11 d’ag 2020

Anar al contingut

Política sense 'fàcil d'obrir'

Josep Saurí

«Vull dir als fabricants d'envasos fàcil d'obrir que tots sabem ja el seu secret: el fàcil d'obrir no existeix. I no només no existeix, sinó que de vegades és més difícil», escriu Inés Masip, de Barcelona. «Aquest és només un dels molts missatges que apareixen en els envasos de productes que utilitzem en el nostre dia a dia i que prometen coses que no són capaços de complir. Crec que ara el màrqueting ja no va de dir el que als consumidors els agradaria sentir, sinó de mostrar-los el que de veritat se'ls pot oferir. L'honestedat és un valor cada vegada més apreciat i les marques haurien de començar a actuar en conseqüència», afegeix. El que Inés expressa, en l'estela del mestre Forges, a partir de l'anècdota del maleït fàcil d'obrir que sovint no és tal no deixa de ser un estat d'ànim molt clarament perceptible en les aportacions dels ciutadans a Entre Tots i aplicable no només al consum, sinó a tots els terrenys de l'àmbit públic. Substitueixi's envasos per discursos polítics, màrqueting per política marques per líders polítics, i estarem parlant, una vegada més, de la regeneració democràtica que reclama amb creixent insistència una societat farta de cinisme i que exigeix ser tractada com correspon a la seva maduresa i a la complexitat d'aquests temps.D'aquí ve que hi ha coses que ja no colen, vaja. Si és que alguna vegada han colat.

No cola l'i tu més, ni escandalitzar-se davant la corrupció dels altres i relativitzar la pròpia. No cola el recurs a la crispació ni demonitzar l'adversari: «Necessitem amb urgència algú que deixi els interessos de partit de banda i, sense temor a ser atropellat per un bàndol o un altre, lluiti pel consens. Una altra cosa és promoure el populisme, confondre una postura amb la veritat, traçar una política de blocs i identificar-se a si mateix com la veu del poble» (Aleix Herreras, Barcelona). No colen els arguments buits: «Molt es parla d'una reforma de la Constitució, però ¿és possible un quòrum donada la polarització ideològica actual? ¿Algú confia que s'eliminaran interessos partidistes per aconseguir un consens que satisfaci totes les parts? La reforma de la Constitució hauria de ser una eina, no un objectiu en si mateix» (Xavier Reinaldo, l'Hospitalet). No cola el discurs de la por: «Que ningú ens digui que és impossible, més quan el que és possible ens sembla un malson» (Paola Codina, Barcelona). «Ja no ens creiem l'argument de l'experiència, la d'aquells que han generat la inestabilitat de l'economia dels ciutadans, la dels polítics que aspiren a banquers i dels banquers als quals es deixa jugar a ser polítics, ni l'experiència de les condonacions, ni de les donacions. En definitiva, ja no ens creiem els de sempre» (José González, Barcelona).

I no colen, ni de bon tros, ni els mitjans de comunicació claquers ni les pantalles de plasma. Davant d'aquest panorama, de vegades sembla que Jordi Évole hagi inventat un fàcil d'obrir que sí que funciona, però en realitat sempre va ser allà, encara que es fe servir tan poc«Un bar en un barri humil de Barcelona, tres cafès, dos polítics candidats a la presidència i un periodista. Que malament han d'estar la nostra política i la nostra societat perquè això sobti i sembli estrany», escriu Carlos Jiménez, de Santa Coloma de Gramenet, sobr el Salvados del diumenge  passat amb Pablo Iglesias Albert Rivera. «Conversar, discutir, respondre's i deixar parlar». Així de fàcil i així de difícil.

Tornant al fàcil d'obrir, Inés proposa que en lloc seu els envasos llueixin aquesta advertència: «Li costarà d'obrir aquest paquet, però el contingut val l'esforç que farà». Al capdavall, el que els ciutadans demanen a crits als polítics i a les marques és el mateix: que els diguin la veritat i que els escoltin. En paraules d'Inés, «és el nostre dret (també el nostre deure) ser exigents. I si no s'obre fàcil, és millor no presumir-ne».

Temes: El Radar