Les Cases d'Alcanar. La singularitat i l'esperit de resistència de la seva gent són armes de seducció
El poble irreductible
El passeig marítim transcorre al llarg de diversos quilòmetres de platja natural, bona part verge, solitària i de còdols
El passeig marítim de les Cases d’Alcanar. /
Abans que la N-340 surti de Catalunya i entri a Castelló, hi ha un desviament a l'esquerra tan discret que és fàcil passar-se'l de llarg. El cartell que assenyala l'entrada a les Cases d'Alcanar podria ser ben bé el d'una urbanització de la costa més, un d'aquells residencials impersonals. Però no és així. Aquest petit port pesquer, dependent del municipi d'Alcanar, acull un poble amb personalitat pròpia, del qual s'expliquen històries singulars i on viuen personatges extraordinaris, però que destaca, sobretot, pel seu caràcter orgullós i resistent, com el de la irreductible aldea gal·la d'Astèrix.
A finals dels anys 80, Montemayor Téllez de Meneses buscava un bonic retir d'estiu a la costa catalana. Quan va arribar al centre de les Cases d'Alcanar i va veure el pou, l'església i el mar, va visualitzar la imatge com els escenaris de les primeres pel·lícules de Berlanga. Se'n va enamorar immediatament. Durant dues dècades no va deixar d'anar-hi ni un estiu. Li encantava caminar pel passeig marítim, que transcorre envoltat de palmeres al llarg de diversos quilòmetres de platja natural, bona part verge, solitària i de còdols. En pocs minuts a peu es deixen les cases enrere, les gavines ocupen la platja i l'olor de salnitre i de camp inunda l'ambient. Aquí és on la família de Montemayor i els seus amics feien sardinades.
Un d'aquests amics era un pescador de les Cases a qui anomenaven Colacao perquè capturava gambetes a l'espigó amb pots de cacau en pols. Només sortia de la comarca del Montsià per anar al metge i no havia anat mai més enllà de les fronteres de Catalunya perquè deia que al poble tenia tot el que necessitava i així era feliç. Altres personatges de quasi ficció van arribar de llocs que el Colacao no va conèixer mai, com el camioner que s'hi va aturar a menjar-se un entrepà i s'hi va comprar una parcel·la, o el policia de l'Alemanya de l'Est que es va retirar aquí de jove i que avui, amb més de vuitanta anys, es fa càrrec del club nàutic.
El Castor i el 23-F
Més enllà dels seus entranyables personatges, el carisma de les Cases d'Alcanar s'ha configurat a base de successos, alguns de curiosos i incerts, com la reunió que, segons es rumoreja, van celebrar Miláns del Bosch, Alfonso Armada i Antonio Tejero al restaurant La Angelina (també anomenat El Pescador), on haurien planificat el cop d'Estat del
23-F. Però l'orgull, la resistència i la fortalesa dels casencs s'han demostrat en moments decisius, com ho va ser la superació del terrible accident del camió cisterna que va explotar i va arrasar el càmping Los Alfaques el 1978. A finals dels 90, les Cases es va mobilitzar per reclamar la independència del municipi d'Alcanar, assumpte que la Generalitat va arxivar poc temps després. Més recentment els casencs van liderar les protestes contra el magatzem de gas Castor arran de la sèrie de sismes del 2013.
Però potser el més sorprenent de les Cases d'Alcanar és la seva resistència al boom immobiliari i al turisme massiu. És possible que les platges salvatges de còdols i la renúncia dels casencs a vendre les seves terres hagin contribuït a mantenir l'essència d'aquest tranquil port pesquer en el qual, per a Montemayor, el temps es va aturar en algun moment entre els anys 60 i 80. Per això, ara que s'acaba de jubilar, pensa seriosament a perdre's aquí, per sempre, en l'última població de Catalunya, irreductible poble casenc, la força sobrehumana del qual no prové de pocions màgiques, sinó simplement de la passió per la seva terra.
ACCÉS
Per l'AP-7 i la N-340, entre Sant Carles de la Ràpita i Vinaròs.
ALLOTJAMENT
Vivendes de lloguer, càmpings
i hotels rurals, com el Villa Carmen (a partir de 68 euros la nit en habitació doble) i El Tancat de Codorniu (a partir de 120 euros).
LLOCS D'INTERÈS
Al port se celebren les festes majors fins al dia 23 d'agost. A prop de les Cases hi ha diversos itineraris temàtics i val la pena visitar el poblat iber de la Moleta del Remei (s. VII-II aC).
LA PROPOSTA
Notícies relacionadesEl restaurant Ca la Lupe, freqüentat per locals i ubicat a segona línia de mar, serveix un menú de 15 euros amb abundant peix i marisc frescos.
www.alcanarturisme.com
