –sense llibres, sense assignatures, sense horaris, sense exàmens, per projectes i amb professors que acompanyen l’alumne en el procés d’aprenentatge…–, ha tingut impacte tant en l’escola pública com en la concertada. Els pares cada vegada estan més convençuts dels seus avantatges, cosa que es tradueix en una bretxa entre l’oferta i la demanda d’aquest tipus de centres davant els tradicionals, sobretot en el sector públic, incapaços d’absorbir totes les sol·licituds.

Un problema que es va fer patent durant el procés de preinscripció del mes de març passat, la qual cosa va motivar queixes entre molts pares. «La llei diu que tothom té dret a accedir en condicions d’igualtat al sistema educatiu. Doncs bé, l’Administració estableix un criteri que sembla vulnerar aquesta premissa», denunciava Ramon Manté, de Mataró, en una carta. I amb aquest panorama, molts pares s’han vist obligats a escolaritzar els seus fills en escoles que ni tan sols havien posat a la llista.

Les noves metodologies generen tant interès com preocupació. O així es desprèn dels debats que s’han generat al seu voltant i que sobrepassen l’àmbit del que és estrictament pedagògic per traslladar-se a la conversa pública. Potser perquè parlar-ne a vegades implica parlar de la temuda conciliació, aquell escull amb el qual s’ha de tornar a lidiar amb el retorn al col·le.

Es discuteix sobre la implicació més gran o menys dels pares, sobre el futur de l’escola inclusiva i sobre els deures. Amb arguments pedagògics, sí: alguns pares defensen que els deures són beneficiosos –«L’objectiu hauria de ser ajudar que l’alumne sigui conscient del seu aprenentatge i les seves dificultats» (Ferran Rodríguez, Barcelona)–, ajuden a crear rutines i responsabilitats, si es fan sota la supervisió dels pares. Els detractors esgrimeixen arguments pràctics –«Hipotecar amb deures no és implicar. A casa ens veiem obligats a dedicar temps i esforços en unes explicacions per a les quals no estem preparats, amb les consegüents angoixes i discussions familiars» (David Uriach, Gualba)–.

A totes aquestes preocupacions del dia a dia s’hi afegeixen les successives retallades que ha patit l’educació i el temor que n’hi hagi més. Perquè, encara que les escoles catalanes baten un nou rècord amb 1,57 milions d’alumnes (8.000 més que el  passat), ho fan amb una plantilla docent que fins i tot augmentada no cobreix encara les baixes dels últims anys. I amb 1.010 mòduls prefabricats, 14 més que el curs passat. «Al meu barri hi ha dues escoles, La Maquinista i Can Fabra, que fa molts anys que estan en barracons, i el nou centre, el CEIP La Sagrera, també estarà en mòduls vés a saber quants anys», denunciava en una carta Marta Prats, de Barcelona. Benvingut el nou curs i la normalitat. H

0 Comentaris
cargando