Anar al contingut

Alarma antiaèria al Carmel

Els veïns de la bateria antiaèria temen que la massificació posi en risc la zona patrimonial

L'allau de turistes atrets per les vistes de la balconada causa rebuig al barri

Inma Santos

 

  / JOAN PUIG

“Tourist go home” diu una pintada en una paret de Marià Labèrnia, el carrer que condueix a un dels accessos de la bateria antiaèria del Turó de la Rovira. Indici clar que alguna cosa passa en una zona que tem que la lluita d'anys dels seus veïns per rehabilitar les seves emblemàtiques bateries antiaèries acabi morint d'èxit. En els últims sis anys que l'ajuntament ha procedit a la progressiva recuperació de la zona (neteja, rehabilitació i museïtzació) i el cim del turó ha passat de ser un racó oblidat i degradat de la ciutat a una visita recomanada a les principals guies turístiques i a internet a causa no de la seva història -clau per explicar l'evolució de la ciutat durant la guerra i la postguerra-, sinó de les seves privilegiades vistes. A conseqüència d'això, els veïns s'enfronten ara a una massificació per a la qual la zona no està preparada i a les molèsties i l'incipient incivisme que això comporta. “És com viure davant de la Sagrada Família. Sobretot, els caps de setmana i a l'estiu”, es lamenta Pedro Barquero, veí del carrer de Marià Labèrnia. La massificació no és una sensació, sinó una realitat quantificable. “Per la bateria van passar 10.200 persones al juny, 12.600 al juliol i 14.000 a l'agost, encara que al setembre el comptador va caure”, informa Eduard Vicente, gerent del districte d'Horta-Guinardó.

Només el 12,3% d'aquestes visites van arribar a través dels tres edificis de què consta el MUHBA, el museu que mostra la història de les bateries i la del barraquisme de la zona, erigit als antics edificis (comandància, pavelló de la tropa i pavelló d'oficials) que fins al 1939 acollien els militars destinats a les bateries. I és que les vistes són el principal atractiu per als turistes: una panoràmica de Barcelona a 360 graus a 262 metres sobre el nivell del mar d'accés gratuït les 24 hores del dia, perquè es tracta d'un espai públic al qual les successives intervencions de rehabilitació han donat accessibilitat i visibilitat.

Una vella reivindicació veïnal

L'afluència de públic al cim del Turó de la Rovira  no ha parat de créixer des de la primera intervenció per a la seva recuperació, forçada per les entitats veïnals, que a partir del 2006 van impulsar una sèrie de camps de treball juvenils durant els estius per netejar de runa la zona, abandonada des de la demolició de les últimes barraques els anys 90. El 2011, durant l'últim mandat de Jordi Hereu, el consistori i el MUHBA van portar a terme una primera fase d'intervenció i van habilitar un recorregut museístic per les bateries i les siluetes de les precàries casetes que, tot i que castigat pel vandalisme, va rebre el Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà 2012.

Després d'aquesta actuació, l'Ajuntament de Barcelona va anunciar dos nous projectes a la zona: la reurbanització de la balconada de Barcelona, amb un pressupost de gairebé un milió i mig d'euros, i la millora dels accessos a la bateria antiaèria del Turó de la Rovira (1.800.000 euros), que van finalitzar l'any passat. El MUHBA va tancar el 2015 amb 19.023 visites davant les 804 del 2013, i el febrer d'aquest any ja acumulava 8.873 visites. La museïtzació de l'espai no tenia objectiu turístic. L'ajuntament no es planteja cobrar entrada perquè és un espai públic obert al barri i a la ciutat. El 80% dels visitants de la bateria que arriben a través del MUHBA són de Barcelona

“Amb l'última intervenció la zona ha millorat molt a nivell de serveis, els carrers estan arreglats, està net…”, admet María  Barba, que viu al carrer del Turó de la Rovira, el segon dels accessos a la bateria. Però aquestes millores són una arma de doble tall i el tràfec de gent és incessable a totes hores, no només en els horaris d'obertura al públic del museu, denuncia Pedro Barquero, que viu al barri des que va néixer fa 55 anys. “Abans això era com un poble. Ara, aquest carrer és zona de pas, la gent es fica per tot arreu, si et descuides fins i tot a dins de casa. Aquí pugen turistes i no turistes. Hem patit rodatges d'anuncis i pel·lícules, 'botellons', el soroll, la brutícia i les pixarades per tot arreu…”, es lamenta Pedro.

El que els soldats (llegeixi's veïns) veuen des de la trinxera com una amenaça, els oficials (llegeixi's MUHBA i la seu del districte Horta-Guinardó) consideren que està sota control, almenys pel que fa a les restes arqueològiques del patrimoni. “Crec que aquesta museïtzació ha sigut una solució per a la correcta conservació dels tres espais visitables d'accés lliure i gratuït”, defensa Joan Roca, director del MUHBA. Una altra cosa és el que, al tractar-se d'un espai públic, pugui passar fora dels espais i les hores del museu. Els veïns parlen fins i tot d'activitats perilloses, com saltar la tanca protectora del balcó de les bateries i acostar-se massa a la vora.

“Hi ha incivisme, però controlat, i sabem que des del districte es porten a terme mesures, tot i que encara hi ha coses per resoldre. Però des de l'inici del projecte, abans fins i tot que es recuperés com a patrimoni històric, vam advertir que això no es podia convertir en un altre parc Güell. Des d'aleshores seguim reclamant un pla d'acció municipal per planificar el turisme, però mai arriba”, es lamenta Aprià Pérez, president de l'Associació de Veïns de Can Baró, promotora, juntament amb la Fundació Escorta Josep Carol, de la recuperació de la bateria el 2006. El problema no és tant els que pugen a veure el museu, sinó l'atractiu d'unes vistes inigualables.

66.000 euros anuals en seguretat i 57.600 en agents cívics 

El districte destaca que s'han instal·lat papereres i lavabos públics, i que això ha servit per reforçar el sistema de neteja i disminuir els estralls dels que orinen al carrer. També s'han millorat les instal·lacions amb baranes i tanques per senyalitzar les zones protegides no accessibles i perilloses. “Al ser un espai públic a l'aire lliure, no podem prohibir”, afirma Eduard Vicente. Per això, s'ha contractat un  servei de seguretat permanent: un agent amb gos, de dilluns a diumenge de 17.00 a 24.00 hores, en contacte directe amb la Guàrdia Urbana.

En temporada d'estiu, un servei d'agents cívics patrulla durant tot el dia per informar i advertir la gent del bon ús de la bateria. En total, 66.000 euros anuals en serveis de seguretat i 57.600 en agents cívics. Així mateix, districte treballa per impedir que els cotxes puguin arribar fins al cim molestant els veïns. “En l'accés pel carrer del Turó de la Rovira estem valorant limitar el trànsit rodat als veïns mitjançant pilons hidràulics”, explica.