"Va ser una època dura, violenta i opressiva"

El franquisme va ser un règim dictatorial autoritari que va ser vigent des de l'any 1939 fins a novembre del 1975, quan va morir el cap d'Estat: Francisco Franco. Aquest període de repressió va aparèixer arran de la victòria del bàndol franquista a la Guerra Civil Espanyola, que va derivar a l'ascens al poder del partit anomenat Movimiento Nacional, presidit pel dictador mencionat anteriorment.

Actualment, quan parlem de franquisme ens referim a un període d'absoluta repressió i posterior a una guerra en la qual es visqueren experiències duríssimes que encara perviuen en la memòria d'una gran majoria de ciutadans espanyols, totes aquestes causades per una ideologia basada en la totalitat de l'estat: conservadorisme, tradicionalisme i feixisme. Aquestes iniciatives podrien definir-se com nacionalcatolicistes, i no eren especialment innovadores a l'època en què van aparèixer; no buscaven un nou concepte d'Estat, sinó que es basaven en conceptes que farien de la societat una de molt més primitiva i tancada que no avançava de cap manera.

Durant el règim franquista es defensava estrictament la confessionalitat catòlica de l'Estat, donant així innumerables privilegis a l'església fins al punt de confondre el poder eclesiàstic amb l'estatal. La identificació del clergat i la seva participació en el govern era tan gran que encara avui podem observar factors que ho demostren com, per exemple, en l'àmbit educatiu.

Es justificava l'estructura tradicional familiar i la necessitat de propietat privada, cosa que donava sempre avantatges a la gent amb molt poder adquisitiu, que s'aferraven al règim mostrant el seu suport, transmetent-nos la seva mínima preocupació per altres ideologies del moment i per persones d'estatus social més baix.

Òbviament el franquisme refusava absolutament qualsevol cosa que fes olor de socialisme i, a més, es mobilitzaven, sempre amb una visió militarista de la qüestió política, amb l'únic propòsit de fer desaparèixer els defensors d'aquest moviment totalment contrari.

L'ús de la propaganda també va ser significatiu durant la dictadura: la difusió del règim a un públic totalment desemparat era essencial per promoure el moviment i fer que la gent se sentís, en part, satisfeta. Per fer això calia un aïllament a escala internacional: s'emprava l'economia autàrquica, establint-se així la censura que, d'alguna manera, ocultava el que passava fora per a potenciar la ignorància de la població.

Notícies relacionades

"Encara queden tics franquistes"

Llegeix les redaccions sobre Franco de vuit alumnes de primer de batxillerat

Avui encara podem veure al nostre voltant restes de franquisme en àmbits sociològics, com per exemple en petits grups extremadament nacionalistes que potencien encara aquestes idees, determinats comportaments en la gent que majoritàriament es troba en la vellesa i que va viure aquesta etapa, en l'àmbit educatiu (com s'ha mencionat anteriorment), etc.

En conclusió, la repercussió d'aquesta ideologia totalment tancada i hipòcrita en el nostre dia a dia, és el record d'una etapa dura, violenta i d'opressió, que encara perdura i és molt present en qüestions morals i educatives, esferes en les quals hauria de potenciar-se la seva desaparició per poder-nos convertir en persones tolerants i obertes.